La senyoreta Tex

Amb prou feines podia trobar la clau per entrar a casa. Era aital el meu estat ebri que tenia serioses dificultats per a poder combatre l'alcohol i fer-me amb la clau adequada.
Un cop la meva cerca concluí, començava una altra tasca encara més difícil: introduir-la al pany i obrir la porta. Aquella punteria parquinsoniana em feia sentir del tot estúpid.
Però jo reia, obria els ulls, arronsava el nas i les espatlles i continuava provant-ho com si fos un espectacle de pallassos. Depriment i còmic a la vegada.

Vaig aconseguir entrar a casa. Per sort, el passadís era estret i m'ajudava a caminar. El retrat del meu pare, penjat a la paret, semblava somriure'm, i jo em posava el dit índex davant la boca i amb una mirada de complicitat el feia callar. Algú havia posat més graons del compte perquè les escales no s'acabaven mai. Però jo seguia rient, tot feliç i temerari.
Vaig entrar a la meva habitació i m'hi vaig trobar una noia estirada al llit. Llavors vaig pensar que era realment feliç. Podia acabar la nit com un senyor. Fer la feina i a dormir.
Em vaig despullar a la velocitat de la llum, em vaig fregar les mans, em vaig passar la llengua pels llavis i vaig fer un saltiró èpic com a preludi de la gesta que m'esperava aquella vetllada.

Ja estava dins el llit! Al seu costat, amb la seva pell fregant-me la cuixa. Les meves mans van agafar vida pròpia i començaren a tocar amb intensitat aquell cos perfecte que romania passiu i receptiu al meu costat. Estava gaudint d'allò més. Tenia les portes obertes a fer tot allò que la meva fantasiosa ment pogués imaginar.
El seu gest era totalment evocador. Em mirava fixament i em feia sentir l'amo del seu cos. La seva boca, immòbil, em demanava petons i els seus pits necessitaven escalfor. Escalfor que jo mateix m'encarregaria de donar-los-hi.
Em sentia com un nen quan està destapant un regal a la nit de reis, que l'emoció el fa trencar el paper i tirar-lo per terra encegat pel desig de veure què s'hi amaga dins.
Aquesta vegada, els reis s'havien portat bé. Molt bé. No m'havien portat carbó sinó alguna cosa molt més dolça i saborosa.


Jo, com el nen, vaig estar jugant tota la nit fins que em vaig cansar; llavors vaig arraconar la joguina i em vaig adormir en un tres i no res.
Al dia següent, quan tot just el Sol entrava tímidament per entre els foradets de la persiana vaig començar a notar una mena de picor a la meva cuixa. Vaig agafar aire i em sentí l'home més feliç del món. Ella encara era allà, al meu costat, relaxada i plaent.
Mentre em gratava la cuixa vaig sentir un tacte com de roba. Vaig pensar que era estrany perquè els dos estàvem despullats i els llençols eren al terra. Vaig obrir els ulls per comprovar i identificar aquell teixit.
Era una mena d'etiqueta que estava enganxada a la pell de la noia i que deia:
"MADE IN TAIWAN"
Vaig tancar els ulls per a seguir dormint i em vaig prometre que mai explicaria a ningú aquella tèrbola història.
Li vaig agafar la mà a la senyoreta Tex (Làtex pels amics) i vaig posar-me a dormir.