La Rous s'estima el teatre

Un relat de: Marta Pérez i Sierra
Empolainada amb aquelles puntes daurades i cargolades de la vànova que li queien sobre el front, la Rous es convertia en la primera actriu del teatre català. Aleshores no era la nena refugiada a casa dels tiets masovers, que dormia amb les seves cosines al darrere de la porteria de la finca del Guinardó. Aleshores... La Rous era l’escena, era tots els papers dels contes. Les actuacions més aplaudides eren les del jardí, just a l’entrada de la casa, allà on començava el camí que conduïa cap a la finca. En una banda del camí, a terra, seien les cosines. A l’altra banda, l’escenari, emmarcat per dos venerables garrofers; el camí, com a lògica separació entre actors i públic, el prosceni. A l’escenari, la Rous, la gran actriu de nou anys, amb les seves cuetes a banda i banda i el seu festiu serrell, embolicada en una vànova furtada, blava, dels amos, a mode de túnica, mentre recitava el que fos. Dos titelles companys d’escena, un a cada maneta, els cinc dits estratègicament col·locats dins el Príncep i la Blancaneus. Segurament la Rous, com a paper destacat, era la Madrastra dolenta.
Recitava el que havia après a l’escola, abans de la guerra, que per alguna raó l’havien passejat de classe en classe per lluir els dots d’oratòria d’aquella menuda alumna avantatjada. Aquella escola de la República ja no existia i els seus mestres, un a un, serien depurats o expulsats. S'imposà una disciplina paramilitar a les aules. Ja no n’hi havia, de llibertat. De res. No hi havia de res a la postguerra. Bé, sí. Gana. Molta, molta gana.

L’any 1948, quan aquella finca es va convertir en l’Escola del Mar, una de les mestres, en la caseta dels antics masovers, va trobar en un racó ple de pols un titella, la Blancaneus.

La Rous, en una altra banda, dalt d’un escenari de debò, saludava per tercera vegada al públic, i en arribar al camerino es dirigia a un titella rebregat penjat del mirall, “Princep, avui també hem tingut sort, el públic marxa content cap a casa”.



Comentaris

  • La màgia i la realitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-05-2012 | Valoració: 10

    Fantàstic Marta! Un relat ple de màgia, realitat i bona literatura. He sentit a parlar de l'escola del Mar i algun dia m'hi acostaré. Pensaré en la Rous, els titelles de la Blancaneus i el príncep. tot el teu relat desprèn un aroma d'abans molt especial, molt aconseguit, ple de colors i olors infantils, aquelles olors tan revifadores d'il.lusió. Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marta Pérez i Sierra

Marta Pérez i Sierra

29 Relats

183 Comentaris

169786 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l’any 1957, un 7 del 7. Mestra i llicenciada en Filologia Catalana. He publicat un llibre de relats curts, I demà, l’atzar (Ed. Setzevents, 2009), i els poemaris: Sexe Mòbil singular, SMS (Viena Edicions, 2002), Fil per randa (Ed. Bubok, 2008) i Dones d’heura (Pagès Editors, 2011), que va obtenir el Premi Jordi Pàmias 2010 de poesia a Guissona, boCins (Ed. Bubok 2012), Si goso dir-li un mot d’amant (Ed. Cims 2013) (format ebook:Ed. iBuksgrup 2013), Sexe Mòbil singular, SMS il·lustrat (Ed. Cims 2013). També un llibre de microrelats Bavastells (Walrus Editorial 2014) i en format ebook el poemari Gàngsters, ploma i vaudeville (Ed. Bebookness 2014).
www.martaperezsierra.com