La sirena i el seu cant

m'ha encantat per la forma i el contingut, de veritat

una abraçada
joande

Cada vegada que et llegeixo em sorprens. Aquest cop ha estat genial, una obra de teatre en tota regla. M'ha transportat, encara que el tema és ben diferent, als pastorets que veia quan era petita. Tens molta gracia escrivint.

Una forta abraçada i endavant
Montserrat

diferents, les sirenes, la crisi i radioteatre, conformen un relat extraordinari que m'ha transportat a la meva adolescència.
Una abraçada d'una "fan" de la família Gausachs.
Nonna

Ai, ja veig que la crisi també arriba a les llars mitològics: ningú no és estalvi de perdre la feina, ni herois ni heroïnes ni personatges amb noms de renom!
De fet, a més de tocar un tema d'actualitat, m'ha semblat tornar a sentir algun que altre serial, que servia de fons als meus jocs infantils... però en una versió divertida, molt ben rimada i àgil, que se segueix sense cansament, ans al contrari, amb ganes de més... molt i molt bé!

Em declaro ben admirada, i t'envio una abraçada, sense fer més escarafalls,
Unaquimera

Qui havia de dir que de la mitología en podries treure un relat tan actual!... Ets tot un artista. En llegir-te em sembla que mai tinc prou idees per redactar temes actuals, i mira per on... arribes tu i fas que tota la plantilla dels congelats s'organitzin per no perdre la feina. Molt encertat. Rep una forta abraçada.

M'encanta aquest tipus de teatre rimat. Em sembla que ja t'ho he dit alguna altra vegada. Em fa recordar l'infantesa, quan anavem al col:legi dels Maristes a veure el Tenorio de broma o els Pastorets.
El tema molt ben trobat i encantador, com sempre, el teu joc de paraules.
Molts petons

L'hauries d'haver presentat, Joan. No dubto en absolut de l'alt nivell de les obres dels que s'hi van presentar però aquest teatre radiofònic m'ha semblat d'una originalitat exquisida. M'has fet somriure amb aquestes escenes que ens has pintat amb diàlegs divertits i ocurrents (i amb noms ben buscats, tal i com ens tens acostumats)
Segueix, Joan, que ja saps que tens molt lectors pendents de les teves lletres.
Una abraçada

Una bona i diferent aportació (fora de concurs) al RPV. Un radioteatre-poema, com tu mateix anomenes, que sobrepassa allò que la jutgessa es podia esperar. És una interpretació original, humorística i extraordinària (en el sentit més genuí de la paraula) d'aquesta imatge:



Felicitats per aquest radioteatre-poema!

Núria

PS: Ens explicarà per què l'empresa de congelats no es diu LA SIRENA?

Aquí tens el comentari que li vaig fer la teva creació:

Llàstima que hagis participat fora de concurs, Joan, la teva contribució en forma de radioteatre-poema, com tu mateix l'has anomenat, i inspirada en les obres radiofòniques dels anys...bé de fa uns quants anyets, és divertidíssima. Segur que tots ens ho hem passat d'alló més bé llegint-la. T'animo a que participis més sovint als reptes. Aquesta ha estat una participació genial.

Una forta abraçada,

Xantalam