La senyora Adela

Un relat de: Joan Gausachs i Marí

Era una nit fosca. La senyora Adela sortia de visitar la seva amiga Rosalia. Havien parlat dels últims successos: l’atracament de la sucursal bancària del Banc Mides de la placeta, de l’assassinat d’un matrimoni per robar-los quatre joies i pocs diners, de les baralles entre bandes rivals amb sangonoses conseqüències; de la inseguretat del barri i de tantes i tantes històries...

¿Per què, per què, havien d’haver parlat de fets violents i no, com feien antigament, que només es veien i ja criticaven els veïns, parents i coneguts com si fossin convidats de diversos programes televisius?

A més, sortia ben carregada, amb un parell de bosses amb llimones del petit hortet de la seva amiga: “Adela, no te’n pots anar sense unes quantes llimones per a tu i els teus fills” li havia insistit la Rosalia. Pesaven massa les dues bosses i ella ja tenia una edat.

I, a sobre l’havia atrapat la nit. A mesura que caminava pels carrers foscos i solitaris li agafava més i més por. Sort que vivia a prop, però... per què, per què no portava el mòbil? Almenys podria trucar en Cesc que la vingués a buscar. En Cesc! Ell devia estar a casa veient la tele tan tranquil, esperant l’hora de sopar, mentre ella, en canvi, vinga patir!

El carrer estava fosc, molt fosc. Dels quatre fanals que hi havia, dos no funcionaven. Calla! Allà a dalt a tocar de la cantonada, a l’altra vorera hi havia tres ombres que cridaven, tres ombres que en sentir les seves passes, es giraren i baixaren la veu.

La senyora Adela, restà quieta. Li tremolaven les mans i les cames. Li relliscaren les bosses i les llimones s’escamparen per terra. Llavors, observà que les tres ombres travessaven el carrer i venien corrents cap on era ella...

———oOo———


—Gràcies, nois —digué el senyor Cesc als tres germans del pis de sobre.
—I ara! —contestaren els germans—. Quan hem vist la senyora Adela, tan carregada, hem anat a ajudar-la. Era massa pes per a ella, si no podia ni parlar i li havien caigut les bosses de les mans de tant com li pesaven!



Escrit els dies 2 i 3 de novembre del 2013
El dia 18 de novembre, la Frèdia ha fet el que ha pogut. Gràcies!

Comentaris

  • La por[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 01-02-2014 | Valoració: 10

    és com un núvol que ho cobreix tot. Quan un està espantat perquè ha vist una pel·lícula o ha sentit alguna història, se sent amenaçat per tot el que el rodeja. És el que es diu tenir por a la por.
    Tu has portat molt bé la història, ens has espantat força i després ens has donat un respir amb un final feliç. Les sorpreses són la teva genial especialitat. No deixis de donar-nos-en.

    Una abraçada

  • hahahaha [Ofensiu]
    Jon | 09-12-2013 | Valoració: 10


    Ven bé que res és el que sembla.
    Un relat ben escrit que et fa viure amb intensitat els moments de patiment de la pobre Adela... i després, el que sembla que ha d’acabar amb un assassinat acaba amb una obra de caritat!
    Divertit i imaginatiu, felicitats!
    Després d’això només se m’acut de dir-te que et poso a preferits.

    una abraçada
    Cesc

  • Llimones i por[Ofensiu]
    Materile | 05-12-2013 | Valoració: 10

    Caram, amb les llimones! Jo ja sabia que anaven bé, que curaven moltes coses, el que no sabia era que frenessin la por i aparegués l'ajuda. Ara, quan tingui por, deixaré caure un parell de llimones: en portaré sempre dues.

    Un relat molt bo i original. Sóc bastant atrevida però m'has fet passar mitja por. Molt ben relatat. Sort!

    Una abraçada,

    Materile

  • Està clar[Ofensiu]
    Olga Cervantes | 28-11-2013 | Valoració: 10

    Està clar que passes més por imaginant coses horroroses que poden passar que les que passen en realitat. Hem de mirar menys la televisió. Joan, saps qui sóc? Petonets.

    Pinya de rosa

  • Però en quin barri, viu l'Adela?[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 27-11-2013

    Que mira que fa por sortir de nit i veure coses on no n'hi han.

    Molt ben narrat de principi al final.

  • Per ser el primer[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 20-11-2013

    està molt bé el teu relat, Joan. La pobra Adela, realment, ha passat molta por. I és que la por, sovint, no ve de fora sinó que ens la fem nosaltres mateixos.

  • allò que déiem[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 20-11-2013

    tan ho comentes que et penses que ara et toca a tu, i no , sols eren jovenalla xerrant en una cantonada. Ja m'esperava el pitjor jo també!

    Bon relat Joan, amb el teu característic domini del llenguatge, bona feina!

  • Un valor[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 20-11-2013 | Valoració: 10

    Ajudar com resposta a un viure i conviure. Molt positiu, Joan.

  • Aconsseguit i veraç[Ofensiu]
    allan lee | 20-11-2013

    i molt ben portat: d'una situació molt normal i una por també perfectament normal, trenques una llança a favor de la joventut educada i bona gent. Ben dosificada la tensió creixent, i el gust que deixa és agradable. Un conte molt guapo!!

    Una abraçada,

    s

  • L'efecte xerrameca[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-11-2013 | Valoració: 10

    Tant xerrar de catàstrofes te les acabes creient. I les conseqüències que poden tenir acostumen a ser també catastròfiques. Un relat dels teus Joan, a mig aire del terror i l'humor, amb sempre tocs d'humanitat. Que m'ha agradat molt! Una abraçada.

    Aleix
    també

  • Molt bo![Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 20-11-2013 | Valoració: 10

    M'agrada aquest efecte de anar-te acumulant l'angoixa, per després sorprendre't amb un final inesperat! Moltes felicitats pel relat! Bona sort al concurs!
    Edgar

  • La por...[Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 20-11-2013 | Valoració: 10


    Ahhhh! Ja t'esperava, impacient, Joan, en aquesta nova convocatòria. A més, en aquesta ocasió, ens obsequies amb un relat molt ben construït, on l'angoixa va creixent i creixent... i t'esperes el pitjor, que (afortunadament), en aquesta ocasió, no es concreta. Una situació quotidiana, habitual, amplificada per la inseguretat que ens transmet l'entorn i les circumstàncies que ens envolten. La por a tot allò que ens resulta desconegut. La por que tenalla, que oprimeix i que paralitza. Aix!

    Auguris, Joan.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

182088 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.