La sort és teva!!!

Un relat de: flabellina

I si de sobte descobríssim
que la sort no és un joc de daus,
sinó un tresor que cal cercar?

I si de sobte descobríssim
somriures amagats sota el coixí,
esclafats de pessimisme?

I si de sobte descobríssim
que només l'esperança
fa renéixer llavors oblidades dins nostre?

I si de sobte descobríssim
l'amor a cada racó de la nostra pell,
i ens embriaguéssim de somnis?

I si de sobte descobríssim
que volem ser feliços
i ho aconseguíssim?

Comentaris

  • Les grans utopies![Ofensiu]
    Arbequina | 15-07-2006

    La veritat, si de sobte descobrís el que tu dius... no sé que em passaria. A cops penso que si, quan em mori, vaig al cel, tornaré a viure, doncs em "moriré" de la sorpresa. En fi, si de sobte (a més, de sobte, és massa) si de sobte, descobrís el que tu dius... seria una experiència. Certament, jo vull que existeixi l'atzar (sort), ara per ara el determinisme m'entristeix i m'agobia... tot determinat. Lo altre, val, però no vull descobrir que l'atzar no és un joc de daus.
    Potser cal dir que he entés lo de la sort, és que a cops m'envalo.

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • descoberta[Ofensiu]
    1101ilime | 09-06-2006 | Valoració: 8



    t'he descobert.

    els teus descobriments, tenen de ser descoberts per tot-hom, i llavors la sort ens farà feliços.
    felicitats, Filosofa

    ens comentem?
    una abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de flabellina

flabellina

15 Relats

24 Comentaris

14322 Lectures

Valoració de l'autor: 9.27

Biografia:
"Si lluites, pots perdre;
si no lluites, estas perdut!"

A favor dels somnis, dels amics, dels somriures, de la poesia dels petons, de les llàgrimes dolces, de les estrelles i dels horitzons, dels records, de l'esperança, del matí i de la nit, del silenci i del xivarri, de la solitud i la bona companyia, de l'amor passat, de l'amor present, de l'amor futur...

Descobrint el poder de les paraules, enllaçant mots, sorprenent-me amb cada nou poema...
...

www.nuriadomenech.blog.com

[[[Nascuda l'onze de setembre de 1987, martorellenca, estudiant de física i de clarinet, enganxada a la filosofia poètica, a la filosofia cinetífica i a la filosofia artística...]]]