La retrobada

Un relat de: copernic

A l'hora convinguda ja ets a la cafeteria. "Miri, vostè no em coneix, però li he de dir una cosa molt important sobre la seva família" t'han dit pel telèfon de l'oficina. Intranquil·la, demanes un cafè i un croissant. Entra una dona d'edat avançada, amb la peça de roba que t'ha dit que la identificaria. La crides i us saludeu. Ella prendrà una infusió. Comença a parlar i a mesura que el secret es va desembolcallant la teva cara canvia. La incredulitat es dibuixa en el teu rostre en forma de ganyota fins que arriba un moment en que no vols sentir res més, perquè aquella veu et martelleja el cap descobrint-te la veritat, la dolorosa veritat. De sobte, surts esperitada del bar buscant l'aire alliberador. Camines de pressa, atordida, sense rumb, fins que un instant de lucidesa et fa adonar que te'n has anat sense pagar. Avergonyida, gires cua i entres en el local. El cambrer t'informa de que la dona ha pagat les consumicions i ha marxat.

Tornes a l'oficina. Passes el dia trasbalsada, desorientada. Quan s'acaba la jornada tornes a casa amb el pas apressat mentre analitzes els detalls de la confessió. Tot coincideix: la teva edat, la professió del teu pare, ara ja jubilat...arribes i expliques als teus progenitors tot el que t'ha dit la dona. La seva reacció, aquests segons de silenci inacabables, aquestes explicacions maldestres, gairebé quequejant t'esvaeixen qualsevol dubte. Els mires i t'ensorres. Sanglotant, obres la porta i baixes l'escala corrent mentre ells et criden des del replà. Travesses el carrer i t'engoleix la boca del metro. Penses en el cop d'estat, la dictadura, la repressió, els teus vertaders pares assassinats...Però ara saps on has d'anar. Després d'unes quantes parades baixes a la Plaza de Mayo, al bell mig del teu estimat Buenos Aires. Puges les escales i veus un grup de dones amb mocadors al cap. La busques amb neguit, amb impaciència. Només penses en retrobar-la ... i fondre't en els braços de la teva àvia.

Comentaris

  • Recordatori[Ofensiu]


    Benvolgut/da relataire:

    Recorda que, a més del Concurs ARC de Microrelats ARC A LA RÀDIO 2010, també tenim en marxa aquestes altres activitats:

    - Gimcana Virtual Literària ARC 2010: enllaç

    - Concurs ARC de Narrativa Breu 2010 "Barcelona, t'estimo": enllaç

    - Loteria de l'ARC: enllaç

    - Club de Lectura Virtual ARC: enllaç

    Participa-hi!

    Gràcies,

    ARC


  • Vertiginós![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 19-10-2010

    Has sabut treure molt de suc d'un fet real que encara ens esgarrifa i ens avergoneix quan el recordem. Ho has fet emprant un munt de frases curtes en present que aporten un ritme vertiginós al relat. El lector queda atrapat en aquest no parar d'injectar imatges intrigants en el primer paràgraf i colpidores, crues, i tendres per aquest ordre en el segon i darrer paràgraf.
    Una ambientació perfecta, detallada, i uns personatges ajustadíssims, pur reflexe de la dura realitat de milers i milers de famílies argentines, acaben d'arrodonir el teu relat.
    Una crònica que abraça el gènere novel·lesc amb un resultat excel·lent. Et felicito, copernic!
    T'envio una forta abraçada cap a l'observatori gironí.

    Mercè



  • Un cant a l'esperança molt cinematogràfic[Ofensiu]
    Frèdia | 19-10-2010

    La història és absolutament commovedora. El final és esperançador, un cant a la vida. Però hi ha una cosa que voldria destacar: la teva capacitat per imprimir al relat un ritme de vertigen com les persecucions de les pel·lícules. Tot el relat és molt cinematogràfic. Aconsegueixes neguitejar al lector i convertir-lo en l'ombra de la noia que, descoberta la veritat, només vol retrobar-se amb l'àvia lluitadora. Un bon homenatge a aquelles dones lluitadores que van destapar els secrets d'un règim podrit i un magnífic relat. Felicitats, astrònom! Una abraçada.

  • Enganxa[Ofensiu]
    Vicent Terol | 17-10-2010

    Molt bon relat. Ja ho han dit, però ho repetisc: un text amb un ritme trepidant, que enganxa des del principi.

  • F. Arnau | 16-10-2010

    M'ha agradat molt el teu relat, Enric. Tot ell està preparant el desenllaç, que es fa present de sobte amb tota la cruesa. Com ho degueren de passar totes aquestes persones...
    Salut!
    FRANCESC

  • bon ritme[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 16-10-2010

    i precís, un relat magnífic en la seva execució, narrat amb un ritme precís i vertiginós. Molt bo!
    I un final efectista i arrodonit, que potser hi ha que no els sorprèn, però que és agraït i agradable de llegir.

    Bona sort!


    Ferran

  • microrelat[Ofensiu]
    panxample | 14-10-2010

    esplèndid amb un final feliç.
    malauradament no s'han pogut retrobar tots.
    avant.

    Coneixes l'Associació de Relataires en Català (ARC)?

    Encara no?

    Doncs aleshores potser no saps que, en breu, l'Associació posarà en marxa la Gimcana Virtual Literària ARC 2010, i que si t'agrada jugar amb les lletres, si t'agrada endinsar-te en els llibres, la vida dels seus autors, les seves històries... aquest és un bon motiu per participar-hi!
    El tercer cap de setmana d'octubre entra a la web de l'ARC... Comença el joc!


    Participa-hi!

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

386261 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...