La Riuada

Un relat de: jovincdunsilenci
En sentir 'Que ve l'aigua' vaig trotar escales avall amb tu ben tapadeta per deixar-te a ca ta iaia desficiosa –la dona es debatia entre anar o no a missa– i córrer a buscar ton pare, que ja no es trobava bé. Ella havia estat incapaç de perdonar-li al fill que deixara el seminari i de poc no se'ns emporta als dos l'aigua quan, de tornada, ell em pujava a coll escales amunt. Vivíem quasi a tocar de sa mare, el balcó d'ella a l'altra vora, dues cases enllà de la nostra i, com que també tenia tenda, feia la vida baix la molt recelosa.

I jo, vinga plorar, la imaginava amb el garrot i un missal enroscat a la mà esquerra, voltada de plata i de llaunes de salaó, el vel negre de tul clavat al monyo arrapat, amb tot de plecs brocats abaixant com penjolls de mort; l'olor a ranci embolcallant-li la veu farinosa grossa i els cabells d'un ros que tirava a desllavassat, amb trams agrisats com les perles de les agulles negres del tocat i com la descàrrega que prometien núvols ventrelluts; els ulls que m'aparegueren unflats mostrarien ara un blau espantat brillant-li la tibantor del vestit desbordat, i manant els homes a colps de bastó que salvaren els sacs d'arròs, les llentilles, tot… I a tu, soleta en un racó fosc, bellugant les cametes i sense ningú que et mirara; imaginava l'engronsadora atrotinada de la bruixa levitant-la per les bromes que sostenien els peus d'una Verge pujant al cel, penjada a la planta alta, obra de colors i clarors enterbolits com la llengua que tenia, i els crits ensalivats que haurien menester una neteja exhaustiva de l'ànima egoista, ves a saber quin beuratge guaridor de la supèrbia tan gran: Nostre Senyor, abaixa i salva'm la collita d'enguany! Nelo –no hi era– ho perdrem tot! Tot menys treure el cap pel balcó per tranquil·litzar el fill, que repetia baixet, quasi com si resara, el teu nom…

Ton pare anava a vendre la fruita tocada que sa mare li cedia, sostenint amb les mans agafades als braços del carret el seu cos ja doblat de cintura cap amunt.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: