La soledat em mata

Mai entendre perquè em vas fer això, perquè vas voler que et deixes d'estimar, perquè et vas allunyar de mi.
Em passo tot el dia buscant una explicació, buscant algun motiu, però no en trobo cap.
Temps, odio el temps, no passa mai, espero i espero, dia rera dia, espero que em tornis a estimar, que tornis al meu costat.
No puc mes, el meu cos esta molt devil, el meu cap destrossat, la teva fredor, la distancia, cada dia m'endinso mes en el pou, un pou on fa temps ja no hi veig la llum.
Torna'm a mostrar el camí, a mostrar que tot ho que em lluitat i em passat per alguna cosa a servi't.
Torna, torna amb el teu somriure, amb les teves tonteries, torna, i torna'm la felicitat; una felicitat que fe molt de temps he perdut.
Perdut, si, he perdut les ganes de riure, les ganes de viure, ho he perdut tot.
Només em queda la soledat, una soledat que no m'agrada gens, una soledat que em mata.