LA TAPA

Un relat de: E. VILADOMS
Portava estona amb les cames creuades sota el llarg vestit negre de lluentons, li havien prestat per a l'ocasió, potser per això no s'hi acabava de trobar còmoda. Assentia a tot el que li deien i, paral·lelament, pensava una excusa educada per abandonar la conversa i escapolir-se al lavabo. No podia més! La família del seu promès l'havia convidat per primera vegada a una de les festes elegants que celebrava regularment, venia a ser com la presentació oficial de la parella a les amistats, fins i tot hi havia algun reporter gràfic de la premsa del cor. Mira que hauria estat senzill enamorar-se de qualsevol dels companys d'oficina! Doncs no, va acabar emparellada amb el fill del director general aquella tarda que van compartir berenar i gresca prenadalenca.
Per fi! La senyora Homs els va deixar per anar a saludar un matrimoni que acabava d'arribar. La petita tertúlia es va desfer i ella anà de dret a la cambra de bany. Ocupat! -van respondre des de dins. Va dirigir-se cap a les escales, repartint somriures i salutacions a dreta i esquerra. Després de provar un parell de portes, obrí l'adequada: terra de marbre, aixetes cromades, un pany de paret revestit de miralls i alguns tocs de fusta de caoba. Faldilles amunt, pantis i calcetes de llenceria fina avall. Mentre amb una mà subjectava el vestit, amb l'altra començà a enlairar la tapa del vàter, la deixà anar per agafar millor un plec de roba, el pipí començà a brollar com una font inestroncable, al mateix temps que, de retruc, la tapa es tancava.
Infructuosament, cercà per armaris i calaixos una baieta o un pal de fregar. Acabà el rotlle de paper higiènic intentant eixugar el mullader i, com que no trobava la manera de justificar aquell estrall, d'un parell de destres cops de taló d'agulla va carregar-se la canonada de la cisterna. Preferia explicar que hi havia una fuita a la cambra de bany que confessar que s'havia pixat a la tapa.

Comentaris

  • Savoir faire[Ofensiu]
    rautortor | 26-04-2014

    Un relat dinàmic, amb bon ritme narratiu, sense deixar de banda cap detall. El vestit, l’estrès de la festa, el perquè del compromís, la cerca del bany i la descripció de l’estança i, sobretot, tot l’enrenou de la protagonista davant la tassa del vàter.
    Destacaria pel seu ritme frenètic, digne de la millor de les pel·lícules dels Marx, la preparació i el desenllaç de la micció.
    Així mateix, només puc felicitar la protagonista pel seu savoir faire i el seu enginy i traça per superar la situació.
    Una pregunta, però. Com va quedar el vestit?

    Et felicito pel relat que considero digne de figurar entre els millors.

    Raül

  • moolt bo[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 25-04-2014

    un fet insòlit i ben resolt. I ben escrit. No has de patir, vas creant el teu estil propi i reconeixible. Endevant les atxes. Visualitzat, crec que és un dels que m'ha fet riure més, dels que he llegit aquest mes.

    Felicitats, per què és un relat fresc, alegre i divertit.

    Ferran

  • Quina noia més decidida![Ofensiu]
    David Gómez Simó | 17-04-2014

    Un relat que té molt de visual i que has resolt molt bé.

  • N'hi ha per pixar-se![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-04-2014 | Valoració: 10

    Ostres, quina putada, pobre noia! I és que els nervis, en situacions així de compromeses com la presentació oficial provoca reaccions sempre compromeses. Un relat que fa gràcia de bon començament i que va augmentant de to a mesura que avança. Molt original i molt clar. Felicitats! Una abraçada.

    Aleix

  • Falten mans[Ofensiu]
    Carles Ferran | 17-04-2014

    Original relat, amb la dosi justa de suspense fins al final. Es llegeix amb un somrís permanent i deixa molt bon regust (tot i el tema, hehe).
    He llegit el teu "precocitat". Reconec que tenen un nexe d'unió, el meu i el teu, amb la simetria oposada.
    Una abraçada.

  • A l'estil de Mr. Bean[Ofensiu]
    F. Arnau | 15-04-2014

    El teu relat m'ha recordat aquells episodis de la sèrie de Mr. Bean, on el vàter era un dels llocs més escaients per a fer les seues gràcies...

    Endavant!

    FRANCESC

    Per cert, que he vist el comentari que has fet del meu relat, i volia dir-te que bresquilla no és una varietat de préssec. És molt més fàcil.. És com li diem als préssecs a la comarca de l'Horta del País Valencià... Veges tu!!!

  • Quin embolic![Ofensiu]

    És que hi ha gent que per tot sempre acabem fent un embolic ja sigui per coses com dius tu o d'altres d'encara més inversemblants (jo sóc un d'ells ^_^, per tant no m'ha semblat estrany ;)). M'ha semblat molt ben descrit! Felicitats :)
    Edgar

  • Divertit[Ofensiu]
    Guiomar | 10-04-2014 | Valoració: 7

    M'agrada i fa riure, si no et poses en la pell de la pobre noia

  • Quina situació![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 10-04-2014

    M'imagino la situació que descrius tan bé i no puc dir altra cosa que m'has estirat un somriure des del començament. I és que, entre la tapa i la indumentària, Déu-n'hi do, pobreta!
    Una lectura molt agradable, amb una crítica social de rerefons molt ben trobada. La meva enhorabona, E. VILADOMS.
    Una abraçada

  • quin malson[Ofensiu]
    DomusSilvestre | 10-04-2014

    hahahahhahahaaaa!!!

  • Aquesta noia...[Ofensiu]

    Aquesta noia és de reaccions ràpides. Si no pots amb l’enemic uneix-te a ell. Ja que les adversitats s’han unit més val estar-hi d’acord... i tapar l’estropell com sigui.
    —Joan—

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

55 Relats

648 Comentaris

54888 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els qui passeu per aquí.