La simplesa del món

Un relat de: Marc Horneros Prunés
Era el dia posterior a reis i ens dirigíem a la joguineria. Ell tenia ben clar el que volia fer amb els diners que li havien deixat els reis a casa del seu avi. En Gerard ja començava a fer-se gran però encara tenia aquella capacitat tan característica dels infants, aquella qualitat de sorprendre’s per tot i veure el món amb uns colors diferents i incomprensibles per l’home ja adult. Es quedava meravellat amb l’emmirallament del sol quan topava amb la cristal•lina aigua del mar, amb totes aquelles petites coses que traspassant cada dia la nostra retina però a les quals no parem ni un sol moment d’atenció i d’amor.
De cop i volta es va quedar immòbil i perplex davant d’un sense sostre. L’home encara dormia, tapat per cartrons al costat d’una sucursal. En Gerard no es volia moure d’allà, no comprenia el perquè aquell home jeia sota la intempèrie.
-Papa, que està fent aquest home?
-Esta dormint. Vinga deixa’l descansar en pau i anem tirant.
-Però com es que no dorm a casa com nosaltres? No té fred?
-No en deu tenir de casa Gerard.
-Tothom en té de casa
-No tothom fill. Vinga anem
-Perquè no en té de casa?
-Perquè no té diners .
-Llavors, els reis on li deixen els regals?
-No li’n importen de regals. Va anem Gerard.
-Es dolent?
-No crec que sigui dolent. Vaja, dubto que estigui al carrer per maldats.
-No ho entenc.
-Fill, no tothom té la sort de poder treballar i tenir uns diners, entens? Hi ha gent que no en té ni per menjar a dures penes.
-Però perquè no té regals de reis?
-Marxem vinga.
Es va passar deu segons més palplantat davant d’aquell home i quan em decidí a prendre-li la mà i seguir la nostra marxa, es va treure els diners i li’n va donar a aquell pobre home. Em vaig quedar atònit. No entenia com un nen, la qual la seva única il•lusió era una espasa làser, va oblidar el seu capritx i li’n va donar a un pobre home que ni coneixia. És curiós, però el simplisme amb el qual veuen el món els infants és, a vegades, més humà que amb la intel•ligència del adult.

Comentaris