La Reina Mora de Siurana

Marcel•lí Miret – EL QUIXOT CATALÀ

va haver un temps que ens han deixat histories que han passat a la nostra historia, els que morien com a enemics ara son amics que enyorem, i mes si la seva desgracia era gran

LA REINA MORA QUE VA CAURE DE SIURANA A LES PORTES DEL CEL

Siurana es un poble molt bonic, situat a dalt de una muntanya,envoltada de cingleres. Els desnivell es molt gran i les cingleres fan de muralles naturals. El poble esta situat al extrem de la muntanya,de forma que no es pot accedir a ell, a menys que sigui per el camí de dalt. Un camí que es fa estret i envoltat de barrancs a mesura que te apropes al poble .Si a sobre tens un castell , es pot considerar com a inaccessible.
Actualment Siurana es un dels pobles amb mes categoria en el esport de la escalada lliure. Els millors escaladors hi van a recórrer les seves vies. No son vies llargues, algunes gairebé no tenen ni vint metres, però hi ha de tots els graus i son molt fiables i boniques de fer. Esta relativament a prop de Barcelona i Tarragona, i es un lloc ideal i molt bonic. La moda de escalar parets molt llargues, ha deixat pas a aquesta que no necessita tants de medis, i es molt mes tècnica. I també natural , ja que els escaladors fan servir les preses naturals de les pedres, i tan sols utilitzen el material de escalada per assegurar-se. Malgrat que aquesta ultima generació de escaladors, semblen descendents del spiderman. Se agafen a les parets i fan moviments en angles de pedra que serien impossibles per gent sense preparació.
Si alguna vegada visites aquest “niu d’àguila” que es Siurana, i no estàs acostumat a la alçada,et serà difícil no patir de vertigen. Les parets de roca no son grans, però els desnivells si. Sempre estàs caminant per la vora de precipicis de mes de tres-cents metres.
El salt de la Mora , esta a la entrada del poble. Es una llosa de pedra que sobresurt de la muntanya com si fos un trampolí de piscina. Es com una mena de roca penjada a dalt de tot, i que se enfila cap al abisme. La caiguda al barranc es directe. En buit. Sense tocar parets. La caiguda es directe des de a dalt fins al riu que hi ha a baix. No se si fan Ala Delta o parapent des de allà dalt. Ja me informaré , però no ho crec, no sembla un lloc que et puguis refiar gaire de les corrents d’aire.

El refugi de excursionisme i escalada es molt rústic. Esta construït aprofitant les parets de pedra naturals de la muntanya. Sembla gairebé una cova, a vegades l’aigua passa per la paret seguint el seu curs natural. No os amoïneu , les habitacions estan eixutes. Poses el sac de dormir,i fas lloc als demès. Si has de dormir de cantó, dorms de cantó. Ho important es que puguin dormir tots. Per el que a mi respecta, vaig estar molt ample. Ja que quant em vaig despertat se havien anat tots a escalar. Amb mi tan sols quedava el gat del refugi dormit als meus peus. També vaig anar a fer una via. I per sorpresa dels guies,que per sort eren els responsables del refugi, la vaig fer aplicant les normes de la escalada. Es basen en descansar el pes sobre els peus. Utilitzar les mans tan sols per mantenir el equilibri. Els peus sempre son els que han de aguantar el pes i fer la força fins el proper pas. Així de simple. I si vas assegurat , encara mes. I si dus sabates de peus de gat, dons ja et puges el Everest i tot.


La llegenda diu que els musulmans estaven assetjats per els catalans. Es sentien segurs debut a la seva situació tàctica privilegiada, i estaven sopant. De cop una fletxa entrarà per la finestra i el pànic se apropiarà de ells. La Reina Mora, "Abdel Assia", muntarà el seu cavall. Els cristians el tallaren el únic pas de sortida que hi ha i va optar per girar a la dreta ,encarant el seu cavall cap al el precipici. A la pedra del salt de la Mora , diuen que hi ha la marca de la ungla del cavall al agafar embranzida del salt. Jo no la he vista, no em vaig donar compte. He vist la timba, i es molt gran. Dona molta por enfilar-se. Estic segur que ha caigut molta gent,o la han llançada,es una muntanya molt bonica. El poble també ho es. Les cases encara semblen dels contes de fades. I per les nits el vent parla de coses estranyes.


La reina mora es molt maca,i el seu cavall es alat. Els cristians no sabien que en aquells temps hi havia molta màgia i encanteris. La Reina Mora, no va saltar, va volar. Es va quedar un dies penjada en una punta de la lluna, i desprès veient que ja no podia viure a Catalunya, se en va anar amb el Aladino, a fer un viatge per les estrelles amb la catifa meravellosa. Del que encara gaudeixen i no hi ha noticies de que vulguin tornar. A Siurana, una muntanya, que te tants barrancs, que sembla aïllada, i que no hagi a on plantar,mai manquen les flors. Pot ser perquè es senten protegides,les flors atrauen les abelles, i de un lloc tan inhòspit i hostil , surt la mel mes dolça de Catalunya. Pot ser per que la regne Mora les rega cada nit amb el seu alè ,dolç i perfumat de romaní.

Humit amb les seves llàgrimes de nostàlgia i vi.


Marcel•lí Miret – EL QUIXOT CATALÀ en Facebook
@QuixotCatala en Twuiter