La Rua

L'home es veu que des de els seus principis ha tingut necessitat de guarnir-se, amb fulles d'arbre o pells de bèstia o tot lo que ha tingut a l'abast. Jo, avui, així ho penso, quan a les 7 del matí ja han començat per aquest poble de Sant Antoni de Calonge els sorolls, crits i músiques del Carnestoltes. El meu avi patern, ja ho he comentat alguna vegada, va néixer al Carrer Nou de la Rambla i jo sentia a parlar de lo maques que havien sigut les rues de Barcelona, en aquell moment de la postguerra no es feien, m'hauria agradat aconseguir les anotacions que ell tenia d'aquestes coses però no va poder ser, de totes formes com que soc neta seva i també m'ha agradat molt he procurat documentar-me de tot lo que ha estat al meu abast.
A Barcelona, antany, el Carnestoltes estava concentrat a la Rua que a les tardes del diumenge, dilluns i dimarts abans de quaresma feia voltes per la Rambla, com abans ho feia pel carrer Ample.
Per Carnestoltes els cotxes anaven generalment a gaudir de l'espectacle, emborratxat de color i cridaner, de la mascarada que bullia per la Rambla. Amb el temps varen anar en augment els carruatges d'ínfima condició que es barrejaven a la Rua, carros d'escombriaires que amb llurs gestos i posats grollers varen anar allunyant l'assistència dels cotxes de la gent moderada.
Entorn al s.XVIII la Rua va anar mantenint el seu to distingit i no hi mancaven els cotxes pertanyents a la més alta societat. El baró de Maldà remarca la presència entre altres dels carruatges, amb llurs bons troncs de mules i cavalls, de les famílies Santa Coloma, Matamoros, Castell-bell, Darnius, Creixell, Fibiller ... Els quals es barrejaven els de "broma" com un carro enramat de taronges ple de mascarots que s'afartaven d'arròs, tirat per parelles de rucs.
Deixant la Rua de cotxes que faci el seu curs, s'ha de parlar un xic de la bulliciosa mascarada que omplia la Rambla i els carrers afluents. Veurem un subjecte cavalcant un ruc guarnit amb un tricorni de paper i una escombra. No podria faltar-hi l'home abillat de dona el qual s'embolcava simplement amb un cobrellit, i el qui amb el gec esparracat, la camisa fora les calces , un capell de copa alta esbotzat i unes sabates esbadellades passejava tot tibat sota un paraigua amb les barnilles que sobresortien de la tela feta un parrac.
Entre els que es divertien sols, molts d'ells amb el gust deplorable, n'hi havia un que, amb la se va vestimenta estrafolària, s'obria camí entre la munió que emplenava la Rambla i que s'apartava al seu pas. Duia una capa guarnida amb farbalans compostos de puntes de cigar en bastant nombre unides per les cintes de colors que lligaven amb els paquets de brevas. Anava cofat amb un capell en forma de fanal fet amb cromos dels que hi havia a les capses de llumins.
Acabada la Rua ben entrada la nit, la gent s'escampava per cafès, tavernes, fondes i becos per donar terme a la disbauxa i esperar alegrement amb el ventre ple l'arribada de la Quaresma que anunciaven les campanes de l'església de Santa Maria i el Pi.
L'església s'esforçava a posar contenció als excessos comesos en aquestes diades. Mentre va durar el règim absolutista imposat per Ferran VII, les autoritats es preocuparen de reglamentar, el dimarts de Carnestoltes, el servei de menjar i de begudes als establiments públics i es dictaven cada any les prevencions corresponents, prova que no es complien amb exactitud malgrat el rigorisme imperant.