La suor em regala

Un relat de: Mena Guiga
Què em regala, la suor? El gaudi d'haver feinejat? (un gaudi?). L'haver fet esport? (amb aquesta calda?). L'haver fotut canya al cos acompanyada? (són temps de recessió). El sentir-me enganxonsa com un xiclet? (com puc fer la comparació si no en mastego mai?). La flaire que la caracteritza?(una essència que desmaia gegants i gegantes tant del camp com de la ciutat).
Regala cabells avall, pel front, per les temples, pel coll, pels pits, per l'abdomen, per l'esquena. De cintura en avall me'n salvo, deu ser l'alçada justa del ventilador que treballa més que mai i que és fixe, per qüestions de preu i de crisi.
La suor podria omplir ampolles, galledes, garrafes, bótes...podria servir per a condimentar herba gatera, grana de capellà o pets de monja.
Regala i sense paper bonic embolcallant-la i sense cap llacet enrinxolat que es fa el simpàtic. Regala i és suor i els porus no són gens porucs en aviar-la aviat. I ben fet que fan, que és el que cal. És clar que existeixen uns productes anomenats desodorants, roll-on o spray, dubtosos per a la salut (qui vulgui que s'informi) i també la famosa pedra de 'alumbre' (tan famosa és?)...perquè no se sàpiga que regalem suor, regal despreciat. De desagraïts cel i infern n'estan farcits!

Comentaris

  • Sí...un regal[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 23-08-2012 | Valoració: 10

    La suor és i donar-li el sentit positiu que descobreixo en el teu Relat és sensacional. La tenim, la sentim, de dia i de nit i cal fer un pacte d'acolliment. Enhorabona !

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

930 Comentaris

434449 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com