LA RESCLOSA

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La Marina una noia d'ulls de color blau i cabells d´un roig encès sempre havia cregut en la màgia, en la màgia de les pedres, de les postes de sol, de la llum que desprenia un bon arc de Sant Matí i inclús abraçava el seu arbre preferit i dins seu li semblava com que sentia el batec del cor del pi. Una noia en definitiva una mica somiatruites, com li deien les seves amigues.
La noieta tenia divuit anys i era molt fantasiosa. Un dia va caure a les seves mans un llibre que parlava del que tant li agradava a ella, la màgia. I com que per Sant Joan tothom sap és una nit plena de llegendes, va pensar que perquè no!, seguiria una recomanació del llibre, deia que havia de visitar set fonts, recollir l´aigua de les set i amb aquella aigua que tindria poders, es podria rentar la cara i si en recollia molta inclús potser tot el cos i seria tan bonica que tots la mirarien.
Dit i fet, la nit de Sant Joan va marxar de casa seva, va dir a la mare anava a casa unes amigues, però no, va visitar la Font de Pedra, La Font del Celler, la Font de la Balma, la Font dels Hortets, La de la Mandra, la Font del Marge i es va donar compte en el petit poblet no hi havia cap més font.
Portava una garrafa de 4 litres quasi plena i estava rebentada de tant caminar, indrets alguns allunyats dels altres, inclús tenia una mica de por. Llavors va pensar en una petita cascada que feia la resclosa d'un molí no gaire llunyà i es va dir, que també devia ser font i cap allà decidida es va encaminar.
Era una nit de lluna però de tant en tant algun núvol tapava el cel. I en ser a uns cinquanta metres del molí li va semblar que sentia com una música no escoltada mai i també va entreveure com unes formes boiroses en forma de noia que dansaven agafades de la mà. Dones d´aigua es va dir, quina por. I cames ajudeu-me va marxar corrents deixant garrafa a mig camí.
No va explicar a ningú la seva experiència , els pares l´haurien renyat i les amigues es riurien d´ella. Sols ella sap que si, un dia va veure dones d'aigua i va marxar cofrrents i no va fer res de res.

Comentaris

  • Nit màgica[Ofensiu]
    SrGarcia | 04-11-2018

    Jo una vegada vaig sentir dir que a la nit de Sant Joan t'havies de pixar damunt d'un romer (romaní). No recordo quina virtut tenia; de fet sóc imbècil ara com abans, però està bé fer aquestes coses.

  • Cames, ajudeu-me![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 31-10-2018 | Valoració: 10

    Una bonica historia, d'aigües màgiques, dones d'aigua i somnis de truites. total, un bon còctel dins la garrafa. Ara, no cal que corri davant les dones d'aigua, són fades positives! M'alegra molt llegir-te de nou, Montserrat. Una abraçada.

    Aleix

  • Negra nit.[Ofensiu]
    Nil | 30-10-2018 | Valoració: 10

    El teu personatge em recorda a quan jo era tan sols un marrec. Llavors va mori l'avi i em van fer anar al mas del que havia estat la casa natal de la seva mare, o sigui la meva besàvia, a tocar d'un Camp Sant. hi havia entrat a la finca del mas amb, encara llum solar, però hi vaig sortir que ja era negra nit. No vulguis aver com com vaig engegar a còrrer fins arribar a casa... I en qual al títol: La resclosa, em porta vibracions de molts records d'infantesa. La que jo dic, estava composta de varies pedres sobre posades, polides ja, pel continuo raig d'aigua. Salut, Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

361 Relats

1101 Comentaris

177922 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.