La safata de les actituds. Primera entrega.

Un relat de: Joan G. Pons

Les Actituds són les frontisses per una bona i enriquidora relació humana.

Hem preparat unes quantes safates que anirem oferint a dosis. Són reflexions totalment opinables, escrites de dins a fora. Lluny, ben lluny, de fer una tasca de magisteri. Sols un intent sincer de compartir.

Cada actitud recull dues dimensions. La primera és com un ideari-concepte i la segona una aportació personal implicativa. Aquesta segona va en lletra cursiva.

Diàleg i comentaris molt ben acceptats.

SAFATA DE COLOR VERD CLAR

ACOLLIR.- Disposició a rebre. És obrir la porta. I a nivell de Voluntariat és obrir la porta a la gent, massa acostumada, dissortadament, a trobar portes tancades.

La porta de la relació personal. Una porta ampla, molt ampla.

AJUDAR.- Acció de suport, tot respectant la demanda de l'altre i la resposta oportuna.

Una primera base, punt de partida, és admetre que jo sóc el primer que li cal i accepta ajuda. Els que ajuden, també demanen ajuda, encara que no hi ha coincidència de temps i moments.
Per tant, ajudo, no tant per la necessitat d'ajuda (una compensació), sinó pel goig de compartir i sentir la sensació humana de l'acció d'ajudar.
Ajudo com un punt de suport que transmeto ple d'intensitat, respecte i contagiós.
Ajudo com quelcom natural i net de condicionaments (reconeixement).

AMABILITAT.- Emana i expressa afecte. Camí planer i afable en les relacions humanes.

Sóc amable i trobo persones amables.


ANIMUS.- "Hi posem l'ànima". Cal un cert esperit en l'acció humana, fonamentat en unes creences personals i íntimes.

Som animadores-animadors d'un cert canvi i/o suport en unes àrees amb persones no ateses degudament i amb mancança d'animus.


AUTOESTIMA.- Valoració personal sense comparacions ni qualificacions dels altres.

El que sóc i el que tinc. És molt? És poc? És ... sense mides ni referències. Si sóc, l'autèntic, ja jugo un paper positiu en l'evolució de la societat. Autoestima és enrecordar-me de mi amb sinceritat.

Comentaris

  • Safata rebuda. Primera part.[Ofensiu]
    Unaquimera | 26-01-2009 | Valoració: 10

    Anava a llegir el teu darrer relat publicat, però en veure que al títol deies "Segona entrega" he vingut fins aquí per començar per la primera com sembla lògic.

    Parles de certes actituds i de cadascuna d'elles reculls dues dimensions, una més extern i una interior, personal i empàtica.
    Obro la porta i la finestra de bat a bat al teu missatge, que entra i es queda amb mí.

    I per elles, des d'aquí t'envio una afable abraçada,
    Unaquimera