La senyora Tristesa

Era un matí fred d'hivern, el sol volia lluir però un nuvolot li ho estava impedint, feia dies que havia tornat, encara que ho havia intuït, va preferir ignorar-ho, no volia saber-ho, i si més no s'ho esperava, de sobte va fer la seva reaparició:
-¿Un altre cop tu per aquí?
Li va preguntar desolada, atordida, angoixada.
D'això fa avui una setmana i no sembla que tingui pressa per deixar-la, cada dia va guanyant terreny, es va apoderant del seu estat d'ànim, el desànim és el que predomina.
Va aguantar la seva presència amb resignació, amb paciència, fins al dia que aquesta se li va acabar, i no va poder aguantar-la més, va treure valor i geni, no sap encara d'on, i amb pas ferm i veu segura, es va enfrontar a Senyora Tristesa a qui va agafar desprevinguda, segura que ella era la que dominava la situació.
Sense titubejar li va dir:
-Senyora Tristesa, fins aquí hem arribat, portes aquí 10 dies, ja em cansa la teva presència, hauràs de buscar-te la vida, vull que desapareguis de la meva vista, viure al teu costat és desesperant, entristidor, no hi ha qui t'aguanti, veti i no tornis.
Senyora Tristesa, plena de ràbia i rancor, amb mirada desafiador dient-se, dient-li:
-"Tornaré, ho prometo"
Es va encaminar cap a la porta de sortida, i la seva ira i enuig van créixer en encreuar-se amb la responsable, amb la causant d'haver estat acomiadada, la seva eterna rival, la seva enemiga, la Senyora Alegria, a qui amb mirada desafiadora li va augurar una estada curta, ella s'encarregaria que així fos, intentaria per tots els mitjans al seu abast acabar amb l'alegria, de la Senyora Alegria...
La senyora Alegria va ser rebuda amb bombos i platets, va ser instal·lada on a ella li va venir en gana, sempre volia estar al seu costat, mai es cansava del seu sarau, de la seva alegria, agraïa la seva presència, temia que arribés el dia que la tornès a deixar.
-Mai m'abandonaràs a la meva sort..., veritat?
Mai, és molt temps per poder confirmar-ho, només se n'anirà si donen pas lliure al seu gran rival, mai podran compartir moments conjuntament la seva Alegria i la seva Tristesa alhora, quan arriba una se'n va l'altra.
La senyora Alegria, es va aixecar nerviosa, notava la presència de forces negatives, sabia que la senyora Tristesa estava a prop, intentava dissimular procurant transmetre alegria per on anava passant, però la seva cara preocupada li delatava.
En els seus anar i venir, es va creuar, un dia, amb El senyor Poder, El senyor Saber, i els seus decàlegs, amb la Senyora Sorpresa, que li va sorprendre la seva presència perillava, tots la van saludar alegrement. Tots menys, Senyora Tristesa, que seguia en els seus tretze de voler governar el món, ella no sabia que el món està dominat per la senyora Estupidesa abonada pel senyor Poder, utilitzant al seu capritx el saber del senyor Saber, per anul·lar a la senyora Alegria, deixant-li via lliure per poder expandir la seva tristesa pel mon...