La Supernanny Gina Ginesta

L'enorme esfera del rellotge de la Gina marca les nou del vespre mentre puja amb l'ascensor al dúplex dels Fernandes-Lopes. Tot i què habitualment hi va per fer classes de repàs amb l'Ariadna, la filla petita de 8 anys, avui li toca fer de cangur d'aquesta i del seu germà gran de 14 anys.
Abans de tocar el timbre, la Gina recorda amb un somriure les sabies paraules que un parell d'hores abans li ha recitat la Marta Martell:
- "Nena, creu-me si et dic que els matalassos dels adolescents són com les pedres del desert: no els aixequis si no vols tenir sorpreses desagradables"
Per fi es decideix a trucar i un noiet li obra la porta somrient tímidament tot mostrant l'ortodòncia i mirant-la rere el llarg serrell moreno mentre les galtes se li tornen vermelles.
- Caram Arinsal, quin look més impactant ens duus avui! - riu la Gina en veure les pintes del noi.
- Es que ara sóc "emo"! - respon ell tot fent un cop de cap per deixar-se un ull lliure de cabell.
- Ahhhh! Caram, tu sempre tan cool...
- No et creguis - li contesta l'Arinsal tot repassant-la de dalt a baix rere el serrell.
El noi la fa passar fins a l'ampli menjador on la taula està parada i una enorme pizza fumeja al centre. L'Ariadna està estirada al sofà i els senyors Fernandes-Lopes s'acomiaden:
- Gràcies per fer-nos aquest favor, maca! - diu la senyora Lopes tot mirant-se al vidre de la porta.
-" I es pensarà que va guapa... si més que maquillatge, sembla que s'hagi posat una capa de pintura plàstica!" Oh! De res, no em costa gens venir.- contesta la Gina amb somriure de noia educada i responsable - "I tampoc em costa gens cobrar els 15 euros hora que m'han ofert."
- Adéu nens, porteu-vos bé! - s'acomiada el senyor Fernandes mentre la mare els petoneja.
I amb un cop de porta, la Gina es queda de responsable absoluta, o, com a ella li agrada pensar: de "Supernanny".
Minuts més tard i després d'aconseguir desenganxar a la nena de la tele i a l'adolescent de l'ordinador, s'asseuen tots tres a taula per sopar.
Mentre mengen la pizza, mantenen una conversa animada: la petita els explica les aventures escolars i el gran, sense perdre el color de les galtes, baixa una mica la mirada cada cop que es dirigeix a la Gina.
- "Què li passa a aquest nen?"- es pregunta la noia -" Deuen ser les hormones..."
- Saps què Gina? - fa de sobte la nena. - Si aixeques el matalàs de l'Arinsal, veuràs que té amagades un munt de...
- "Les pedres del desert..." - pensa divertida la Gina.
- Calla nena!!!! - interromp l'adolescent vermell com un tomàquet.- Vols que expliqui que et pixes al llit, imbècil?!
- Prou! - fa la Gina, i tots dos callen de cop - Va, no us enfadeu, que sou tots dos molt bons nens.
- Jo no sóc un nen, sóc un home! - exclama seriós l'Arinsal.
- Jajajajajajaja - la Gina no pot contenir el riure i s'oblida que ara és la "Supernanny" i no la universitària irònica - Un home? Si encara ets un "iogurín"! Quan deixis d'afaitar-te amb goma d'esborrar m'ho repeteixes.
- Jo m'afaito amb ganiveta com els homes!
- No diguis mentides! - li contesta la germana. - Tu no t'afaites, t'afaita la mama perquè tu et talles sempre!
La Gina es pixa de riure i la cara del noi es torna més vermella que mai. Mentre abaixa el cap i deixa que el llarg serrell l'amagui de les noies, deixa anar un renec:
- Aneu-vos a la merda!
- "Cagundena, se m'ha descontrolat el galliner!" - pensa la cangur- "He de tornar al paper de noia educada i agradable".
Amb un gest, la Gina fa callar a la nena i s'aixeca de la cadira per acostar-se a l'Arinsal amistosament. S'ajup al seu costat i li posa les mans als genolls.
- Va, Arinsal, perdona'ns. Només volíem fer una mica de broma. - li diu amb un somriure - Tens tota la raó, ets tot un home. No ho tornaré a qüestionar.
- D'acord, - respon el noi encara amb el cap cot - us perdono.
- Moltes gràcies, guapo! - diu la Gina mentre s'aixeca i li fa una abraçada i un petó maternal a la galta. - "Sóc un as del domini infantil!" Va, que per celebrar que hem fet les paus, tocaré una mica el piano!
I sense pensar-s'ho dos cops, la cangur s'encamina cap a l'instrument que decora una paret del gran menjador. La nena s'asseu amb ella al banc i l'acompanya amb la veu.
Una estona més tard, la Gina se n'adona que fa una estoneta que no sap on s'ha ficat el noi. Mentre toca per enèsima vegada, a petició de l'Ariadna, "What I've Been Looking For", la vista se li perd en el mirall que hi ha penjat sobre el piano.
-"Apa, quin mal gust!"- pensa - "Si es reflexa el bany que hi ha a l'altre punta."
- It's hard to believe... - canta la nena.
La vista de la Gina es queda fixa en el mirall. De sobte, se n'adona que hi ha algú a dintre.
- "Ja se on s'havia ficat el nano." - però alguna cosa la fa continuar mirant - "Què és aquest moviment repetitiu? Què collons fa amb la mà?" - de sobte al cervell de la Gina s'encén una llumeta i les galtes se li tornen vermelles - "No pot ser! Meeerrrrdaaa!!!!! No paris de tocar, Gina, que se n'adonarà!"
- Què mires Gina? - salta la nena i aixeca la vista cap al mirall - Què fa l'Arinsal? Què té a la mà?
- Res, res... Tu no el miris i no paris de cantar. - contesta la noia en veu baixa tot intentat tocar amb naturalitat.
- Fa una cara molt rara. - continua la nena encuriosida - Em sembla que li agrada molt la teva música...
- Si, si, deu ser això... "Merda! Que acabi ja!"
Però la cara de la Gina cada cop està més vermella i tot i què s'esforça per mantenir la normalitat, la melodia comença a sonar desastrosa. Tant, que la nena, incapaç de seguir la cançó, para de cantar. L'Arinsal, tot i estar "en plena feina", se n'adona del canvi i aixeca la mirada que va a parar al mirall. En una dècima de segon, el noi lliga caps i amb les orelles bullint s'aixeca de la tassa per tancar la porta sense pensar que porta la roba baixada.
- Arinsal!!! - riu la nena - se t'ha vist la "cuca"!!!! I li diré a la mama que la tens molt rara!!!
PUM! La Gina perd fins i tot l'equilibri i cau del banc. En aquell precís moment, se sent la porta d'entrada i els senyors Fernandes-Lopes entren al pis mentre la Gina s'aixeca d'una revolada i posa la millor cara que pot.
- Ja som aquí!- saluda la mare - Com ha anat, Gina?
- B... b... b... Bé. Molt bé!- contesta mentre, simulant una abraçada, intenta tapar la boca de la nena.
L'Arinsal surt del bany amb la cara vermella mig amagada sota el serrell. El pare l'agafa per les espatlles.
- Ah, heu estat tocant - comenta el senyor Fernandes en veure la tapa del piano aixecada - Fantàstic! A l'Arinsal li agrada molt la música, és un gran estímul per a ell. Oi que si, nano?
I la Gina torna a dedicar-los un dels seus somriures de noia educada i agradable mentre la cara de l'Arinsal està a punt d'iniciar la combustió.