La Rajola [ Des d'ara, i com sempre, la seva "Caixa" particular ]

La Rajola [ Des d'ara, i com sempre, la seva "Caixa" particular ]

Feia uns anys ja que l'èxit, en forma de beneficis econòmics acompanyava els tancaments comptables de la fàbrica de caixes fortes " La Rajola " , que en Bernat havia fundat l'any 2.000.

A "La Rajola" s'havien especialitzat en fabricar caixes fortes, que habitualment es col·locaven a la cuina, aprofitant el rebost quan n'hi havia ,o al sota-escala , o a qualsevol espai que no tingues una destinació més adequada, darrerament però , molts arquitectes projectaven ja les cuines, per tal de fer possible [ en molts casos això s'havia convertit en un element addicional i diferencial en la oferta dels promotors ] la col·locació d'una caixa forta de " La Rajola".

El nom venia dels costum antic, segons tots hem sentit, de guardar els diners sota la rajola, però també, ho potser sobretot , per la gent de parla no catalana, del fet que les caixes fortes tenien un frontal (fals) de rajola, que era el mateix que la resta de la cuina, i que es canviava també quan es feien obres i/o canvis en aquesta estança.

El que no es coneixia és perquè el Bernat, cuiner - i dels bons - de professió, de cop i volta, un bon dia , a mitjans de 1999, decideix deixar la seva feina de Cap de cuina, en un dels millors restaurants de Catalunya, i posar tots els seus estalvis en joc, per endegar només amb l'ajut d'un enginyer novell, l'Albert, la fàbrica de caixes fortes " La Rajola "

Potser els anys de cuiner, li havien donat, ni que fos inconscientment, la clau de la ubicació de les caixes fortes, però, de tota forma, entrar en un món tant reduït com el dels fabricants de caixes fortes, i fer-ho en un segment tant novedos , les caixes de "La Rajola" estaven pensades per a persones que lògicament no tenien caixa forta, que no havien sentit - fins ara - la necessitat de tenir-ne, i que disposaven en la majoria dels casos, de nivells de renda que anaven de mig/mig a baix/baix, és a dir treballadors per compte d'altri, sense nivells d'especialització o amb nivells poc qualificats; amb percentatge però, quasi el 70% de la força de treball d'un país !


L'èxit va ser tant brutal, que començava a preocupar seriosament, no a la competència, que de retruc va notar una revifada de la seva activitat, sinó en el sector financer, que va veure com els dipòsits de particulars, i amb ells, les comissions per tota mena de serveis, començaven una davallada que del 10% a darreries de l'any 2000, havia arribat ja al 60% en els primers mesos del 2006 !

L'Associació de Banquers, Extorsionadors , Escanyapobres, Prestamistes i Expoliadors , va convocar una reunió d'urgència davant d'aquest preocupant fenomen, que fins i tot, començava a estendre's al propi personal de les empreses financeres! ; en el seu discurs a l'Assemblea el President de l'Associació va dir el següent : certament, venim sens dubte d'una situació d'abús de la nostra posició, propiciada com tots sabem, per la corrupció generalitzada del sistema polític, al que uns o altres tenim en nòmina. De tota manera l'èxit de " La Rajola " de ben segur que te alguna explicació addicional i proposo endegar una investigació sobre el fundador, per tal de poder elaborar una política defensiva.

Com sempre en la reunió se'n van dir de grosses ; des de matar pura i simplement al Bernat, opció que és va veure no tindria cap efecte pràctic, ja que algú altre - fins i tot del mateix sector financer - continuaria i àdhuc potenciaria la seva tasca ; fins a l'adopció de lleis , per obligar als particulars a dipositar els seus diners en entitats financeres ; o per afavorir - més encara - al sector financer. Es va qüestionar obertament el sistema democràtic, tot i tractar-se com en el cas d'Espanya d'un sistema merament "formal", perquè obviament no vetllava de manera eficient pels interessos del món financer. Es van demanar canvis en la distribució del poder polític, que s'alternaven, ara els nacionalistes espanyols "moderats", ara els nacionalistes espanyols "radicals", i només algunes veus, van fer notar a l'Assemblea que uns i altres , eren una raresa dins l'univers polític de la Unió Europea, que quan en feia esment, era per posar-los com l'exemple de les coses que no s'han de fer. Un comentari mordaç - en el món financer, hi ha persones de gran intel·ligència - va fer pales que els únics que tenien la feina assegurada eren els dibuixants satírics, pels que certament era veritat allò que deia un anunci " La Espanya és fantàstica !". Finalment per unanimitat és va decidir com havia demanat el President, endegar una investigació sobre la vida del Bernat, el fundador i propietari de " La Rajola ".

