la senda de la pell

Un relat de: mar - montse assens

*
Arreu, figues dolces i llavis secs.

Trenen, distrets, clivelles al rostre,
indelebles, amb paper de vidre.
Moixos com la brisa esllanguida
vaguen per la senda de la pell
amb la cautela limitada pel perfum.

I tu, matiner de la muntanya altiva,
pretensiós, torbes la mirada del lluc
que naix verd i de plomatge estret...

i n'esborres el mot: "ells".


Giravolten els segles a la cantonada
i la història en parla com si fos ahir:
esfullen, encara, la margarida blanca
cercant-ne la virtut de la certesa;
recobrant el sentit de la prudència,
tal ximples ocells desvalguts,
tornen cadascú al seu niu
i resten com sempre perpetus
dins els perifèrics ornats
amb paperets de festa...

...però ells, mai han dansat junts
per la senda de la pell.

Comentaris

  • una senda[Ofensiu]
    Lavínia | 11-09-2005 | Valoració: 10

    indestriable, Mar, perquè el temps la marca.
    giravolten els segles a la cantonada / i la història parla com si fos l'ahir

    Bella definició del pas del temps, Mar.

    Crec que res et fa la sensació de viure més clara , que adonar-se del pas del temps.

    Molts petons, Mar.

    Lavínia

  • increïblement bell[Ofensiu]
    quetzcoatl | 10-09-2005 | Valoració: 10

    Em sembla que t'hauria de llegir més sovint. Ho faig poquet però quan ho faig em quedo pensant una bona estona, assaborint els mots -tan ben escollits, tan bons per expressar- que ens deixes. A vegades sembla que aquests quedin impregnats en alguna part de la pell.

    Un poema que minva però que malgrat tot té una força extraordinària, em sembla un treball excel.lent. Lògicament els novells busquem el clímax en el final per tal de deixar un bon gust a la boca del lector. Tu el bon gust el poses al principi i desgranes el poema per quedar-te amb l'absència del que descrius.
    Un clímax invers increïblement bell.

    Moltes felicitats i una abraçada,

    m

  • sensacions, sensacions[Ofensiu]
    M.Victòria Lovaina Ruiz | 10-09-2005 | Valoració: 10

    M'has embaucat, com sempre, amb les teves imatges i he quedat sense paraules, llegint-lo i rellegint-lo un altre cop. Una abraçada.

  • d'on treus aquesta sensibilitat mar?[Ofensiu]
    Marc Freixas | 29-08-2005

    ets tantes vegades en mi,
    i tens tantes paraules per dir...

    que jo no puc,
    que jo no vull

    deixar de mirar-me en els teus poemes,
    ni deixar de mirar-te a tu en el fons dels teus poemes


    eta als meus ulls, com a paraula i vers... poesia


    tens una manera per a no frenar mai el teu fer,
    tens un do, un secret

    que no puc deixar mai d'admirar


    com arribes al lector,
    com arribes a mi...

    com sedueixes al plaer tot gaudint al llegir-te


    ho tens,
    ho saps,
    ho fas

    però... i com ho dius!!


    tantes coses :

    tanta sensibilitat,
    tanta bellesa

    tanta puresa en el fons!!


    mar, fantàstica la teva obra

    -------------------------------------------
    recordes allò que et vaig dir via e-mail? doncs no hi ha res de res noia... de totes maneres, ja parlarem


    petons


    salut

  • RainBow_CoLouRs | 27-08-2005 | Valoració: 10

    D'on ha sortit aqueste increïble sensibilitat, Mar? Saps, he començat a llegir fa molt poc els teus poemes, però cuan els llegeixo, sento com si a cada línia, a cada paraula, s'anés teixint una peça, i es va desenvolupant a mesura que vaig acabant, i quan finalment acabo, només hi han unes lletres grabades en ell: "ÚNIC".
    Simplement això... espero que em deleitis amb un dels teus meravellosos escrits d'aquí a molt poc temps, esperaré amb candeletes.
    Petons ^^

Valoració mitja: 10