La tardor de la vida

El meu món es tenyeix de groc,
la meva ànima s'enfosqueix.
Em pregunto qui sóc,
i l'angoixa em persegueix.

Els anys van passant,
i el cor se m'omple d'amargor.
Els records es van esborrant,
no hi veig cap altre solució.

És la meva tardor que arriba puntual,
i la meva solitària vida sense sentit.
Voldria alliberar-me d'aquest mal,
deixar-me endur per l'infinit.