La rialla

Un relat de: Olga Cervantes

Coneixeu aquell poblet al costat del mar? Al carrer Major hi viu un nen que, cada dia a les dotze en punt, es posa a plorar. És en Lauro, de quatre anys i plora perquè no li arriba a la boca el dit gran del peu. Només riurà un dia, d’aquí a tres anys. De moment, és un vell entre els nadons que prenen el sol al Parc.

Coneixeu l’hospital que hi ha al pla de la Feixa Llarga? Allà estava ingressat el pare de'n Lauro. Va patir un infart que el va deixar tocat. El nen i la mare buscaven el box de cures intensives. Al fons del passadís, en una sala d’espera un metge donava informació als familiars. La mare, alçant la mà lliure el cridà:
-Si us plau doctor, com heu trobat el meu marit?
El metge, que portava a la mà dreta un fonendoscopi i a l’esquerre un núvol gris engabiat, assentí despentinant el serrell del marrec, que ja tenia la ganyota preparada per la seva hora.
-Molt dèbil senyora. El seu cor és com una rosella, que algú hagués volgut posar dins una gerra d’aigua freda.
L’alarma d’una bomba d’infusori tocà les dotze i en Lauro plorà de pur malestar.

Coneixeu el cementiri que hi ha dalt del turó? És on està enterrat el pare de’n Lauro, des de fa tres anys. Al mateix nínxol avui donen sepultura a l’oncle Jaume, que restarà per sempre al costat del seu cunyat.
Pels camins del cementiri en Lauro va remugant perquè són gairebé les dotze, l’hora de plorar. Quan s’apropen al nínxol veuen que s’acosta l’enterramorts amb la paleta a la mà dreta i un somriure celestial a l’esquerre.
Al fons, davant la tomba oberta hi ha una família desconeguda i dos cossos que ja no fan ombra.
Quan l’enterrador passa pel costat de la parella, en Lauro s’amaga darrera les faldilles de la seva mareta i aquesta, aprofitant la distància amb la família, pregunta:
-Si us plau bon home, em podríeu dir com heu trobat el meu marit?
-Molt sencer, senyora. Els seus ossos són forts com un roure.
El petit campanar de la capella toca les dotze i el nen esclata a riure, tot celebrant la bona noticia!

Comentaris

  • Benvinguda![Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 18-12-2013 | Valoració: 10

    Ara ja has començat. Ara ja esperem més relats teus.
    Repeteixo, benvinguda a la gran família de relataires.
    —Joan—

  • Benvinguda[Ofensiu]
    Naiade | 15-12-2013 | Valoració: 10

    Pel que veig ets nova a relats i escrius molt bé. M’ha agradat aquest relat on la por i la broma van de la mà i en surt un relat ben original. T’aniré llegint.
    Una abraçada

  • Per fi![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 18-11-2013

    Ja tenia ganes de veure`t per aquí, Pinya de rosa! T'has estrenat a Relats amb una prosa que promet molt i molt. Endevino que ens regalaràs més relats amb un estil propi, acurat, autèntic, intel·ligent. I no sóc pas bruixa, però sí força intuïtiva.
    La meva enhorabona per decidir-te a publicar, per compartir amb nosaltres les teves històries.
    Una abraçada ben forta i... endavant!

  • Em permets [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 18-11-2013

    que en destaqui una frase ? " El seu cor és com una rosella que algú volgués posar dins un gerro d'aigua freda". Genial!!!
    Benvinguda a Relats. Espero que superis el repte que tens amb la teva parella que t'ha posat el llistó molt alt.
    Una abraçada als dos.

  • Un relat poètic de por[Ofensiu]
    Atlantis | 18-11-2013

    o potser de dolor...el nen i la mort que com en un sisè sentit comparteix el patiment de la mare, la mort del pare i aquesta rialla, que jo sento sarcàstica, del final.

    Benvinguda a relats

  • Quina entrada a Relats![Ofensiu]
    Carles Ferran | 17-11-2013

    Acabat de llegir el teu relat, encara embruixat per la teva prosa poètica tan inesperada i deliciosa, només puc dir: I fins ara, no ens havies escrit res???
    Benvinguda. Una abraçada!!!

  • Bellesa extrema (Comentari que arranja una errada de l'anterior)[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 17-11-2013

    Això m'ha dit el relat, i ha de ser de por! La veritat és que les imatges són intrigants i rebuscades, que no vol dir que no estiguin ben resoltes i ben escrites, que ho estan. Però m'ha inspirat més amor que por.

    Me'l llegiré uns quants cops més, el trobo tan poètic que no em pot fer por, i segur que és terrorífic, però ja veus, dec tenir la vena tendra i no el vull veure tan gòtic com diria que és.

    Felicitats per un relat tan ben portat Pinya de Rosa.
    I ben vinguda a relats, tot i que un ocell m'ha dit... o era un gatet?

  • Bellesa extrema[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 17-11-2013

    Això m'ha dit el relat, i ha de ser de por! La veritat és que les imatges són intrigants i rebuscades, que no vol dir que estiguin ben resoltes i ben escrites, que ho estan. Però m'ha inspirat més amor que por.

    Me'l llegiré uns quants cops més, el trobo tan poètic que no em pot fer por, i segur que és terrorífic, però ja veus, dec tenir la vena tendra i no el vull veure tan gòtic com diria que és.

    Felicitats per un relat tan ben portat Pinya de Rosa.
    I ben vinguda a relats, tot i que un ocell m'ha dit... o era un gatet?

  • Reeeinaaa!!![Ofensiu]
    allan lee | 17-11-2013

    Oh! Què contenta que estic!!! De veure't per aquí i que, a més, escriguis tan i tan bé!!! De debó vas somiar això dels gatets? Quina passada! Una abraçada moooolt gran!!!!

  • Bonic i esfereïdor[Ofensiu]
    allan lee | 17-11-2013

    i com diu l'Aleix amb una prosa poètica realment bella. Benvingut/da a Rc i felicitats pel relat.
    a

  • La rialla amagada[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-11-2013 | Valoració: 10

    Caram, quin relat més poètic! El teu estil és d'una prosa poètica fantàstica, malgrat el tema de terror del concurs. M'ha agradat molt el to que utilitzes, les imatges d'alguns dels protagonistes, els estris que duen a les mans per exemple i la magia que se'n desprèn. M'alegra comentar un o una relataire nou o nova. Benvingut o benvinguda Pinya de rosa! Una abraçada i fins aviat!

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Olga Cervantes

Olga Cervantes

37 Relats

225 Comentaris

22858 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Nascuda a Barcelona fa uns anys, he viscut gairebé sempre a l'Hospitalet de Llobregat, però la meva etapa literària va començar al Poblenou. Es veu que el mar m'inspira. Potser, algun dia faré arribar el mar fins la muntanya.