La Rentadora

Un relat de: aurora marco arbonés

La Rentadora


El 5 de Maig, dia de San Eutimi, hi va haver un daltabaix a casa nostra. Un dels pitjors daltabaix que es poden donar en una família. Ras i curt: es va espatllar la rentadora. Veníem de passar el pont de l'1 de Maig a la torre on, a banda de fer neteja, com sempre, havíem cuinat carn a la brasa, carxofes i patates al caliu, escalivada, llonganissa, botifarra i altres menges igualment greixoses. Que per què explico el menú? Doncs perquè us feu una idea de la qualitat de les taques i de l'olor a fum que impregnava la nostra roba. Quatre dies amb una dieta similar donen per omplir-ne un bon cubell. De fet, quan vaig abocar la roba de la bossa, sobresortia del recipient d'una manera escandalosa.
"Bé, a la feina" em dic, "caldrà omplir ben bé tres rentadores". Introdueixo la roba a l'aparell, polso la tecla del rentat i no es produeix ni un sol moviment. Després de la tercera temptativa, em comença a agafar pànic, però fent un esforç per guardar les bones formes i, abans de sacsejar la rentadora de mala manera, procedeixo a un interrogatori. "A veure, i ara què et passa?" pregunto educadament. De sobte sento una veu d'ultratomba que diu "Que què passa? que ja n'estava fins als c…., explotadors!" Vaig quedar ben esbalaïda, no solament per la grolleria sinó també per l'expressió emprada, ja que pertanyent la rentadora al gènere gramatical femení, lo dels c…..ho vaig trobar poca-solta, no venia a compte. Tot i els improperis que m'havia dedicat, vaig reconèixer que tenia raó, que deu anys de refregar calçotets, pantalons, bruses, camises i mitjons n'hi ha per cremar qualsevol.
Abans de declarar el RIP final però, vaig intentar una última temptativa de tractament professional, i vaig telefonar al tècnic de la casa B.... Un cop explicats els símptomes de l'aturada (obviant, naturalment, les injúries rebudes) el tècnic va sentenciar: "això són les "escobilles". "Les escobilles?", que dic jo, "no podria ser el motor?" "No, senyora" em respon amb displicència, "jo en reparo cada dia i sé el que porto entre mans" "Vostè perdoni" faig jo, "i aquestes "escobilles" quan em costaran?" "Doncs miri, senyora, ha de comptar 100 euros, més el desplaçament, la mà d'obra i l'IVA". "I quan passarien a reparar-la?" "Ui, de moment he d'anar a Alpicat i després tinc tot el dia ocupat. Piqui passat demà i ja veure'm com va la feina." Em va agafar una suor freda i ja em vaig imaginar a mi mateixa somiant, durant dos dies, muntanyes de roba que m'enterraven viva.
Com que la cosa era qüestió de vida o mort i com que el pressupost de la reparació prometia ser elevat (fins i tot abusiu) vam procedir a la compra d'una nova rentadora que ens tragués la roba del davant. Jo la volia com l'altra i vaig fer una ronda per la botiga d'electrodomèstics a la recerca d'una germana de la finada. Però, es clar, havien passat deu anys i allò del programador de rentat que girava era ja un sistema obsolet. Així doncs, vaig haver de claudicar i al cap de dues hores ( vam dir que el cas era molt greu) ens va arribar a casa una rentadora que semblava ben bé una nau espacial, com la cabina de Star Trek: llums blavoses i psicodèliques que s'encenien i s'apagaven, i res de donar voltes al programador: tot era digital. Val a dir que era més elegant que l'altra, però què voleu, a mi m'agraden les coses de tota la vida. Com que encara em ressonaven les paraules injurioses de la difunta, a aquesta vaig decidir tractar-la amb deferència i vaig començar per batejar-la. Eutimia, li vaig posar, un cop consultat el santoral del dia. Em va semblar un nom prou adient per una rentadora. No sé què en penseu vosaltres però Bibiana o Vanessa em sembla que no hagués pas fet el cas.
Un cop batejada i beneïda, calia desxifrar la utilitat de tots aquells botons que indicaven les funcions de l'estri. Jo ja havia interrogat els dos empleats que l'havien carregada (un gallec amb accent canari i un jove que no deia ni mu) però no en vaig treure l'aigua clara. "Lea, lea las instrucciones, que nosotros sólo sabemos que para ponerla en marcha hay que pulsar el botón más grande". Mira quin ajut! Se'n van humitejar les mans per l'angúnia. Jo sóc de la generació del pa sucat amb oli i totes les punyetetes electròniques em van grans, si ni tant sols sé per a què serveixen tots els botons de la tele...! Sobreposant-me a la situació, vaig decidir que no tenia més remei que enfrontar-me a l'Eutimia. "Tu pots", em vaig dir, "trauràs l'entrellat del manual o no et dius Ramona". Val a dir que un cop posada en matèria la cosa tampoc era tan difícil i l'Eutimia i jo vam acabar intimant.
Ara és l'alegria de la meva llar, neta com una patena, silenciosa com un ratolí d'església i honrada com la que més: no he trobat a faltar ni un mitjó, ni un cordó dels keds, ni un sol botó. I alegre...! Somriu amb els seus ulls i boca blaus resplendents, sabent que la seva presència és imprescindible per la pau i bon funcionament de casa meva. És a dir que té la paella pel mànec...!

