La rutina

Un relat de: garbi24
Aquests maleïts cotxes de dues portes, els carrega el diable. Va acomodar aquella senyora gran al costat del volant, on habitualment seia altre persona, que ara ocupava el seient posterior.
Una hora de conducció al capvespre, va fer aparèixer la rutina de posar una mà damunt la seva cuixa.
Ara no sé de què es va adonar primer, si de l’errada o de com agafaven distància els seus genolls.

Comentaris

  • HAS DONAT AL CAU.[Ofensiu]
    jomagi | 03-09-2015

    Déu que bo!... Això va passar'me a mi fa uns anys amb la meva estimada sogre!!! Curt, precís i concís amb poques ratlles.

  • Imaginar[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-09-2015 | Valoració: 10

    Deixar-se anar i imaginar el que pot passar és un gran exercici. M'has fet pensar en la situació que descrius, les tres persones dins el cotxe petit, el gest quotidià de posar la mà sobre la cama, el fet d'adonar-se que no és la que voldries i l'ensurt final, suposo. total, un relat molt trempat. Una abraçada.

    Aleix