La sele, el món del treball i aquestes ximpleries

Aquesta època és realment difícil per al estudiants que han finalitzat el batxillerat, no tan sols s'enfronten a una prova que determinarà el seu futur sinó que, en molts casos, també han d'escollir què és el que realment volen fer a la vida. Avui dia existeixen moltes sortides que ens resulten interessants, però molt sovint acabem dedicant-nos a una cosa mirant més les sortides de futur que no pas la vocació. Però com podem no parar atenció en les sortides de treball quan el món laboral està com està en aquest país?
És molt freqüent que alumnes que tenien unes notes exemplars al batxillerat baixin vertiginosament a la selectivitat. És normal això? Per una altra part, la valoració de dos anys de treball en un sol examen, a banda d'estressar moltíssim a l'alumnat, no sembla gaire just. Per suposat, la solució al problema no es troba ni molt menys en la Revalida, peò sí que s'hauria de revisar el mètode per examinar utilitzat fins ara.
D'una altra banda, hi ha una gran quantitat d'estudiants ques es presenten a la selectivitat sense haver escollit previament la carrera que estudiaran. La nota d'accés a una carrera no és la única limitació, sinó que també existeix el problema d'aquelles carreres que ens agradaria esrudiar però que no tenen sortida al món laboral. A vegades, l'alumne estudia primer una carrera i, un cop finalitzada aquesta, que li ha assegurat un lloc on treballar, segueix estudiant altres coses més vocacionals. Aquestes carreres vocacionals solen ser tals com l'antropologia, la literatura comparada, la filosofia, belles arts etc. Però, massa freqüentment, l'estudiant cursa una carrera i dóna per finalitzats els seus studis, ja que no tothom es pot permetre seguir estudiant (per falta de diners o de temps). Per això aquestes persones no es poden permetre el luxe d'equivocar-se en la seva elecció. Així doncs, la societat hauria d'ajudar més a aquests joves tant en l'aspecte de la informació com en l'aspecte de les subvencions.
Recordem el que val avui dia un cotxe o un pis. La independència econòmica és un repte molt difícil d'aconseguir per als joves i és per això que la majoria d'estudiants busquen estudiar carreres ben pagades, per poder viure.
És clar que aquesta realitat és només la realitat d'una part dels estudiants. sempre hi ha que tenen papas i mamas que els hi paguen l'accés a la universitat privada i no s'han de preocupar per la sele i aquestes ximpleries. Ells podran estudiar el que vulguin, sense haver tret una nota espectaular i sense plantejar-se un futur dubtós.
És llavors aquesta una societat justa per tothom? Fa algú alguna cosa per canviar aquest present negre? potser hauríem de recordar als partits que els joves són el futur i que haurien d'apostar més per nosaltres, ajudar-nos i posar-se al nivell de països europeus com Suècia, Noruega, Anglaterra, Dinamarca, Islàndia etc. en què els que realment volen estudiar tenen la oportunitat de fer-ho. Se li hauria de dir al govern que existeixen països, com Suècia, en els que realment s'estudia de franc i dels quals surten persones perfectament qualificades i preparades pel món laboral.