Cercador
La solitud
Un relat de: cescarnau- Compartir:
La boira espesa
Que m'acompanya
M'encega.
Ha entrat
Sense demanar permís
I no s'en va.
¿On són el cel,
La plana i el verd?
Camino sense esma
Respiro espues de solitud
Tot és blanc
Tot és res.
Ningú no em parla
Ningú no em coneix
¿És així com he de viure?
¿Sense tornar a sentir
La tendresa ni l'amor?
Potser això és la fi
Per això ningú respira
Ni camina i està sol.
Oh somni
Deixa'm somiar
Que ha sigut així
Que demà tornaré
A cridar
Ben fort
Com sempre
Com abans.
La solitud és la mort
els llavis de la negror.
l´Autor
127 Relats
179 Comentaris
124233 Lectures
Valoració de l'autor: 9.41
Biografia:
Tinc 52 anys. Vaig començar fent poesia i he publicat una novel·la. Ara tinc en fase de publicació un llibre de relats en castellà. Normalment es la llengua que utilitzo, però alguns contes els tradueix al català. Col·laboro amb algunes revistes literàrias en paper i per Internet.El meu correu és:
glofran1@telefonica.net