La resisència Palestina

Visca la terra lliure!! I deixeu estar, les estadístiques, els qui manen i tota la resta de superficialitats.

Visca Palestina Lliure!!

hi ha dues etnies, els sefardites que són de la mediterranea i els askenazi que són de l'Europa central ... a la sinagoga del carrer Avenir de Barcelona, les dues etnies estaven bastant separades, els marroquis sefarditas i els argentins askenazis, el món jueu és molt complex ...jo ho he tocat amb les mans durant dos anys, he anat a les dues sinagogas l'ortodoxa i la reformista, lo bo del judaisme és que no tenen dogmes i cada rabí té la llibertat d'interpretar la Torà a la seva manera sense que ningú l'excolmugui, clar tampoc tenen la comunió ...

no són àrabs de raça, de religió la majoria si són musulmans, precisament Iran vol dir terra dels aris, els semites si són jueus i àrabs ... Molta gent havia lluitat contra el Sha de Persiai després vengué en Jomeini i va ésser pitjor, Iran s'havia obert a occident i amb la caiguda del Sha va tornar al obscurantisme de l'Islam. Conec be la història de l'antiga Persia, he viscut tres anys amb iranis que havien lluitat contra el Sha i després fugiren d'en Jomeini ..

No hi ha semites i palestins. El poble representa totes les ètnies que hi ha des de la Mediterrània oriental fins a la zona de l'actual Iran (àrabs, jueus, siris, palestins, i els habitants de l'antiga Pèrsia [Iran i Irac].

i si caiem en la falsedat dels assasinats en massa , que podriem dir de la Venjança Catalana, ara fa uns quants segles, que va cremar grècia? Totes les civilitzacions i pobles han comès assasinats en massa sobre altres pobles, ojo que el tema és perillós com per entrar en demagògia.

em sembla surrealista, lo poema, amb una clara falta de repàs històric i incongruències basades en un crit d'odi, que en el fons no sol.luciona res. Tanmateix entenc aquest desaofeg de l'autor, els palestins tenen els collons de fer el que molts catalans porten imprès a la samarreta quan van a un concert independentista. D'altra banda hi ha una sèrie de comentaris, un xic llargs, (podriem sintetitzar-los) que pretenen ensenyar-nos la situació d'un país, de fet, gent que vol viure en pau n'hi ha molta però quatre fills de puta fan més soroll (semites ortodoxos i palestins radicals). Estic segur que la resta de la gent, per dir quasi tots, volen viure en pau. Qui amaga les eines per a construir-la?

l'any 1929 6.000 jueus a Palestina varen ésser assessinats per els àrabs, no hi havia el pretexte de la creació de l'Estat d'Israel ni l'ocupació de territoris després de la guerra de 1967 iniciada per els àrabs ...

el 80% d'Israelians són ateus, lo que passa que només vos fixau amb els jueus ultra ortodoxes que són minoria. l'Estat d'Israel és un estat democràtic i no comandat pels rabís. Hi ha un munt de tendències religioses, no tenen dogmes ni un cap visible com el Papa. Cada rabí pot crear la seva comunitat. Ni tan sols la Sinagoga és la casa de Deu, és un lloc de reunió, lo que hi ha molt de desconeixement damunt el món jueu. Només vos quedau amb lo que veis per la Tele, mai heu vist els cossos de cap jueu mort després d'haver esclatat un autobús, en canvi mor un palestí i fotos, nom, edat i clar això és lo que la gent veu.

Jo estic d'acord amb tu Pep en que unes poblacions europees han desplaçat els pobladors d'aquelles terres durant el segle XX, però no es pot parlar de jueus, perquè no tots els jueus són d'Israel i no tots els jueus d'israel estan conformes amb això.
L'altra qüestió bàsica és que un cop s'ha arrelat una generació en un lloc ja no es pot portar fins el mar -als nouvinguts- és capta la idea aquí també?-.
Si no es vulgués un predomini religiós en l'estat podrien viure molt bé per aquelles contrades, el rpoblema és el fonamentalisme i la falta de capacitat crítica.

jo no defens la política de Sharon, la dreta es la mateixa per tot, però abans d'en Sharon hi ha hagut altres governants que han intentat altres vies per arribar a un enteniment i no hi ha hagut manera. Hi ha territoris com els de Gaza que si varen ésser ocupats per Israel després de la guerra del 6 dies. Curiosament entre els 7 països àrabs que els varen declarar la guerra, no n'hi ha cap que es digués Palestina, curiós no ???
el 48 els àrabs varen dir que no descansarien fins que el darrer jueu no fos dins el mar, i és la política que han dut fins ara. N'Arafat el seu gran lider, multimillonari i la seva família visquent a tot luxe a Paris ... ja podeu imaginar d'on va sortir aquesta gran fortuna, fa 50 anys que els palestins reben ajudes internacionals ...
tampoc crec que sabeu que cap país àrab a volgut acollir els refugiats palestins, crec que va ésser del Líbano que els feren fora ..

