La Reina Mora de Siurana

Un relat de: Marceli
Marcel•lí Miret – EL QUIXOT CATALÀ

va haver un temps que ens han deixat histories que han passat a la nostra historia, els que morien com a enemics ara son amics que enyorem, i mes si la seva desgracia era gran

LA REINA MORA QUE VA CAURE DE SIURANA A LES PORTES DEL CEL

Siurana es un poble molt bonic, situat a dalt de una muntanya,envoltada de cingleres. Els desnivell es molt gran i les cingleres fan de muralles naturals. El poble esta situat al extrem de la muntanya,de forma que no es pot accedir a ell, a menys que sigui per el camí de dalt. Un camí que es fa estret i envoltat de barrancs a mesura que te apropes al poble .Si a sobre tens un castell , es pot considerar com a inaccessible.
Actualment Siurana es un dels pobles amb mes categoria en el esport de la escalada lliure. Els millors escaladors hi van a recórrer les seves vies. No son vies llargues, algunes gairebé no tenen ni vint metres, però hi ha de tots els graus i son molt fiables i boniques de fer. Esta relativament a prop de Barcelona i Tarragona, i es un lloc ideal i molt bonic. La moda de escalar parets molt llargues, ha deixat pas a aquesta que no necessita tants de medis, i es molt mes tècnica. I també natural , ja que els escaladors fan servir les preses naturals de les pedres, i tan sols utilitzen el material de escalada per assegurar-se. Malgrat que aquesta ultima generació de escaladors, semblen descendents del spiderman. Se agafen a les parets i fan moviments en angles de pedra que serien impossibles per gent sense preparació.
Si alguna vegada visites aquest “niu d’àguila” que es Siurana, i no estàs acostumat a la alçada,et serà difícil no patir de vertigen. Les parets de roca no son grans, però els desnivells si. Sempre estàs caminant per la vora de precipicis de mes de tres-cents metres.
El salt de la Mora , esta a la entrada del poble. Es una llosa de pedra que sobresurt de la muntanya com si fos un trampolí de piscina. Es com una mena de roca penjada a dalt de tot, i que se enfila cap al abisme. La caiguda al barranc es directe. En buit. Sense tocar parets. La caiguda es directe des de a dalt fins al riu que hi ha a baix. No se si fan Ala Delta o parapent des de allà dalt. Ja me informaré , però no ho crec, no sembla un lloc que et puguis refiar gaire de les corrents d’aire.

El refugi de excursionisme i escalada es molt rústic. Esta construït aprofitant les parets de pedra naturals de la muntanya. Sembla gairebé una cova, a vegades l’aigua passa per la paret seguint el seu curs natural. No os amoïneu , les habitacions estan eixutes. Poses el sac de dormir,i fas lloc als demès. Si has de dormir de cantó, dorms de cantó. Ho important es que puguin dormir tots. Per el que a mi respecta, vaig estar molt ample. Ja que quant em vaig despertat se havien anat tots a escalar. Amb mi tan sols quedava el gat del refugi dormit als meus peus. També vaig anar a fer una via. I per sorpresa dels guies,que per sort eren els responsables del refugi, la vaig fer aplicant les normes de la escalada. Es basen en descansar el pes sobre els peus. Utilitzar les mans tan sols per mantenir el equilibri. Els peus sempre son els que han de aguantar el pes i fer la força fins el proper pas. Així de simple. I si vas assegurat , encara mes. I si dus sabates de peus de gat, dons ja et puges el Everest i tot.


La llegenda diu que els musulmans estaven assetjats per els catalans. Es sentien segurs debut a la seva situació tàctica privilegiada, i estaven sopant. De cop una fletxa entrarà per la finestra i el pànic se apropiarà de ells. La Reina Mora, "Abdel Assia", muntarà el seu cavall. Els cristians el tallaren el únic pas de sortida que hi ha i va optar per girar a la dreta ,encarant el seu cavall cap al el precipici. A la pedra del salt de la Mora , diuen que hi ha la marca de la ungla del cavall al agafar embranzida del salt. Jo no la he vista, no em vaig donar compte. He vist la timba, i es molt gran. Dona molta por enfilar-se. Estic segur que ha caigut molta gent,o la han llançada,es una muntanya molt bonica. El poble també ho es. Les cases encara semblen dels contes de fades. I per les nits el vent parla de coses estranyes.


La reina mora es molt maca,i el seu cavall es alat. Els cristians no sabien que en aquells temps hi havia molta màgia i encanteris. La Reina Mora, no va saltar, va volar. Es va quedar un dies penjada en una punta de la lluna, i desprès veient que ja no podia viure a Catalunya, se en va anar amb el Aladino, a fer un viatge per les estrelles amb la catifa meravellosa. Del que encara gaudeixen i no hi ha noticies de que vulguin tornar. A Siurana, una muntanya, que te tants barrancs, que sembla aïllada, i que no hagi a on plantar,mai manquen les flors. Pot ser perquè es senten protegides,les flors atrauen les abelles, i de un lloc tan inhòspit i hostil , surt la mel mes dolça de Catalunya. Pot ser per que la regne Mora les rega cada nit amb el seu alè ,dolç i perfumat de romaní.

Humit amb les seves llàgrimes de nostàlgia i vi.


