La revolta del teu somriure.

Amb el teu somriure, el món se m'obre.
I és com un esclat de tendre llum,
infància neta.
Amb el teu somriure creix l'albada,
jugant amb els colors del bosc que brillen.

Amb el teu somriure neix la vida,
i adquireix el sentit i l'esperança.
Tot es fa un etern que no s'acaba,
tot ja té un "perquè", una tonada.

I és que hi ha somriures que menteixen,
que amaguen sentors mancats de gràcia,
hipòcrites faccions que encaramel·len,
ingènues sensacions esclavitzades.
Hi ha somriures que només són façana.

Però és que el teu somriure és viu,
com ta mirada.
Perquè em mira amb ulls d'infant que estén els braços,
que entrega un cor senzill, obert, amable,
tímid i poregós, humil i ample.

No és un somrís d'amant que se'n cargola,
en els estrets racons de les entranyes.
No em sedueix amb encanteris fàcils
No em força a res, no em lliga a cap miratge.

No és un somrís eròtic, ple d'interessos,
d'ambicions ocultes, seductores.
És un somrís d'amic, de mans esteses,
de criatura alegre que m'abraça.

És un somrís que acull sense exigències,
ni condicions, ni preus, ni emmetzinades
lletres de contractes i judicis.
És un somrís de nen, de nena que omple
el cor de qui està sol en una idea,
d'un món diferent, potser cal la revolta
i amb un somrís esclata i enamora.