LA RECEPTA

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Hi ha persones que neixen amb un do. Aquest era el meu avi, tenia el do d´arreplegar històries, desar-les ben desades dins el seu cap i al final després de molt de temps te les explicava com si hagues passat ahir. Això no les feien menys interessants ans al contrari, a mi m omplien de joia i sempre escoltar-lo era com una benedicció, jo tenia el do d´escoltar-les i també les conservo a la memòria, algunes les deixo anar i altres no, com feia ell.
Un dia em va explicar una anècdota, com moltes altres que també va fer, d´un metge conegut seu, més que conegut, jo crec que tenien una bona amistat.
El metge era una mica peculiar i solia fer i dir paraules a vegades ingenioses i fets una mica que se sortien del normal, era un metge una mica diferent-
Un dia el citat metge va visitar una persona, li va fer una recepta i va dir, fes cas de la recepta que li va entregar, que la malaltia no era gens greu, un refredat.
Al cap de no gaire temps, el primitiu telèfon que tenia a la seva consulta, jo crec que devia ser anys quaranta, pel que deia el meu padrí, va sonar.
Era la farmacèutica, una noia que no feia gaire que havia acabat la seva carrera. Havia buscat i rebuscat per tota la farmàcia, volia trobar les herbes que havia receptat pel constipat del pacient i no havia trobat res enlloc.
Segons veia potser s´havia equivocat el fet de llegir, li podria repetir amb paraules la formula.
I tant! va dir el metge.
- El que li he receptat és una mica d´ herba de paciència i una mica de tintura del temps i això és tot. ------Com pots veure , jo no hagues cregut mai que vindria a la farmàcia, la recepta és entenedora no creus?
Va dona, dóna-li uns caramels d'eucaliptol i l'envies a casa i li dius faci una mica el mandra.
Es veu que les rialles se sentien a mig Manresa.
El meu avi deia no sabia si el pacient s´ havia enrabiat o no, però que el metge quan ho explicava reia com un boig.
Ja us he dit abans que era un metge una mica peculiar. Avui no se perquè hi he pensat, potser perquè sempre que penso en l´avi, surt una historia.
Esta bé això d´herba de paciència i tintura del temps!

Comentaris

  • Records[Ofensiu]
    lledarat | 22-02-2018

    Està bé, m'ha recordat a un dia dels sants innocents en què el meu pare va trucar i em digué que anés a casa l'avi a demanar-li una clau de descargolar ganyots. Il·lús de mi, jove com era i que desconeixia què era un ganyot, vaig anar a buscar-la. El meu avi encara deu riure des de la tomba.

  • Bonic[Ofensiu]
    Karin | 22-02-2018 | Valoració: 10

    Puc imaginar el metge el teu avi i tot plegat. Molt bonic

  • Romanços.[Ofensiu]
    Nil | 21-02-2018 | Valoració: 10

    Jo de jovenet també replegava per escrit les històries que m'explicava, l'avi, la meva padrina, l'oncle de França i mitja dotzena més de gent gran escampada per les masies del voltant. És per això que et comprenc i em sento proper als teus entretinguts escrits. Una abraçada.

  • Familia[Ofensiu]
    SrGarcia | 21-02-2018

    Doncs es veu que el gust per explicar històries ja et ve de família; potser és cosa genètica. Bonic el relat d'aquest metge tan especial.

  • El sentit comú[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-02-2018 | Valoració: 10

    Darrerament en M.Rajoy fa servir molt aquesta frase, però l'autèntic sentit comú és la del metge del teu relat. Aquests metges d'abans en tenien molt. Mira, el meu avi, que també era metge, quan anava de petit d'excursió amb ell, quan jo ensopegava amb una pedra i plorava, sempre em deia: no ploris i torna la pedra al seu lloc. Jo agafava la pedra, la tornava al seu lloc i ja havia parat de plorar. Montserrat, rep una forta abraçada i et felicito també per la correcció d'aquest relat, escrit magníficament.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

358 Relats

1097 Comentaris

174181 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.