Els palestins tenen mala peça al teler, i per solucionar el problema caldria en primer lloc que coneguessin la pròpia història, al menys la que un palestí em va explicar, y que per diverses fonts he constatat que es real.
Tenia un amic palestí que es deia Habbib, va morir de vell fa uns quants anys. No era un refugiat, tenia nacionalitat espanyola i parlava català.
Resulta que vivia a un poble de la costa del que ara és l'estat d'Israel. Tenia unes poques terres amb oliveres, però la seva ambició era ser pescador com el seu pare, que ho va deixar quan va perdre la barca en un temporal.
L'any 1947 va rebre unes ofertes d'un jueu, per vendre's les seves terres. Mentre mirava si en tindria prou per la barca, altres persones del seu poble van rebre ofertes similars, eren àrabs però també armenis, drusos i de diversos grups ètnics que hores d'ara semblen haver desaparegut dels territoris palestins.
Quan ja havia emparaulat la venda de les terres i la compra de la barca, va passar casa per casa el muftí o com es digui l'autoritat religiosa i civil dels àrabs i els va aconsellar vendre amb el següent argument:
"Veneu ara, que quan se'n vagin els britànic hi haurà guerra amb els jueus y recuperarem les terres y tindrem els diners"
I quasi tots ho van fer.
Com que Habbib era home de pau, quan va tenir la barca va marxar amb la dona, primer a Xipre, més tard a Sicília i posteriorment prop de Málaga.
Allí anaven curts de vaixells de pesca i el van acollir bé. L'atzar va voler que s'associés amb un pescador català i finalment vingués a parar aquí.
No va tornar mai a la seva terra ni es va considerar un exiliat o refugiat, en definitiva, la seva terra se l'havia venut.
I què fem amb els que es van vendre les terres i quan les van voler recuperar amb una guerra van perdre?
Cap dels parents amb qui Habbib va arribar a escriure's, explicava, va explicar mai als seus fills que havia venut les terres als jueus,
Són els palestins els que han de decidir el seu futur, però ho haurien de fer des de l'assumpció de la seva història, no la que han inventat els altres estats, sinó la que em va explicar el vell Habbib.
No és el mateix explicar als nens palestins "anem a recuperer la terra que ens van robar" que "anem a recuperar la terra que ens vam vendre"
En Habbib no en tenia res de jueu ni de sionista, com jo mateixa. I no és deia palestí, deia que era àrab.

si un dia t'esclata una bomba davall el cul, no serà una bomba jueva, serà d'aquests que heu donat tantes ales anomenant-los martirs, resitents i que només són terroristes, un poble que no estima els seus fills és capaç de tot i ells utilitzen els infants com a cap de turc ..estan armats fins a les dents i envien els nins a tirar pedres als tancs, això per la foto queda molt bé i per enganyar a gent com vosaltres ..

però hi ha coses que em treuen de pollaguera, com pots dir que els palestins fa segles que cerquen la seva llibertat, si abans de n'Arafat ni existien com a poble ??? és indignant ..teniu el antisemitisme ben aferrat ..

que els palestins que només s'anomenen així des de la creació de OLP varen ésser els primers que vengueren quantitat de terres que eren pur desert als jueus, ara veuràs lo que faran amb les colònies que els jueus han abandonat, res, instalaran 4 tendes de campanya i a rebre l'ajuda internaciona ...

no tens punyetera idea de la història i dels fets, l'any 48 varen voler crear l'estat palestí i ells no volgueren, no l'han volgut mai, el 67, 7 països àrabs varen declarar la guerra al petit estat d'Israel. No hi ha cap poble que dugui 50 anys de refugiat, per els altres països àrabs palestina és l'eterna vìctima ideal per justificar qualsevol terrorisme. Abans de la creació de l'estat d'Israrl el 48 els jueus que vivien a Palestina eren anomenats palestins, Palestina era un protectorar anglés i la seva població principalment eren tribus nòmades d'òrigen jordà, Palestina mai ha estat un estat perquè ells no han volgut ... xerrau sense sebre de que xerrau ...i si no diguen quina llengua paralven a Palestina, quina moneda tenien i un president anterior a Arafat .. cap ...

A la vida no hi ha mai bons i dolents. L'estat d'Israel, l'any 1948, un dia després de constituir-se, va ser atacat per una coalició de països àrabs de la zona, encapçalats per Egipte i Jordània i amb l'ajut ecònomic de l'Aràbia Saudita. I tanmateix, Israel continua sent l'ùnica democràcia de l'Orient Mitjà. La mort i el dolor no fa distincions.

Homenot

Un molt bon poema!! Mai millor explicat el cas de Palestina, sobretot m'ha sobtat l'últim vers "enamorats de la mort estan", i és que per desgràcia tens raó...

Visca Palestina Lliure!!