LA ROVINADA

El riu petitó baixava darrera la casa dels meus avis quan jo era petit i anàvem a passar l’estiu a casa dels meus avis. En el rierol també hi havia gorgues una mica fondes en la que la meva germana i jo solíem banyar-nos. El riu tenia un llit de pedres i sorra i la seva aigua era transparent. A la vora de l’aigua i creixien unes pollancres que el meu avi havia plantat. També i havien joncs i alguna que altre herba que creixia ufanosa. Mes nosaltres sabíem molt be el indret en el qual arribar fins al aigua i banyar-nos. Algunes tardes també aixecàvem pedres i els crancs de riu hi sortien i amb les mans els agafàvem ben fort per sobre i el posàvem a una galleda. Al vespre la iaia ens feia una sopa amb ells que jo mai mes a la vida he tornat a menjar.

Mes un dia el rierol es va fer estrany. Va començar a ploure va ploure quatre o cinc dies seguits. El cel estava negre i la pluja queia sense tenir fi. El riu al final va sortir de mare i la gent del poble mirava amb intranquil•litat a on arribava l’aigua i nosaltres veiem la seva preocupació per la gran rovinada que
podia esdevenir.

Al cap de una setmana el riu va començar a disminuir el cabal i tot va tornar a la tranquil•litat. El sol va sortir i els núvols van marxar a un altre indret. La meva germana i jo varem córrer cap a la nostre gorga , l’aiguat s’havia endut molta vegetació i algun que altre tronc i plàstic encara surava
per sobre . Al arribar a la gorga ho varem veure tots dos al mateix temps, un vedell de color blanc i negre flotava mort ofegat a la gorga on ens banyàvem; l’aiguat el devia haver arrossegat algun dia de pluja. Varem córrer a casa del avi per
explicar la troballa, nosaltres mai havien vist una bestiola ofegada i ens va impactar.

El avi junt amb altres homes del poble el varen treure i el van enterrar. Aquell estiu no ens varem banyar mes a la gorga sempre ens venia al cap el vedellet mort. Encara ara que ja som adults ma germana i jo algunes vegades recordem l’estiu de la gran rovinada.