Cercador
La seva pau
Un relat de: sants78Quan callin les seves boques metàl·liques
i el silenci cavalgui sobre la brisa
de llunyans cementiris.
Quan cremin els boscos
i els pous bombegin
la sang de mil morts.
Quan les pedres plorin
en veure mudar-se ruïnes de ciutats
en ciments de deserts.
Quan l'oblit oblidi les gents
quan la sorra s'empassi els cossos
quan l'història faci del temps història
Quan finalment tot hagi acabat
a un ràpid apocalipsis
sense cel.
La pell serà marbre.
Els ulls seràn pedres.
Les rises ciment.
Orient un record
Orient un silenci.
I uns quants assassins
escriuràn pau amb sang,
amb els seus ensangonats dits.
l´Autor
704 Relats
508 Comentaris
488041 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Colpejar un cop i un altrefins trencar els vidres de la REALITAT.
agusgiralt@yahoo.es
[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]
Últims relats de l'autor
- L'Absència
- El dia que les voreres van començar a créixer
- L'home-nas
- Poesia a Flor de Pell
- Gràcies pel menyspreu
- La revolta dels Minairons
- El Camí - I
- El Regne de Pedra
- La poesia s’ha omplert de silenci
- Cels plens de mar i arrels
- Un caos ple d'ordre
- Quan el rostre es difumina
- Arrelats a la Rauxa
- Neteja
- Mal