AURORA MARCO I ARBONÉS
Maig del 2008

Comentaris

  • Què divertit...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 09-12-2018 | Valoració: 10

    Què divertit, caram, amb la rentadora Eutimia, que al final t'has posat a molta cura amb ella. Ha ha ha ha...
    Se t'acumulava el muntó de roba, ha ha ha...
    La meua enhorabona per aquest divertit relat, que és el primer que vas editar...
    Una abraçada...
    Perla de Vellut

  • M'he confos[Ofensiu]
    nuriagau | 02-06-2009

    Ai, ai, aquest comentari no era per a aquest relat.

    Ho sento.

    Núria

  • Què passa amb el mes de maig?[Ofensiu]
    nuriagau | 02-06-2009 | Valoració: 10

    Un relat molt divertit, m'ha recordat el teu primer relat de La rentadora.

    Veig que, per a tu, el mes de maig és catastròfic i que, fins i tot, el teclat ja t'advertia que t'hauries de gastar euros (€€€€€€€).

    Felicitats pel relat i pel teu sentit de l'humor!

    Núria

  • L'he tornat a llegir mil vegades![Ofensiu]
    entortilligat | 21-01-2009 | Valoració: 10

    Realment es la meva Bíblia i la porto sempre a la butxaca, l'Eutímia.

    Crec que la gent es fot massa parafernalies amb les religions. Sols que llegissin sovint "LA RENTADORA", sabrien el que fer davant de qualsevol ensurt de la vida...però es que tothom s'ha begut l'enteniment i no saben el que es perden.

    LA RENTADORA, per a mi, es ja un "clàssic", com el Quijot.

    Gracies Aurora de Cervantes Saavedra!

  • genial!!!![Ofensiu]
    unados | 20-01-2009 | Valoració: 10

    Genial, Aurora, absolutamente ingenioso. Tu y tu Eutimia habeis alegrado mi mañana . Te leo y parece que estoy viviendo lo que cuentas ...Corcholis Aurora, como me gustaria haberlo escrito yo. Gracias por este buen rato .

  • Felicitats![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Ara que m'havia posat seriós...[Ofensiu]
    entortilligat | 09-11-2008 | Valoració: 10

    Et comento en aquest relat, perquè no puc suportar el nº 13. A part de que es SENSACIONAL!!!.

    "Monstre de l'humor", m'encanta el títol nobiliari! però, estic a "anys llum" del teu. Costa molt escriure com ho fas tu. Llàstima no haguessis estat la meva mestra. No m'hauria fet ombra ningú. Ara que tan se me'n fot que me'n fàgin o no. La veritat es, que m'has fet posar les piles i son mes fortes que les de Duracel.
    I llàstima de les vaques. Però ...el jalo es el jalo i si no munys, després passa el k passa. Ai, la subssistencia! ens fot perdre el 99'9 % de la vida. Mais, ça c'est une autre histoire, ma cherie...

    Je vous remercie de votre encouragment et votre forçe pour me faire ecrire des "ruqueries"(o com es digui...).

    Que les dieus de Sarkozy et compagnie vous soient propices, que rime avec vices, no no. Bon avec el k sigui... que jo el k domino es l'idioma MUayil, no, no, si, si, buenu ja m'entens. Salut!

  • UN FORN, CESC[Ofensiu]
    evivol | 14-10-2008 | Valoració: 10

    Feia temps que havia llegit aquest relat, però fins avui no m'havia decidit a valorar-te'l.

    A casa se'ns va espatllar el forn el dia de Sant Francesc i, acabo de decidir, que li posarem Cesc.

    Aquest conte és entretingut i original; àgil, espontani, viu i simpàtic.

    Et seguiré llegint. Endavant!

  • UN FORN, CESC[Ofensiu]
    evivol | 14-10-2008 | Valoració: 10

    Feia temps que havia llegit aquest relat, però fins avui no m'havia decidit a valorar-te'l.

    A casa se'ns va espatllar el forn el dia de Sant Francesc i, acabo de decidir, que li posarem Cesc.

    Aquest conte és entretingut i original; àgil, espontani, viu i simpàtic.

    Et seguiré llegint. Endavant!

  • jajajajaja![Ofensiu]
    Unaquimera | 17-09-2008 | Valoració: 10

    En efecte, és un relat entranyable i humorístic, portat amb agilitat i gràcia, generós amb l'ironia que desperta la complicitat i amb l'humor que fa riure i somriure des del començament fins al final, ben rematat per cert.
    En resum: Una lectura instructiva i francament atractiva!

