La societat

Hola!No el valoro perquè parla d'un tema que no m'agrada gaire parlar-ne i t'explicaré el motiu:
Odio la societat i els polítics i tot el que això comporta. Sovint em diuen que és perque tinc 14 anys i que no sé el que és tot això però el que passa que no em coneixen el suficient. Els odio amb totes les meves forçes al igual que la societat que es ven a canvi de quatre 'xavos' i que només jutjen a les persones per com van vestides sense saber qui són en relaitat ni a que és dediquen però bé m'agrada el teu poema.
Petons!
Et seguiré llegint!;)

CaMpS dE tRiStOr

no ho permetrem!!!!!
salut i revolta!!!!

No ets enmig de la foscor, Ainoa.

Gaudir de la vida i ser feliços... amb gent com tu farem i obrirem camí.

La vida? un instant superlatiu.
La felicitat? una guspira que atia aquest moment de fugacitat excepcional.

Una abraçada!
: - )

Moltes gràcies pe tot.

El teu poema m'ha agradat molt, Tenim el deure de fer feliç, cada un a la seva manera, fent petites coses, les grans les deixem pels que tenem " el mando" (ai, pobres de nosaltres!).
Un gra no fa graner, però ajuda a omplir el paner.

Un petunet Pilar

que han existit aquests temps en que tothom era feliçi i s'ajudaven els uns als altres? em sembla que tenim aquests temps passats una mica massa idealitzats (em recorda als comentaris de la meva àvia). Això no treu que no ens haguem de preocupar pel rumb que pren la nostra societat i pels problemes de convivència, cada dia més habituals... sempre està bé que hi hagi gent concienciada!

vigila la redacció (digue'm repelent... però és que trobo que la forma també és improtant)

només hi trobo una petita solució: agafar les meves cèl·lules, fer-les un sermó, electritzar-les amb bons sentiments i fer-me més bo... i aconseguir que els que es relacionin amb mi em suportin amigablement i també es tornin més bons... potser aconseguiré un microscòpic món que sigui un xic millor... per mi que no quedi, eh?
tens uns sentiment molt humans i això et fa millor persona... felicitats!
un petó i una abraçada!!!

Ostres!

Anava a comentar-te aquest poema i en llegir-lo m'ha semblat familiar. I és clar: és que ja te l'havia comentat.

Doncs res: subscric el que et vaig dir en el seu moment. I continuo amb el COMENT de la teva setmana.

Ciao!

LLIBRE

Aquest escrit teu hauria de sortir cada día a la primera pàgina de tots els diaris. És real, actual i directe.

És bonic veure que cada vegada hi ha més gent que s'adona de cóm estant anant les coses. Llàstima que no tothom pensi igual.

La humanitat ha perdut el nord. Ja no sabem on anem, ni de quina manera anem.

Et felicito per l'escrit i per la teva consciència social. Com més serem, més podrem fer.


Una abraçada.

constructiva de la nostra societat, AINOA, primer la capa d'ozó i la contaminació i ara les lacres que arrossega la nostra societat que amb guerres i atemptats destrossen la humanitat (...) que estem ben trastocats . Sí és cert: hem d'esmenar la vida, perquè ens veiem abocats al no-res.

Una abraçada

... després...

En començar a llegir la poesia em creia estar llegint les noticies de primera plana d'un diari o escoltar el noticiari de la televisió!! Mmm, sí la societat s'està tornant més egoista, cada individu mira només per ell i als altres que es fumin, mmm, desgraciadament així és la vida. Ho podrem canviar? Segurament costarà molt però amb iniciatives com la teva, ens fan pensar una mica en tot. Després falta actuar.
Doncs, vinga Actuem!

Molt bé AINOA!

OhCapità.

Et descobreixo una vena molt crítica socialment i que ens fa plantejar el nostre mon com un lloc on cal cambiar coses, usar la poesia com a mitjà em sembla molt útil.

La societat actual està massa mirant-se el melíc per poder recordar altres maneres de fer les coses.

clar, directe, nostàlgic, emotiu, decebut i esperançat.

Tot això es desprèn d'aquest poema, més en concret del seu contingut. Es parla des d'una experiència vital, des de la contemplació de la versió negativa del canvi que ha experimentat la societat.

Efectivament, hi ha hagut un canvi. Per algunes coses ha estat a millor, per altres no tant. O directament a pitjor. A vegades no coneixem ni els veïns del replà, com aquell qui diu.

I pel que fa a les notícies, algú va dir que parlar de morts ja és simple estadística. Una neutralitat que deshumanitza poc a poc la humanitat.

I aquest clam, compartit per molts, ha d'extendre's encara més. Les coses, algun dia, hauran de canviar.

Gràcies, AINOA, per posar les cartes damunt la taula.

Salut,

Vicenç

la política de la por ens fa fer mal per evitar que algú ens en faci a nosaltres. llastima que potser nomes eren imaginacions nostrs k algú ens volia mal...

Jo sóc jove i no he arribat a conèixer mai un temps en el qual tothom se sentís unit, i més feliç... Però, sobre l'ara mateix, tens tota la raó en el que dius: estem envoltats de crueltat, violència, malícia...
Sincerament, no sé com curar-ho, però ser-ne conscient (com bé mostres tu en aquest poema) és el primer pas.

Una abraçada, salut i molta vida

Jordi

Si! Tens tota la raó! Perquè el desig del poder ens està matant! Ens estem destruint a nosaltres mateixos sols per l'ànsia d'aconseguir molt més poder del que ja tenim... Quina pena...

[Ja sé que aquesta no és la teva setmana del coment, però com que durant els teus 7 dies, jo no estaré per aquí, i no crec que em pugui connectar gaire, doncs prefereixo fer-ho per avançat! Així que durant aquests dies segurament aniràs rebent alguns comentaris meus! jajaja]

Apa! Bon estiu!!!
Gemm@

...un clam a la pau, a la llibertat... en definitiva: a la vida.

És ben cert que el món va de corcoll. Les notícies gairebé sempre són dolentes: guerres, morts, desgràcies i més desgràcies...

Potser clamant tots junts ho podrem canviar.

Fins la propera,

LLIBRE