la reiaia

Un relat de: mpujol
Tenia 97 anys i encara conservava l’aire de governanta en la seua mirada. La pell arrrugada i flàccida ,amb els ossos marcats a sota, li endurien les faccions del rostre mentre des del seu llit de mort, els escrutava a tots sense pietat.
L’Assumpta havia estat una gran matriarca, títol que faria prevaldre quan traspassés. Un càrrec així no s’abandona ni quan deixes de respirar. La família la plorava i la ploraria, sabedors que quan ella faltés se sentirien desemparats i desvalguts. Prou se n’havia encarregat ella en vida que això fos així!
Vídua abans dels trenta, amb el marit assassinat en la postguerra més immediata per haver defensat els seus ideals, amb tres fills per criar i un negoci per tirar endavant, l’Assumpta havia dedicat la seua vida a ressorgir de la misèria, la crueltat, l’odi i la duresa de la vida negra d’aquells anys. S’havia tornat malfiada per poder subsistir entre tanta fam i tant deliri, i s’havia fet una promesa: se’n sortiria victoriosa.
El negoci del pa no era fàcil en aquella època, la gent l’elaborava a casa i el portava a coure al forn. La postguerra era dura per tothom.
Els tres fills petits van anar creixent al mateix ritme que prosperava el negoci. S’anaven fent càrrec dels seus rols, la filla atenent la gent i els dos fills fent el pa. Ella dirigia l’orquestra amb els braços arremangats, les cames amunt i avall des del pastador a la botiga i el front amerat de suor. Era la primera en donar exemple de l’esforç i el treball. No s’arrupia davant de res ni de ningú, i els fills la respectaven i obeïen sense posar-hi cap entrebanc. Li va costar anar cedint el pas als descendents, i de fet no hi ha constància que ho acabés de fer mai. Quan ja s’havia jubilat, continuava portant els comptes del negoci, fent els tractes amb els bancs, la comanda de la matèria i materials i la supervisió del producte. Geni i figura fins la sepultura, una frase que semblava feta a la mida de l’Assumpta!
Quan els dos fills van preveure que del pa no en podrien viure tres famílies, un cop ja casats van abandonar el negoci i es van establir pel seu compte, quedant el forn en mans de la mare i la filla. La filla es va casar i seguint la maledicció de la família va enviudar als 30 anys, amb dos fills petits per criar. L’Assumpta, guerrera i lluitadora, lluny d’enfonsar-se perquè sa filla hauria de patir les mateixes penúries que ella, va treure fetge quan gairebé ja no li’n quedava i es va tornar a jurar que se’n sortirien.
Els néts per part de la filla van agafar les regnes del negoci i finalment un se’l va quedar. L’Assumpta no només havia acomplert la promesa que es va fer a ella mateixa, també havia sabut encomanar l’amor pel forn a un descendent. Tot i que ara les coses es feien a gust del nét, ella es mantenia a la rereguarda donant opinió i refermant el seu parer en qualsevol nova proposta sobre el negoci. I van arribar els renéts, alguns dels quals s’hi van incorporar. Mentre van ser petits i adolescents, la reiaia els guardava la paga en vidrioles, una per a cadascú. No només portava els comptes del negoci, també els dels petits de la casa. Allà no es gastava ni un cèntim sense que ella en donés el vist-i-plau.
Quan el seu cos, que no el cervell, es va anar fent massa vell per continuar portant el ritme de treball que requeria l’ofici, va anar apartant-se’n per fer front a la intendència domèstica. A casa hi vivien 9 persones i les hores dels àpats eren un festival, amb la feinada que comportava haver de cuinar per a tanta gent.
El dia que va emmalaltir ja no es va aixecar més del llit. Tenia 97 anys, havia sofert una mastectomia als 80 i ara una maleïda pneumònia l’estava vencent. Els tenia a tots envoltant-la al seu jaç, en la mateixa habitació moblada com el dia que es va casar. Des de la filla fins el renét més petit, tots i cadascun dels membres de la seua tribu tenien els ulls humits. Aquell va ser el comiat més sentit per tots; la reiaia repassava cada rostre i cada història viscuda amb ells, i els donava ordres sense parlar, perquè és ben sabut que hi ha mirades que diuen més que mil paraules...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

mpujol

5 Relats

3 Comentaris

2049 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00