Cercador

Llista categories

La representació del pensament.

Un relat de: GrupdeSants

Reflexions entorn a la representació literària del pensament

A partir del que vam parlar l'altra dia al grup escric unes reflexions sobre el tema.

Hi hauria dues maneres bàsiques de representar el pensament: en forma de monòleg interior i com a flux del pensament. Dues maneres que no estan pas absolutament separades ni són antagòniques, com es pot veure en els textos que hem penjat al blog o que vam llegir a la reunió ja que gairebé tots conjuminen les dues formes.

Abans de tot caldria dir que tant una forma com l'altra són artificis, no es corresponen realment al pensament ni a la seva forma. O que són un intent de traducció en paraules de la complexitat del pensament: emocions, intuicions, percepcions visuals, sonores, idees poc estructurades, associació subconscient d'idees... En quant a la concreció de cada forma:

1.El flux del pensament intenta reflectir la complexitat i la manca d'estructura i lògica amb què, aparentment, funciona la ment. Les frases són, sovint, curtes i amb salts que imiten les associacions lliures d'idees. O bé frases llargues, "ondulants", imitant aquella mena de navegació, aparentemnt sense rumb, de la imaginació o l'ensonyació. El conjunt resulta inconnex, poc lògic i de lectura complicada. Per a mi té dos inconvenients: al lector superficial o mandrós li pot semblar dificultós i poc interessant; i, per altra banda, és difícil (o més difícil que amb altres tècniques) estructurar una història coherent.

2.El monòleg interior és similar al flux del pensament però no intenta imitar (o no ho intenta imitar tant) la complexitat i els salts del pensament real. Seria un diàleg amb nosaltres mateixos. Resulta, per això, de més fàcil lectura i comprensió. També li resulta més fàcil a l'autor narrar una història ben estructurada i en poques línies. El principal problema que li trobo és que pot resultar poc creïble, que aquells pensaments que volem mostrar (íntims, secrets, fugaços, caòtics, a vegades vergonyosos, sovint absurds) esdevinguin un instrument eficaç però postís de la narració.
I aquí acabo aquestes reflexions per si algú vol afegir alguna cosa o opinar en contra del que dic.

Salutacions

Lluís

Comentaris

Afegir comentari

Els comentaris segueixen el curs que han de seguir... A més llenya al foc... Més cremarà aquest[Ofensiu]
llamp! | 07-03-2010

Els comentaris continuen provocant degotalls
Afegeixo, valoro, opino, parlo, dic i faig el que em ve de gust fer: Criticar, que per això hi ha llibertat d'expressió![Ofensiu]
llamp! | 06-03-2010 | Valoració: 8
Benvolgut Lluís, redactor d'aquest primer relat del GrupdeSants:

Heus aquí el primer comentari, que un relataire s'ha dignat i honrat a deixar en la vostra curta, però esperançadora carrera literària en la web de relatsencatala.cat.

No em considero cap mestre del pensament, ni filòsof autoritzat en la matèria, ni molt menys doctor o catedràtic de cap matèria universitaria de cap carrera de lletres i/o filosofia. És més, per no ser, no sóc ni tan sols he estat mai universitari en la meva mitjana edat actual (36 anys). Vaig suspendre COU i vaig renunciar a fer carrera universitaria.

No en va, cal dir que el tema dels pensaments és un tema que m'afecta directament i de manera molt personal. M'explico: A l'edat de 21 anys, vaig ésser diagnosticat amb una Esquizofrènia paranoide crònica. Aquesta malaltia, com bé diu el diagnòstic: és crònica, per sempre, fins la fi dels meus dies patiré els efectes d'una malaltia, que en boca d'un neuropsiquiatra titlla de ser l 'esquizofrènia: "una alteració devastadora que pot ocórrer de sobte; trunca carreres prometedores; destrueix relacions personals i arruïna vides".

Doncs bé, arribats aquí, la definició d'esquizofrènia és entre varies possibles, la següent:

ESQUIZO- Forma prefixada del mot grec skhizo, que significa 'partir', 'dividir'. Ex: esquizocarp, esquizofrènia, esquizogènesi.

FRÈNIA- Forma sufixada del mot grec phren, phrenos, que significa 'diafragma, ment'. Ex: esquizofrènia.

Doncs bé, aquí tenim una "MENT/DIAFRAGMA" - "ESCINDIDA/ PARTIDA /DIVIDIDA".

