La rialla tràgica

Un relat de: Antonio Mora Vergés

Diuen - els que ho han sentit - que inevitablement els pels s' aixequen com escarpies en sentir les rialles que sorgeixen des d'ultratomba. Parlo de l'anomena't VALLE DE LOS CAIDOS, on segon les cròniques s'enterraren les restes del Dictador Francisco Franco Bahamonde.

Començaven - sempre segons informen les fonts afins al Dictador - quan assumia el càrrec de President de la Generalitat De Catalunya, un home nascut a Andalusia, i que com i tants altres havia emigrat del seu lloc de naixement.

El Regimen, va fer servir legions d'afamats per aconseguir la seva fita més cobejada : dissoldre los nacionalismos separatistas !

Altra cosa succeïa - malgrat tot - en les terres que havien resistir l'embat de les forces romanes, i que conservaven una de les més antigues llengües d'Europa.

Finalment però tot s'acaba !

Desprès d'anys i anys d'empresonar bascos, de privar-los del més elemental dret democràtic d'escollir els seus representants polítics, i d'uns pactes qualificats de contranatura entre nacionalistes espanyols, fessin possible al Pais Basc, que el càrrec de Lendakari, tradicionalment servit per euskaldulnes de llarga tradició, passes a mans espanyoles.

Les rialles arribaven al seu nivell més elevat !

La construcció del Valle de los Caidos fou una idea que obsessionà Franco, emulant Felip II i el seu Escorial portat pels deliris de grandesa d'ell i de la seva muller Carmen Polo. Franco, talment com un faraó, es féu construir el seu mausoleu amb la suor i la sang de milers d'esclaus. El polític i escriptor Pedro Sainz, amic seu de joventut i ministre d'educació franquista durant la guerra, va deixar dit: "Franco només tingué com a dictador una fixació: durar, durar, durar fins a morir i un cop mort ser enterrat amb honors de faraó".

Els presos-obrers treballaven deu hores diàries a pic i pala i dormien en barracons uns 50 o 60. Per a la seva identificació i control els sentenciats amb 30 anys de reclusió havien de lluir un botó blanc i els sentenciats a mort un de color daurat. Un centenar de presos hi moririen de silicosi, despreniments de roques, explosions i de malaltia (tifus, pulmonia, tracoma...); altres havien quedat tocats per sempre més.

Corre la brama que fins el mateixos "lleials" tenen por d'apropar-se al túmul del Dictador !. Els més valents diuen haver sentit juntament a les rialles esgarrifoses, alguns mots :

ATADO Y BIEN ATADO ! , i novament la rialla que travessa els temps !!!!!

Caldrà començar les pràctiques de la salutació romana, els Flechas i Pelayos que en gran nombre remenem avui les cireres, no ho han oblidat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6907 Relats

1200 Comentaris

5408082 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com