La sirena i el pirata

... a IB3.
La meva innata falta de sensibilitat per a la poesia, ha fet, que fos necessari ‘sentir-la' de viva veu perquè m'arribés.
Felicitats, va ser una audició emotiva.
- Joan -

Una poesia fantàstica amb gust salat i aroma de llegenda que narra la trobada entre un a figura femenina mitològica i un personatge aventurer, irresponsable, inquiet...
Aquesta trobada esdevé amorosa, però després el pirata, responent a la maledicció del seu caràcter, abandona la dona a la seva sort, renega del sentiment que els ha unit durant un temps breu i ella es troba sola, ja perduda la seva condició de criatura marina i encara no assolida la d'humana, entre dos mons que li són aliens.
El mar es revenja sobre la dona que l'ha traït, el pirata covard és castigat pel deu marí i l'oceà serveix de taüt a dos cossos sense vida...
El drama ha estat conclòs!

El to tràgic que has atorgat als versos m'ha fet evocar una òpera clàssica, la crònica d'una desgràcia certa des del moment en què coincideixen dos personatges tan dispars...
De fet, ja t'havia llegit i comentat escrits amb aquest flaire... com ara El poder de l'àngel... o La dama d'Ys... el Viatge astral i algun altre més...

Ara t'envio una abraçada plena de complicitat, de quimera a nàiade, d'utopia a nimfa,
Unaquimera

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

molt maco aquest poema. Fantasia feta poesia. Un plaer haver-lo llegit, Naiade.

Una forta abraçada i desitjo que ens trobem en alguna altra ocasió!
Xantalam

Interessant poesia fantàstica, que, com tot el que és fantàstic i ben escrit, fa somniar, i amb la sirena i el déu Neptú, l'omples de goig del qual pot gaudir qualsevol.

Salut, Naiade! Espero que hagis gaudit d'unes bones vacances!


Sergi

Estic fent una ràpida passejadeta per relatsencatalà i m'he aturat en aquesta petita història èpica que t'ha inspirat la Costa Brava.

Tot el poema és una història d'amor amb un final trist. En aquest sentit, m'ha fet pensar que s'acaba l'estiu i potser també algunes històries d'amor adolescent. Però tornem al poema. La història està ben trenada i conté elements mitològics més enllà de la sirena. Em refereixo particularment a la menció explícita del Déu Neptú.

D'altra banda, no és una història d'herois. És a dir, el pirata no salva la sirena (de qui, per cert, en descrius la mort al detall). Això és una virtut en un poema amb connotacions èpiques com ara aquest.

Però anem a fer una observació (no tot ha de ser positiu, oi? jeje). En un poema llarg i que conté una història com aquest, es troba a faltar una percepció més nítida del ritme. Comences amb estrofes de quatre versos però després comences a alternar quartets amb quintets, i això descompensa una mica el ritme de lectura. Però ep, és l'opinió personal d'un perepunyetes com jo (potser demà torno a llegir el poema i et dic el contrari, jeje!),

Gràcies a tu per tots els teus comentaris i per històries en vers com aquesta!

Petons,

Vicenç