LA TAPA

Un relat dinàmic, amb bon ritme narratiu, sense deixar de banda cap detall. El vestit, l’estrès de la festa, el perquè del compromís, la cerca del bany i la descripció de l’estança i, sobretot, tot l’enrenou de la protagonista davant la tassa del vàter.
Destacaria pel seu ritme frenètic, digne de la millor de les pel·lícules dels Marx, la preparació i el desenllaç de la micció.
Així mateix, només puc felicitar la protagonista pel seu savoir faire i el seu enginy i traça per superar la situació.
Una pregunta, però. Com va quedar el vestit?

Et felicito pel relat que considero digne de figurar entre els millors.

Raül

un fet insòlit i ben resolt. I ben escrit. No has de patir, vas creant el teu estil propi i reconeixible. Endevant les atxes. Visualitzat, crec que és un dels que m'ha fet riure més, dels que he llegit aquest mes.

Felicitats, per què és un relat fresc, alegre i divertit.

Ferran

Un relat que té molt de visual i que has resolt molt bé.

Ostres, quina putada, pobre noia! I és que els nervis, en situacions així de compromeses com la presentació oficial provoca reaccions sempre compromeses. Un relat que fa gràcia de bon començament i que va augmentant de to a mesura que avança. Molt original i molt clar. Felicitats! Una abraçada.

Aleix

Original relat, amb la dosi justa de suspense fins al final. Es llegeix amb un somrís permanent i deixa molt bon regust (tot i el tema, hehe).
He llegit el teu "precocitat". Reconec que tenen un nexe d'unió, el meu i el teu, amb la simetria oposada.
Una abraçada.

El teu relat m'ha recordat aquells episodis de la sèrie de Mr. Bean, on el vàter era un dels llocs més escaients per a fer les seues gràcies...

Endavant!

FRANCESC

Per cert, que he vist el comentari que has fet del meu relat, i volia dir-te que bresquilla no és una varietat de préssec. És molt més fàcil.. És com li diem als préssecs a la comarca de l'Horta del País Valencià... Veges tu!!!

És que hi ha gent que per tot sempre acabem fent un embolic ja sigui per coses com dius tu o d'altres d'encara més inversemblants (jo sóc un d'ells ^_^, per tant no m'ha semblat estrany ;)). M'ha semblat molt ben descrit! Felicitats :)
Edgar

M'agrada i fa riure, si no et poses en la pell de la pobre noia

M'imagino la situació que descrius tan bé i no puc dir altra cosa que m'has estirat un somriure des del començament. I és que, entre la tapa i la indumentària, Déu-n'hi do, pobreta!
Una lectura molt agradable, amb una crítica social de rerefons molt ben trobada. La meva enhorabona, E. VILADOMS.
Una abraçada

hahahahhahahaaaa!!!

Aquesta noia és de reaccions ràpides. Si no pots amb l’enemic uneix-te a ell. Ja que les adversitats s’han unit més val estar-hi d’acord... i tapar l’estropell com sigui.
—Joan—