No entraré a alliçonar-vos, a tots vosaltres sobre la simptomatologia, tractaments mèdics, l'estigma social o les polítiques mèdiques reservades pel col·lectiu de malalts mentals arreu del món, ni tan sols a Catalunya.

M'interessa fer-vos aquesta introducció, perquè hi ha aspectes de la meva malaltia que afecten al pensament, i aquest sí és un tema, que, Lluís i GrupdeSants, en parleu en aquest relat. Procediré a descriure el meu punt de vista respecte els pensaments i les contradiccions en les que entreu en el vostre escrit, tot diferenciant entre flux de pensament i els monòlegs interiors.

Per començar la meva crítica diré que aquesta dualitat o binomi en què dividiu el pensament, sigui la seva representació literària o mental, sigui quina sigui aquesta dualitat o sigui quin sigui el binomi, és equiparable a una ESQUIZOFRÈNIA o TRANSTORN BIPOLAR de primer ordre en l'escala de malalties mentals. Titlleu-me de boig, no passa res, sé que ho sóc, puc afirmar que tinc el carnet de BOIG i puc demostrar la meva BOGERIA amb documents segellats per la SEGURETAT SOCIAL, la GENERALITAT DE CATALUNYA, i la mare que va parir tots els METGES PSIQUIATRES que m'han tractat al llarg de la meva vida adulta des que tinc 21 anys fins als 36.

Justificaria la meva posició de titllar qualsevol binomi, dualitat o dicotomia en el pensament afirmant que des del punt de vista Cristià, Monoteista, que s'empara en la Trinitat: Pare, fill i esperit Sant en una estructura piramidal:

A Dalt: el Pare (Déu totpoderós)

Fill (Jesucrist/Cristians) i Esperit Sant (Ànima/Amor que agermana la humanitat)

No sé massa de religió, la meva companya sentimental en sap una mica d'això, però jo afirmaria que d'ànima per a cadascú... n'hi ha una, d'aquí se n'extreu un únic pensament per ànima, per cristià o per Déu totpoderós.

Bé, deixant de banda la teoria religiosa, sí que he pogut trobar en el teu escrit algun intent de racionalitzar perquè escrivim o com ho fem, com projectem els nostres pensaments en literatura curta o llarga, estructurada o no, fugaç o coherent, caòtica o ordenada, etc.

Però segueixo negant la divisió que en fas. En tot cas la maquillaria una mica, tot dient que el flux del pensament, que tu defineixes aquí, es podria anomenar també "Brainstorming" o pluja d'idees, de manera que tota idea inconcreta, fugaç, curta, amb salts, ondulada, poc coherent, provinent dels somnis o de la imaginació esdevindria una simple "pluja d'idees" que en el moment d'escriure ens serviria per a fer un primer esborrany, per modificar-lo, donar-li forma, cohesió, sentit, allargar-lo si cal i fer-li els retocs pertinents per a acabar fent un text sòlid amb treball, precisió, captivador, amb bons fonaments i contrastat. Però això no és un tipus de pensament, això és una tècnica per començar a escriure en cas de quedar-se en blanc la ment de l'escriptor, coneguda i per molts practicada.

D'altra banda, tu suggereixes que el monòleg interior és aquell més coherent, estructurat, de fàcil lectura, tot i que també poc creïble per mostrar sentiments íntims, secrets, fugaços, caòtics, a vegades vergonyosos i sovint absurds, que són, a la vegada instruments eficaços, però postissos de la narració.

I jo et dic: "Focs artificials", ens presentes: "Focs artificials". Els monòlegs poden ser coherents o no, poden ser estructurats o no, poden ser poc creïbles o molt creïbles, pq no?, poden mostrar infinitat de sentiments o poden no mostrar-ne cap: investigueu sobre un subtipus d'Esquizofrènia anomenat: Esquizofrènia hebefrènica. O investigueu l'autisme. Hi ha malalties de persones que tenen un monòleg interior, sí, però que el món exterior no sembla afectar-los en la seva presa de decisions, en mostrar els sentiments, en sentir els sentiments propis o aliens, etc. De monòlegs n'hi ha de moltes classes: investigar l'obra de teatre "Per un sí o per un no", que desenvolupa el tema dels sentiments amb monòlegs dels seus protagonistes (dos actors durant tota la representació). No accepto que un monòleg sigui inclòs en un subtipus de pensament literari, en tot cas, és un gènere literari com ho és la novel·la negra, la poesia, la novel·la rosa, l'assaig, la tesi o doctorat o càtedra (universitaris), el relat breu, el relat llarg, una traducció d'un llibre, i un llarg etc.