Marcel•lí Miret – EL QUIXOT CATALÀ en Facebook
@QuixotCatala en Twuiter


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marceli

Marceli

27 Relats

20 Comentaris

22003 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
LA HISTORIETA DE Marcel·lí Miret

Marcel·lí Miret va néixer a Barcelona al 1958. Hi viu a Badalona des de que l'home va trepitjar a la lluna . Es un dels pioners de les aplicacions multimèdia, i en utilitzar els ordinadors per fer efectes de vídeo i animació. En un temps que hi regnaven les senyals analògiques, va creure en els ordinadors com a maquines amb mes possibilitats de tractar imatges. Actualment la desaparició dels aparells analògics es gairebé imminent .

La seva prehistòria comença a Badalona (1984) com a escriptor i poeta visual. Amb altres companys ( J.M. Muñoz Rovira , FeFe , El Cintas , etc ) fan el fanzine Pienso de curta vida però desbordant d'imaginació…

Desprès se'n va a Barcelona (1986) i es relaciona amb gent del còmic (Jaume Fargas - JC entorn VIBORA) intenta fer guions per vendre,però al final se'ls te que dibuixar el mateix . Publica els primers còmic fets a Espanya amb ordinador ( revista PRIMERA LINEA - El Vibora - Diari L' Avui ) .

Finalment fa un vídeo amb ordinador i es dedica a projectes de vídeo, animació i espectacle (1990). Se'n va de fires amb el espectacle de creació pròpia COMPUTER ART SHOW que es representa a les fires de SIMO - SONIMAG - BROADCAST

També dóna classes en centres carismàtics de Barcelona ( Videografia , empresa que dirigia Antoni Mercader - actualment ex- catedràtic del Institut dels audiovisuals - i que va introduir el vídeo art a Espanya ( Miralda - Muntades - Felip Solé - Eugeni Bonet - Remo Balcells - Santi Fort - etc ... )
i El CIEJ ( Centre d'iniciatives per a Joves de la Fundació La Caixa ) - Actualment seu dels estudis de btv a Barcelona.

Entre 1991 - 92 col·labora amb la Fura dels Baus, amb vídeos per el espectacle NOUN i Realitza la Simulació per ordinador de la Cerimònia De Inauguració Dels JJOO Barcelona 92. Una eina que va servir per que els participants, el coreògrafs, els tècnics, els realitzadors de TV entenguessin la complicada narrativa furera i el responsables del COI apostessin per la FURA (un grup que no inspirava massa confiança debut al seu estil "gore") i els donessin tots els medis necessaris per poder-ho fer.

Al 1996 fa el pre- disseny del l'espectacle Veintegenarios de Albert Pla i en realitza alguns videoclips.

Entre el 2000 i la actualitat ha estat desenrolant els elements del PC per poder tenir mes elements tècnics i perfeccionant els acabats. Ara que els ordinadors se han propagat per el mon i el seu us es conegut globalment, es sent mes comprés i gaudeix de que aquestes tècniques s'estiguin globalitzant. Segur que no deu estar gaire d'acord amb el Bill Gates , però encara queda molt per fer ....

Obra poètica:
Guerra als Controladors
Leonora Dada
Nanes de cobrellit
La capsa dels Caramels
Micro històries de Olotilandia

Vídeos:
-Jornades Música Cibernètica i Natura de Jossa del Cadí organitzat per Martí Brunet.
-Inciertos en Gijón.
-Veintegenarios Albert Pla. Carta al Rey Melchor.
-Computer Animació: La Carrera de Hércules JJOO B-92.
-Computer Animació: Mar Mediterrani JJOO B-92.
- Kali2 Copios.
- En destrucció.
- Estruktura Gustavo - Gustavo Adolfo Ropero
- i altres que tinc perduts.

Vídeos Malíssims:
- El Coche de Plástico - Horta de Sant Joan - rodat amb un dos cavalls y els veïns del poble - Assessor tècnic Jordi Benavent.
- El ladrón de Bad-Dog - Protagonista Carles Riba, no es el poeta, aquets es músic i tècnic de so de la BBC.
- El "cuento" de la Navidad - A la Conreria - Badalona.
- Pánico en la casa de colonias - Rodada amb els nens del poble en una hora, a prop de Sitges.
- El Bisne de las Galaxias - Rodada amb Kiku Vidal, Ivon Miralles, J.M. Muñoz Rovira, El Fefe i un citroen groc a punt de caure al riu de Sant Aniol. Artista el Pérez de Banyoles. Exteriors en El Bosc d'en Chicu, a on n'hi ha estàtues millors que les de Dalí, escenes aquàtiques rodades amb les barques a rems del llac de Banyoles. Vestuari horrible.
- El vídeo inexistent amb: Isabel Mateu, Joan Valls, Aniol Valls, els fills de la Isabel, Joan y Marina. La Susanna Orri , El Lauren, la Espe, El Xato, El Josep Olivars, La Anna, La Gloria, Els Punkis, El Jesús, Els del parador de Castellfugit de la Roca de la Garrotxa.
- Escalada a la muntanya de la Reina Mora amb el Jordi Solá i els del refugi.
- Tècnics: Joan Duran, llums. Manel Cutando, disseny. Camara: Josep Poch. Missatger: Antoni Alós. Carles Bertan, Forn Bertan, pastís. Música: Desmanes- BooTooNoo. Atjudant, Luís Artero.
- El Video de mi barrio: Bubo, Miguel Artero, Los capitanes, El de Romania, El de Marroc, El de Pakistan, El Mústafa, que te tres anys. Mi vecina Luisa i la il·legal que frega la escala.

Proyecto parado: OVNI, el extra limitado

Proyectos Actuales:
Trilogía Clásicos Españoles
-El Quixot Català
-La Celestina con Overbooking
-Tolente el Código de Don Vicio


Marcel·lí Miret
marcelinosi@yahoo.es
http://webs.racocatala.cat/quixotcatala