Cercador
LA SOLITUD
Un relat de: Antoni Casals i Pascual- Compartir:
De pells absents haurem farcit poemes
i cants silents en nits de lluna plena.
Breu desconcert, al límit de la pena,
un plor insistent per una vida aliena.
Llenques de gel glacial es precipiten
indiferents al fred mur que agonitza
empès pel vent d'una tardor imprevista.
De lluny se sent una cançó molt trista.
i cants silents en nits de lluna plena.
Breu desconcert, al límit de la pena,
un plor insistent per una vida aliena.
Llenques de gel glacial es precipiten
indiferents al fred mur que agonitza
empès pel vent d'una tardor imprevista.
De lluny se sent una cançó molt trista.
Comentaris
-
Envers la solitud...[Ofensiu]Gemma Matas Gustems | 07-02-2012 | Valoració: 10
Mai tant ben descrita.
M'agradat molt, seguiré llegint.
Gemma -
quina habolitat en trametre sensacions i emocions íntimes...[Ofensiu]teresa serramia | 01-05-2011 | Valoració: 10
Quatre paraules per un reguizell impressionant d'emocions i estats pregons d'un món ric de vivències, frustracions i set de joia...Bravo, Antoni!!
-
un bon poema[Ofensiu]joandemataro | 23-02-2011 | Valoració: 10
que desprèn molta tristor i melangia
et felicito
fins aviat
joan
Valoració mitja: 10
l´Autor
123 Relats
783 Comentaris
144709 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Vaig desaparèixer una temporada, no sé ben bé per quin motiu i de tant en tant retorno com qui de nou reprèn una vella addicció.El meu correu: antonicasals@mesvilaweb.cat (per si em voleu dir res).