Crec haver argumentat la meva postura enfront de les dicotomies, binomis, dualitats en la representació del pensament o representació literària dels pensaments, reflexions, etc.

Encara cerco explicacions a l'esquizofrènia, però diuen tots els metges psiquiatres, doctors, catedràtics del món mundial que té una arrel genètica i un component ambiental com l'estrès que esdevé el desencadenant de l'esquizofrènia, aquella malaltia definida per neuropsiquiatra Cristopher D. Frith com ""una alteració devastadora que pot ocórrer de sobte; trunca carreres prometedores; destrueix relacions personals i arruïna vides".

Gairebé res!

I per posar la guinda a tot el meu llarg comentari us faig arribar unes poques cites o màximes, extretes de la meva biografia i d'altres llocs, que podrien ajudar a comprendre el pensament d'una altra manera més profunda, o... qui sap si d'una manera més perifèrica encara, allà van:

"Qui calla és amo del seu silenci, qui parla és esclau de les seves paraules". (Doctor Soler, llicenciat en Filosofia, 1963-)

"Moltes paraules mai indiquen molta saviesa".Tales de Milet, filòsof grec, 640-543 aC.)

"No existeixen més que dues regles per escriure: tenir quelcom a dir i dir-ho". Òscar Wilde (poeta i dramaturg irlandès, 1854-1900)

"No existeixen novel·les dolentes, existeixen novel·les escrites i bones novel·les". Òscar Wilde (poeta i dramaturg irlandès, 1854-1900)

"L'única persona que no s'equivoca és la que mai fa res". (Dita popular)

__________

PS-1: De moment et deixo una valoració de 8, perquè m'ha agradat força el tema que tractes, ja sé que al GrupdeSants us quedarà una nota molt baixa, però què més vols? Us queda molt trajecte per fer, hi ha relataires amb un miler de relats, hi ha relataires amb més de tres mil comentaris entre el seu haver, hi ha relataires amb valoracions tremendes de 9 i escaig, destacats en la portada de RC. Vull dir que no us queda res... només acabeu de començar i de moment teniu el meu comentari, que no és el més llarg que s'ha fet en aquesta web, crec saber... o potser m'equivoco? Voldria no equivocar-me. Cert és que a títol personal, vaig fer un intent de crear un grup de relataires que escrivís sota un mateix nick, arribant a ajuntar uns 5 relataires d'aquesta web, sota el pseudònim de Macedònia, si busqueu, ens trobareu. La iniciativa no va progressar i ens vàrem estancar amb només 3 relats a la vista. Encara em queden ganes de revitalitzar el grup, qui sap? El que també és una veritat com una casa de pagès és que com més gent en un grup, sota un pseudònim... Com més gent hi hagi... diu la llei de Murphy que... menor productivitat tindrà el citat pseudònim, qui sap si és per afavorir la millor qualitat, destriant la palla del grà es podrien crear grans relats, assaigs, poemes o el que fos amb poca productivitat i gran efecte mediàtic, qui en dubta?

PS-2: Lluís, tens aquí molt pensament per a rebatre i material per anar treballant els pensaments aplicats a la literatura, tenint o no en compte les premisses que t'he donat o ignorant aquest servidor, que ignora molt més que no et penses, però que treballa amb el cap, aplica els seus coneixements i no es talla per oferir una opinió constructiva a qualsevol temàtica que se li presenti al davant per argumentar millor i si és el cas, justificar el seu comportament esquizofreniforme des de fa una dècada i un lustre. Que quedi constància que sóc hàbil lector, crític mordaç segons l'ocasió i actuo de bona fe sempre que puc, perquè sóc de bona pasta i no em fico en gaires fregats. Sóc amic de tothom, gran rotllista, comunicador i dialogant quan es presta l'ocasió.

Salut i llamps!

l´Autor

GrupdeSants

13 Relats

46 Comentaris

52635 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Afegir a preferits

Biografia:

Aquest és un grup d'autors interessats en treballar les tècniques d'escriptura. Ens reunirem cada 3 o 4 setmanes i alhora penjarem a RC les propostes, exercicis i textos que generem per tal que la resta d'autors que no poden ser-hi puguin participar-hi d'alguna manera.

blog del taller de Sants

Veure perfil complet >