    El teu primer suggeriment m'ha encantat, així que aviat aniré pel segon.
    Per correspondre, t'ofereixo un altre, també humorístic i en prosa, per si et ve de gust fer una lectura breu: Quina ràbia!.

    T'envio una abraçada tan neta i polida que resulta resplendent,
    Unaquimera

  • Ostres noia!!![Ofensiu]
    entortilligat | 13-09-2008 | Valoració: 10

    Que m'ha dit el técnic que no vindrà fins al dimarts. I tinc les mans gastadeeeeeeeessssss!!!. Tb m'ha dit que el dilluns ha d'anar a Alpicat, bufffff. Marditos roedores de €'s!!!!!

  • Quin riure!!!!![Ofensiu]
    entortilligat | 12-09-2008 | Valoració: 10

    Tenies tota la rao!

    M'encanten els relats amb humor. L'humor es per a mi la medecina imorecindible per poder viure. Sempre he trobat que el món es pren al susodicho massa seriosament. Al planeta dels collons l'hi falta poesia i...RIURE fins que petin les galtes.

    Descrius la rentadora espatllada amb una naturalitat que sembla que t'hi trobis. I no es conya si et dic que amb la casa plena de gent amb motiu del pont de la diada, tb se m'ha espatllat, en serio!.Ara que despres de mig desmuntar-la i parlar-l-hi amb carinyo i batejar-la amb un nom((Pancrasia...Panca pels amics), tampoc s'ha arreglat. Haure de passar pel camí que la societat ens mana, o sigui, demanar que vingui el técnic i...A PAGAR(marditos €'s!!!).

    Per cert, l'he tornat a muntar i em sobren la mitad de les peçes. Vols dir que no n¡hi posen massa?. Haure de conectar-la a l'endoll a veure que passa...

    De moment, anar passant el pont amb la millor rentadora que s'ha inventat..."les mans"...i no necessiten tecnic!!!!!!.

    El que trobo mes guai de la roba neta es...el fil d'estendre-la. Es simple, simple i "ecologic a collons".

    Una abraçada...que tampoc necessita tecnic...

    L'enhorabona pel magnific relat! Ets una escriptora magnifica!

  • No puc dubtar...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 04-09-2008 | Valoració: 10

    ... ni per un moment que la teva "espontaneïtat" és treballada -tu m'ho has dit-, però la trobo tant i tan natural que, a mi, m'encanta.
    [No crec que et serveixi de gran cosa saber-ho, però dins el meu PC hi tinc una carpeta amb tots el teus relats]
    Gràcies pels teus relats!
    Joan

  • Casualiats[Ofensiu]
    Jaumedelleida | 28-07-2008 | Valoració: 10

    Amiga Aurora. Sense batejar-la, i sense que s'exclamés, també m'he trobat amb la mateixa història que la teva Eutimia. Què més hagués volgut jo que trobar una germana bessona, tot i saber que no disposaria de llumetes, leds, i altres sofisticacions que en la d'ara no m'he entretingut a desxifrar. Malgrat tot, els calçotets puc lluïr-los ben blanquets,

  • Sempre estic convençut...[Ofensiu]
    rnbonet | 25-07-2008

    ...de que qualsevol succeït quotidià pot ser el nucli d'una bona història. Sols ens calen ganes d'escriure, una mica d'ofici i un pam -o dos- de vocabulari; la resta és pura tècnica (amb botó rotatori o llumenetes bellugants).
    Benvinguda en aquesta gàbia de grills (bons xicots tots, sense dubtar-ho!)
    Salut i rebolica!

  • L'enhorabona![Ofensiu]
    Silent | 25-07-2008

    Per la gràcia en l'estil i perquè té la mida justa que fa que el somriure primer no defalleix en el text.

    Records a l'Eutimia de part de la meva Petra!

  • Envians relats teus a : tribuna@guimera.info[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 24-07-2008 | Valoració: 10

    Hola;

    Ha saltat abans - els nervis - ja saps, oi ?

    Doncs això :

    Relat com annex a l'email, foto tambe com annex i tot plegat a :

    tribuna@guimera.info
    ´

    Gràcies

    Antonio Mora Vergés

  • Envial a tribuna@guimera.info [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 24-07-2008 | Valoració: 10

    Hola;

    El relat en un arxiu annex a l'email. amb lletra word.

    La foto de la "eutimia" ja que viviu juntes enviala també con annex a l'emil.

    P.D Fotos de la EUTIMIA

  • divertit[Ofensiu]
    ritas | 20-07-2008 | Valoració: 7

    he llegit el teu relat i la veritat es que m`ha fet somriure i m'ha agardat molt la descripció que fas de la "desolaciö" que tots sentim quan un electrodomestic diu prou .

Valoració mitja: 9.81

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

250530 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.