La roda infinita

Un relat de: Ivan Bonache
La mort, per previsible que sigui, no deixa de ser dolorosa. La vida és així, em deien, sigues forta, però jo no volia ser-ho, no em donava la gana, ningú tenia dret a dir-me què sentir.
Els darrers dies a l’hospital van ser molt durs. Es va anar fent petita fins a desaparèixer. Si hagués pogut me l’hagués amagat en una butxaca, com un ocellet ferit, i l’hagués portat al carrer perquè morís lliure sota el cel blau i no tancada entre aquelles horribles parets grises.
Veure-la de cos present, al contrari del que havia temut, em va asserenar: semblava adormida, tranquil•la, com si d’un moment a un altre s’anés a aixecar per fer-me una moixaina.
Quan els pares van buidar casa seva, se’m va fer un nus a la gola. Tot em recordava a ella i res no me la tornaria. I allà la vaig veure, en un racó del cobert, plena de pols i una mica oxidada: la meva vella bicicleta. En agafar el manillar em van venir a la ment mil imatges: els carrers sense asfaltar, els amics, els jocs, l’estiu, aquella caiguda quan em van haver de posar cinc punts al cap. Què curiosa és la memòria, com pot amagar anys i vivències en un racó i de sobte, amb l’estímul oportú, deixar-ho anar tot en un devessall incontrolable.
I de sobte, el plor per un genoll pelat em treu de les meves cabòries. La meva petita ha caigut de la bici. Li amanyago els cabells, li faig un petó al front i li dic que torni a jugar, que no ha estat res.

Comentaris

  • Molt real[Ofensiu]
    brins | 21-01-2017 | Valoració: 10

    Has fet una bella personificació,Ivan, tendre i creïble perquè és evident que els diferents mitjans de transport que ens acompanyen durant la vida es fan estimar. Ens dol perdre'ls perquè són companys que han compartit part de la nostra vida.

    Una cordial salutació,

    Pilar

  • Records[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-01-2017 | Valoració: 10

    És curiós com la bicicleta serveix per recordar. L'associem a la infantesa i d'això en fa una pila d'anys i les neurones es posen a treballar. Un relat magnífic, Ivan. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Records[Ofensiu]
    Magdala | 18-01-2017 | Valoració: 9

    Molt bonic, tens raó, de vegades els records sembla que es puguin tocar

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 17-01-2017 | Valoració: 10

    El trobo bonic

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ivan Bonache

Ivan Bonache

55 Relats

133 Comentaris

23719 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Em dic Ivan i tinc dues grans passions: la música i l'escriptura.
Professionalment hem dedico a la docència d'aquesta primera i, passionalment, a la segona.
Qualsevol comentari que vulgueu fer dels meus relats serà benvingut. Estic aquí per aprendre. El mateix intentaré fer amb els altres.

Podeu llegir altres relats al meu blog:

Mapes del Món


Actua - Música a la presó


Entrega III Premi Illa-Va de Lletra 2012


Entrega dels Premis DRAC 2015


Relats guanyadors Premis Drac 2015


Relat guanyador en català de la convocatòria del mes de novembre de la VI edició del Microconcurs Biblioteca Esteve Paluzie - Barberà del Vallès