la recepta de la felicitat

Es necessiten poques coses per ser feliç. Per exemple, una cuina amb una padrina i la seva néta preparant una recepta amb molt d’amor.

_Primer, has de batre els ous amb molta cura. Després agafa la sucre i mescla-ho tot...

Sembla que quan em mira els seus ulls s’omplen de joventut. Per sota d’aquestes arrugues la seva mirada amaga una profunda història. La seva vida. El pas del temps no ha apagat el seu esperit de viure. I jo la mir com mai ho havia fet. Gràcies a ella jo sóc aquí.

_Veus? Ara afegeix un iogurt i un poc d’oli, sense deixar de batre...

Les seves mans aspres toquen la meva i m’ensenyen com remoure els ingredients per a que quedi perfecte. Té unes mans fortes que mostren la dura vida que ha hagut de suportar. Però segueixen sent unes mans que m’han acaronat el rostre, m’han abraçat, s’han entrellaçat amb les meves en tots els moments.

_Molt bé princesa! Ara tan sols falta posar la farina i el llevat. Quan estigui tot mesclat, ho vessarem al motlle i cap al forn.

Sempre m’ha dit que sóc una petita princesa. Que algun dia trobaré el meu príncep i tindré el meu propi conte de fades. Ella el va tenir quan era molt jove. I ara encara es penedeix d’haver-lo deixat escapar. Encara que quan va conèixer el meu avi va tornar a somiar i a degustar la felicitat. “Quan trobis l’amor de la teva vida, ho sabràs. I quan ho descobreixis, no el soltis mai”. Recordaré aquestes paraules tota la vida.

_Apaga el forn i treu la coca. Tu mateixa ho has fet. Has creat del no res una porció de felicitat i l’has compartida amb mi. Ben fet princesa meva!

I així, la meva àvia i jo vàrem assaborir un instant que va omplir d’amor aquella habitació.