La Regent Agripina

- Tinent !, - va dir el capità - ordeni posició !
- ALS VOSTRES LLOCS! - va ordenar al tinent -.
Capità i Comandanrt es van dirigir al lloc de comandament per donar novetats a l'oficilitat superior.
- Els homes …? Comandant - va inquirir en to greu el Coronel als oficials que s'apropaven.
- A les ordres. Diposats Senyor.
Amb l'allargador l'ajudant del General informava de les novetats de les tropes del Baró d'Erola . General - va dir el caporal enèrgicament -. Els soldats del Baró col·locats per a la càrrega.
- Que és boig el Baró - va xiuxiuejar el General sense que s'apercebés nigú del seu balbuceig. I doncs què vol que l'esclafem, que no li deixem ni un sol home. Que l'aplani com si comandés un exèrcit de mantega. NO HI VEU ! COI d'home, em fa sospitar no pot ser tan boig. Els seus guaites ens han de delatar. Li he fet un passadís amb fusellers a totes dues bandes. En Mallol i en Santlluís. Si té la gosadia de carregar des els flancs , el destrossaran. Quina en du de cap. Dimoni d'home !
- Senyor va exclamar el guaita . El Baró deixa els homes.
- Fixeu-vos-hi bé noi. I digueu-me …
- Sembla com si fugis …
- I els homes. No dieu que són en situació de càrrega. Es retiren per ventura. Espavileu guaita ús ho demando. Si erreu ús afusello… Jo mateix !
- Senyor, els homes són com ús he dit.
- I què heu dit ? En posat de càrrega ? Voleu que us afuselli. No em feu renegar. Per l'amor de déu ! Home !, esteu pel que heu d'estar.
- Són com ús he dit en posició de càrrega i ara al pas SENYOR ! Però el Baró és en direcció al nord, a la baronia.
- Com dieu ? Recoranta !! Capità - va xisclar el General amb el rostre desfet i blanc com la farina - preneu una companyia. DE LA RESERVA !, i desplegueu-la darrera el flanc del Capità Mallol. Per l'amor dels vostres fills afanyeu-vos. Aquest grandíssim …, el Duc del Castellbell li dóna suport i caurà sobre d'en Mallol com si fora una tempesta . Poc que hi serem pas a temps ni de replegar-nos, ni de retirar-nos. O ens aniquilarà o en farà presos.
Ah !! maleït traidor. En Castellbell s'ha venut . Ja havia sentit que festejava la filla del Baró. Però el creia un home d'honor. L'hi he donat tot el que té. Si ens en sortim …, ah mal amic ! El Baró és un bon enemic. És un home honest i un home bo. Si bé que per déu que és més tossut que un aragonès. Però aquest pocapena maleït siga !!
- SENYOR !!!!!
- Digueu guaita. No, em direu que han dut també els trons i la tempesta per enterbolir-nos més l'esperit !!
- Pel sudest es veu una forta polseguera !
- Què veieu digueu, bon home, ans no us faci fuetejar l'espatlla, com vós em castigueu l'ànima !
- Una formació de caballeria. Són daurats Senyor ! Són els Daurats Senyor ! Els homes del Baró de la Balma.
- Comandant RETIREU-VOS !! No em sentiu ! Retireu els homes ! REPLEGUEU-VOS ens han tancat en una bossa. Només podem sortir per la nostre rereguarda.
I el Comandant digué:
Capità feu senyal de retirada a la companyia de'n Mallol. Que els de la reserva els cobreixin i es repleguin !!
Capità Masip onegeu la ensenya de retirada al flanc del sud. En Sanlluís serà anihilat pels Daurats ! Apresseu-vos. No us adormiu, al galop, esperoneu-lo.
El General digué:
Santpere, Camprubí !, anem a cercar els homes d'avantguarda. Capità, tinent, seguiu-me !
I en un galop completament foll, fent enrogir els ulls dels animals, que semblaven haver embogit i empaltar-se del terror que envaïa l'esperit dels oficials, van anar a cercar els homes.
Enmig d'un munt de xiscles, de crits de brams de REPLEGUEU-VOS, REPLEGUEU-VOS i de cares desencaixades i rostres amb el perfil de la mort dibuixat, tot l'aparat de l'exèrcit va batres en retirada. En una retirada tant caòtica per inesperada, com ordenada i lleugera que les forces del Baró d'Erola i els seus fidels el Daurat Baró de la Balma i el jove Duc del Castellbell , van voler respectar. Sense voler infligir una derrota humiliant a l'enemic a qui el Senyor d'Erola malgrat el conflicte, respectava. I és que els homes de la Regent Agripina eren homes d'honor i d'actitud honesta. Però, vet aquí que les diferències pels turons de Sant Jaume de qui tots es creien senyors els havien dut a la lluita.
I de cop en Jaume va dir:
- Mare !
- digue'm fill.
- Estic moll mare.
- Sues, fill.
- La febre. Fill. N'has passat tanta que pensava que et perdíem, fill. Quantes llàgrimes em vessat. Te n'anaves …
- Uns homes volien disparar-me, mare.
- Sí, fill. Xerraves i xerraves de la grip o de l'Agripina. I d'un general.
- Sí mare i eugues i cavalls anaven molt corrents. I un que es deia Baró m'ha dit que no m'amoïnés que ell em curaria de la grip. No de l'Agripina m'ha dit
No t'amoïnis fill. Ets curat.