Cercador
La roda infinita
Un relat de: Ivan BonacheLa mort, per previsible que sigui, no deixa de ser dolorosa. La vida és així, em deien, sigues forta, però jo no volia ser-ho, no em donava la gana, ningú tenia dret a dir-me què sentir.
Els darrers dies a l’hospital van ser molt durs. Es va anar fent petita fins a desaparèixer. Si hagués pogut me l’hagués amagat en una butxaca, com un ocellet ferit, i l’hagués portat al carrer perquè morís lliure sota el cel blau i no tancada entre aquelles horribles parets grises.
Veure-la de cos present, al contrari del que havia temut, em va asserenar: semblava adormida, tranquil•la, com si d’un moment a un altre s’anés a aixecar per fer-me una moixaina.
Quan els pares van buidar casa seva, se’m va fer un nus a la gola. Tot em recordava a ella i res no me la tornaria. I allà la vaig veure, en un racó del cobert, plena de pols i una mica oxidada: la meva vella bicicleta. En agafar el manillar em van venir a la ment mil imatges: els carrers sense asfaltar, els amics, els jocs, l’estiu, aquella caiguda quan em van haver de posar cinc punts al cap. Què curiosa és la memòria, com pot amagar anys i vivències en un racó i de sobte, amb l’estímul oportú, deixar-ho anar tot en un devessall incontrolable.
I de sobte, el plor per un genoll pelat em treu de les meves cabòries. La meva petita ha caigut de la bici. Li amanyago els cabells, li faig un petó al front i li dic que torni a jugar, que no ha estat res.
Els darrers dies a l’hospital van ser molt durs. Es va anar fent petita fins a desaparèixer. Si hagués pogut me l’hagués amagat en una butxaca, com un ocellet ferit, i l’hagués portat al carrer perquè morís lliure sota el cel blau i no tancada entre aquelles horribles parets grises.
Veure-la de cos present, al contrari del que havia temut, em va asserenar: semblava adormida, tranquil•la, com si d’un moment a un altre s’anés a aixecar per fer-me una moixaina.
Quan els pares van buidar casa seva, se’m va fer un nus a la gola. Tot em recordava a ella i res no me la tornaria. I allà la vaig veure, en un racó del cobert, plena de pols i una mica oxidada: la meva vella bicicleta. En agafar el manillar em van venir a la ment mil imatges: els carrers sense asfaltar, els amics, els jocs, l’estiu, aquella caiguda quan em van haver de posar cinc punts al cap. Què curiosa és la memòria, com pot amagar anys i vivències en un racó i de sobte, amb l’estímul oportú, deixar-ho anar tot en un devessall incontrolable.
I de sobte, el plor per un genoll pelat em treu de les meves cabòries. La meva petita ha caigut de la bici. Li amanyago els cabells, li faig un petó al front i li dic que torni a jugar, que no ha estat res.
Comentaris
-
Molt real[Ofensiu]brins | 21-01-2017 | Valoració: 10
Has fet una bella personificació,Ivan, tendre i creïble perquè és evident que els diferents mitjans de transport que ens acompanyen durant la vida es fan estimar. Ens dol perdre'ls perquè són companys que han compartit part de la nostra vida.
Una cordial salutació,
Pilar -
Records[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 19-01-2017 | Valoració: 10
És curiós com la bicicleta serveix per recordar. L'associem a la infantesa i d'això en fa una pila d'anys i les neurones es posen a treballar. Un relat magnífic, Ivan. Una forta abraçada.
Aleix
-
Records[Ofensiu]Magdala | 18-01-2017 | Valoració: 9
Molt bonic, tens raó, de vegades els records sembla que es puguin tocar
-
Bon relat[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 17-01-2017 | Valoració: 10
El trobo bonic
Valoració mitja: 9.75
l´Autor
95 Relats
263 Comentaris
65671 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Em dic Ivan i tinc dues grans passions: la música i l'escriptura.Professionalment em dedico a la docència d'aquesta primera i, passionalment, a la segona.
Qualsevol comentari que vulgueu fer dels meus relats serà benvingut, estic aquí per aprendre.
Podeu llegir altres relats al meu blog:
Mapes del Món
Entrega III Premi Illa-Va de Lletra 2012
Entrega dels Premis DRAC 2015
Relats guanyadors Premis Drac 2015
Relat guanyador de la convocatòria en català del mes de novembre de 2016 - VI edició del Microconcurs Biblioteca Esteve Paluzie - Barberà del Vallès
Primer premi Concurs Microrelats de Por Uuh! 2017 - Biblioteca Central d'Igualada
Conte finalista del concurs Núvol 2020
Relat guanyador de la convocatòria en català del mes de novembre de 2021 - XI edició del Microconcurs Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès
Relat guanyador de la final absoluta en català de l'XI edició del Microconcurs de la Bilioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès
Entrega de premis del VIè Concurs de Relats Eròtics DO Penedès (Octubre 2022)
Entrega de premis del 5è Concurs de Microrelats Dia Internacional de les Dones de La Llagosta (Març 2023)
Finalista del 26è Premi Tinet dins del Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2022-2023
Salut i inspiració!