La sireneta que no podia escombrar l'escaleta

Un relat de: Nurai

Aquesta nit li he llegit a la meva filla, per primera vegada, el conte de la Sireneta. A mesura que anava llegint em sortia la veu més suau i melodiosa. Els seus ulls s'anaven aclucant mentre els meus d'humitejaven. Pensava en el sentiment d'impotència de la sireneta. La veia en les il·lustracions amb la seva cua de peix esvelta i estilitzada però que, alhora, li impedia anar a besar el príncep del qual s'havia enamorat. I no sé si massa encertadament m'ha vingut un simbolisme que mai se m'havia acudit. I llavors he associat la cua al pes dels fracassos de la vida que ens arrossega sovint a tenir por a prendre decisions. I també a aquells patrons que, no sé si per herència o per aprenentatge, ens anem creant per etiquetar-nos en qui ens sembla que som.

I m'han entrat ganes de sortir corrents... però la cua, ara humida i llefiscosa, no m'ha deixat.

Comentaris

  • cua? i que[Ofensiu]
    anarfent | 28-07-2006

    La sireneta no sap, si al príncep just el que li agrada es la cua.
    Probablement al príncep no li agradi una cua llefiscosa.
    Segur que li agrada una cua d'escates suaus i que vola per l'aigua.

    Gràcies.

    Una abraçada.

    Jordi.


    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena



  • Molt agradable.[Ofensiu]
    Arbequina | 01-06-2006 | Valoració: 8

    El teu relat és molt agradable de llegir. Crec que està fet amb un estil molt adecuat al missatge que expliques. I la seva forma quasi parabólica és també un encert, com la seva llargada.

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • sireneta![Ofensiu]
    bluma | 30-05-2006

    Bon dia, Nurai!
    Quina imatge més bonica la d'explicar contes a la teva filla abans d'anar a dormir. I quina veu tan dolça li debies emetre? La de sempre quan llegeixes els teus contes? :)
    Saps? Hi ha qui dius que els contes se'ls fa cadascú a la seva manera. És lo bo que tenen són elàstics i escurçables... :) Qui ho va dir que la Bella dorment volia ser besada per aquell príncep que, enlloc ho diu que tenia alitosi i era un vailet tot estirat i arrogant de Pedralbes que no interessava pas gens? jajaja Potser la sireneta té cua perquè així es mou millor en el seu àmbit, entre peixos ben dotats que li fan pessigolles per allà on no té escates?! Potser a la sireneta no li toca perseguir mamuts que no poden ser amfibis! La sireneta, cuejant per aigua salada o dolça -com més li vingui de gust- té la veu dolça i encisant de les sirenes, pot i sap arribar a tot arreu... i si algun animal no sap ser-li amfibi... pot aprendre a caminar, però maaaai s'oblidarà de nedar!
    Una abraçada, conta-contes!
    I que la cua no et suposi un problema per avançar , sinó un do... i no es maco remenar el cul amb escates!!?? :)
    *M :P

  • Amb suavitat i certesa[Ofensiu]
    Unaquimera | 30-05-2006

    Un relat suau de llegir que, després de deixar-nos un moment de repòs tranquil, ens porta de la mà fins una reflexió curiosa que dóna què pensar.

    El final, un gir interessant i ben coherent amb els antecedents.

    M'ha agradat la teva prosa, clara, senzilla, entenedora; els mots, ben triats i col·locats.

    La reflexió, al meu parer, encertada.

    Un plaer llegir-te i encara més descobrir-te.
    T'envio una abraçada tan forta com em permet la meva cua,

    Una quimera