La ruta de la seda

Un relat de: Jofre

Mentre amb l'esbull
insinues reviure l'aire
d'una vinosa Trícia,
beso amb els dits
del laberint del tacte,
els teus ulls color nit d'àmfora;

com si cap més gest
pogués defugir del temps
cenyit al tàntal,
bressoles i retens el reclam
d'una escriptura mítica:
la de rosegar amb l'aigua melosa
els averanys acrònics
per coronar-te d'una eflorescent fesomia.

Ara Trícia,
beso amb l'aroma de les englantines blanques
el llindar enforcat
on s'encén el cor de les paraules reconquerides.

Paradoxalment, en els silencis de la sagacitat
llueix el vori, abellit,
pel moll magenta
que pretén atresorar en la comissura
registres il·latius entre rutes efímeres
i desitjos de voluptuosa eternitat.


Són els mots cristal·lins que esculls,
i no pronuncies,
els que perllonguen aquesta menja púnica,
els que modulen l'exigència del ritual
a frec d'endemismes secrets i únics:
paisatge viu -al qual confio-
l'al·legoria sol·lícita,
com tu,
de les síl·labes hel·lèniques.

Ara Trícia, et beso,
i deixondeixo el coll
aspirant la dolçor d'unes carenes
gairebé deltaiques
al caire d'un delitós relleu,
on res s'adorm
ni es vincla encara,
a les envistes dels tombants,
acaronats per un sinuós equilibri de generositat,
el cor dels batecs devoro,
voltejant la densitat sempre intuïda
però mai,
com ara,
al·locució solemne
d'una altivesa obligada,
tribut soscavat amb veneració permissiva
fins alentir els himnes del nostre periple.

Ara Trícia,
et beso amb el pes
de l'elegància vaporosa,
sedosa i tendra,
que fibla el cos amb pampallugues mirífiques.

El port suggereix, i gravita,
entrellaçant tots els sentits,
en un punt on hi neix l'univers més explícit,
fins a fondre,
voluntàriament,
el lògic rumb dels amants
a l'encalç dels incendis vedats,
no pas, a la passió i a les avingudes
on es filen, primer,
amb els ulls,
paraules,
en el fons,
de seda.

Comentaris

  • Estic aclaparat[Ofensiu]
    Bruixot | 19-07-2005

    del teu domini de les paraules, del teu vocabulari tant ric, de com teixeixes aquest riquíssim tapís de seda.... Impressionant.
    Es nota que t'agrada ser precís en el llenguatge, precís fins gairebé la perfecció. Només un però: pel meu gust, masses adjectius.
    Però, com m'agradaria dominar la llengua com ho fas tu!

  • Impressionant![Ofensiu]
    Maragda | 03-07-2005 | Valoració: 10

    Feia molt temps que no llegia un poema que tingués la capacitat de cisellar-me tan endins emocions com les que tu hi transmets.
    No em sé imaginar una manera més superba per a descriure la delectació de l'amor, sublimant-ne el cos i fent d'ell un ambrosíac paisatge, que amb els mots et transporta, ineludiblement, a frec dels dies dels antics herois.
    Sembla talment que drecis els teus versos amb les ones del mar color de vi, amb els perduts relleus de temples enrunats, amb el vent que assola les contrades hel·lèniques...
    És realment admirable el teu art, Jofre!

    I contestant a la teva pregunta, de per què seguir estimant aquell somni, et diré que ara mateix és l'únic que d'ell puc estimar: l'inexistència d'allò que jo creia real.
    A ell, després de tot, forçosament no podria estimar-lo. Però tampoc vull odiar-lo.
    El sentiment de l'odi només embruta l'ànima d'un mateix.

    (Per cert, m'ha fascinat la paraula emmolsir, la trobo preciosa. I et faré cas, miraré endavant...)

    Una abraçada Jofre i moltes gràcies pels teus comentaris!

  • Gràcies[Ofensiu]

    Aprofito aquest poema teu que té la virtut de transportar-nos a temps mítics, antics, amb regust de mar i el tacte suau de la seda per agrair-te tot el que m'has dit en el comentari del meu text, gràcies, de debò. Una abraçada.

  • el regust[Ofensiu]
    Lavínia | 28-06-2005 | Valoració: 10

    a cultura clàssica regalima del teu relat, Jofre:Començant per Trícia de qui
    beses el laberint del tacte/ i els teus ulls color nit d'àmfora (...) retens el reclam /d'una escriptura mítica mesclat, però, amb tonalitats difuminades el blanc de les englantines(...)el vori (...) pel moll magenta.

    es pot dir que la Trícia del teu poema beu i t'inspira un món clàssic amb tonalitats impressionistes.

    Un bell poema, Jofre.

    Molts petons