La rata a la xancleta

Un relat de: touchyourbottom
Damunt allò que surava -i que surés...tot i que durés massa l'estava angoixant...tot i que no hi havia res més a fer- observava els colors del cel, enfadat encara, del qual uns sons aterridors quasi l'havien mort d'un atac de cor. On eren les altres, feia per no preguntar-s'ho, però si li venia on eren les seves cries sentia unes fiblades en una zona gens física. La rata- fos de camp, fos de clavegueram- lluitava per l'existència amb la resistència que l'organisme activa. El temporal anomenat 'Al·leluia' havia colpejat amb hòsties tremendes de vent i pluja, havia arrencat, arrossegat, esbandit, destrossat, arrasat, inundat...el que li va venir de gust en nom, la rata sabia, de les forces protectores del planeta. Haurien mort humans, d'allò es tractava. I la pregària a la Mare Terra acabaria amb un 'Amen' per riure, ja que la raó de ser de les religions els elements mai ho entendrien.

La xancleta li anava justa, quasi no podia bellugar-s'hi. La cua li feia mal. N'havia perdut part, en quedar presa sota una brancassa d'un arbre i havia hagut de rosegar-se-la.


Les aigües del riu sec esdevingut una mola líquida de caire amazònic feia sotsobrar la sabata d'estiu amb la rata arrapada, els ulls lluents de pur pànic. En aquell sobtat mar passà la nit i després la matinada. La rata, xopa sobra xopa, temia el fred de la mort. Li hagués agradat ajuntar les potetes del davant com qui fa actitud de pregària -religions apart- però li calien per mantenir-se en equilibri al sortós vaixell. Cops forts de materials diversos empesos per aquella voràgine semblaven, accelerats i monstruosos, bregar contra aquella estabilitat. La rata no gosava xisclar per alliberar tensió. Quan per fi una calma rara s'anà instaurant al marc tan ample de desgràcia, notà que la miraven. El rosegador sentí una escalforeta d'esperança. La salvarien!

-Hahaha, mira, hahaha, la filmo!

Aparegué en un post d'una xarxa social, on els comentaris la condemnaven. Fàstic, fàstic, fàstic. Només un va exclamar 'pobreta!' seguit d'un reguitzell d'emoticons de pena com a contraresposta.

L'esperit de la rata perida no podia evitar desitjar que un nou temporal devorés tanta incomprensió.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de touchyourbottom

touchyourbottom

256 Relats

101 Comentaris

57052 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
"-No m'ha conegut!
-Això és que mai t'havia vist"

"En el moment de morir estava disposada a estimar"

(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).