La tardor de la vida

Un relat de: Maria Quintana
El meu món es tenyeix de groc,
la meva ànima s'enfosqueix.
Em pregunto qui sóc,
i l'angoixa em persegueix.

Els anys van passant,
i el cor se m'omple d'amargor.
Els records es van esborrant,
no hi veig cap altre solució.

És la meva tardor que arriba puntual,
i la meva solitària vida sense sentit.
Voldria alliberar-me d'aquest mal,
deixar-me endur per l'infinit.

Comentaris

  • Envellir[Ofensiu]
    kefas | 04-05-2017

    Prova amb una untada de cultura. I deixa’t anar i estima: animals, poemes, arbres, mirades, fins i tot persones. L’amor és un magnífic instrument per sobreviure a la corrosió de la senectut.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: