Cercador
La soledat
Un relat de: onatge- Compartir:
La soledat
sempre duu
un collaret
de silenci.
I és en el
buit sense temps
on hi ha
l'aire pur.
La lluna fa
el quart
creixent
a la galta,
creixent
de fred.
L'horitzó
sempre és
el mateix,
fidel i pur,
som nosaltres
que el mirem
amb un vidre
massa clar
o massa obscur.
Comentaris
-
Soledat és silenci [Ofensiu]Naiade | 07-04-2008 | Valoració: 10
Cercar el buit sense temps la nostra fita.
Nosaltres som els encarregats de fer-nos la vida més o menys agradable.
Cal buscar sempre el vidre adequat.
M'agrada l teu estil descrivint poemes plens de sensacions i sentiments.
T'agraeixo el que em deies al últim comentari, és tan bonic i cert que l'he imprès per llegir de tant en tant.
Una forta abraçada que arribi fins al sol de demá
-
Doncs si..[Ofensiu]luluji | 06-04-2008 | Valoració: 10
hauríem de canviar de vidre, sobre tot jo.
l´Autor
462 Relats
846 Comentaris
393869 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.
No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.
(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)
GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.
Per al que convingui, no mossego.
onatge@gmail.com
onatges.blogspot.com