L'equip d'investigació va repassar tota la biografia del Bernat, des del seu naixement i les filiacions dels seus pares, passant per la seva època d'estudiant i acabant pels seus anys de treball com a cuiner professional; l'únic que cridava l'atenció aquest darrer període, era que tothom que havia treballat amb en Bernat, propietaris de restaurants i companys de feina, parlaven d'ell com un professional excel·lent i alhora - cosa gens habitual - com una persona integra; havia estat usuari del sistema financer, cobrava la seva nòmina mitjançant una llibreta d'estalvis, tenia una targeta de crèdit, un pla d'estalvi, algunes accions de diferents companyes, i fins i tot - malgrat no fer-ho servir - tenia accés mitjançant internet a fer operacions amb els seus comptes. De cop i volta, a mitjans de 1999, cancel·la tots els comptes, funda "La Rajola" i predicant amb l'exemple, guarda i administra - segons sembla - ell mateix els seus diners.

Els investigador es varen centrar en la reconstrucció de les relacions entre el personal de l'entitat financera i el Bernat, en el període previ a la cancel·lació dels comptes, No hi havia gaire cosa per investigar , el personal directiu responia al clixé més tradicional, persones sense altra motivació que la feina, negades per a les tasques de relació, tant amb els clients, com amb els mateixos empleats/companys , i obsessionats amb el compliment dels objectius; amb tot l'Oficina instal·lada en una població perifèrica de Barcelona, amb un alt nombre d'habitants no originaris de Catalunya, amb nivells de renda de mig/baix a baix/baix, només esporàdicament podia complir els objectius, afegir a aquest panorama la sobrecarrega de feina del personal d'atenció directa al públic, que s'ha anava reduint en un intent inútil, d'obligar a la clientela a fer-se la feina, tot i suportant l'establiment de comissions per qualsevol cosa que tenien i/o demanaven a la seva entitat. Els investigadors és trobaven en el mateix punt que a l'inici; si sempre havia estat així, com s'explicava la decisió d'en Bernat ?. Van demanar la relació del personal que hi havia a l'oficina des de l'any 1995 fins a l'any 2000, el llistat parlava d'una mobilitat del tot inusitada, de la que també varen demanar explicacions, en aquesta ocasió la resposta va trigar més en arribar, i va fer-ho sota la paraula CONFIDENCIAL, l'oficina havia estat designada unitat especial de mobbing , dins d'un entramat complex que tot just des d'una nova Direcció de RR.HH , semblava anar-se desmuntant. La situació per als investigadors anava complicant-se a cada moment, de nou la pregunta ; si sempre - almenys des de 1995 - havia estat així, com s'explicava la decisió del Bernat ?

El personal que havia treballat en el període 1995/2000 en aquella Oficina va ser interrogat, l'antic Director, reclòs en un sanatori mental, no va ser de gaire utilitat, parlava constantment d'atracaments i d'històries, que feien pensar que possiblement el seu estat de desordre mental, era molt i molt anterior a l'any 1999, i que la seva continuïtat com a responsable s'explicava només, en el context d'una estructura de mobbing paral·lela. Tampoc de la major part dels empleats en van treure res de profit, alguns fins i tot, van aprofitar la investigació per buidar el pap, pensant-se il·lusos que la recerca anava en la línia de reconèixer abusos i reparar situacions d'ignomínia, De fet en sector de les finances, hi havia gent ben càndida, oi ?
Només un dels empleats de caixa de mitjana edat, va donar alguna informació d'interès, de fet era l'únic que coneixia al Bernat i casualment havia estat traslladat de l'Oficina a mitjans de 1999. Recordava al Bernat i curiosament a molts d'altres clients, que oh , meravella ! , el recordaven també a ell. En la seva feina era molt eficient, i tot i ser conscient de trobar-se en una oficina de mobbing, també era dels pocs que ho sabia, la seva relació amb la clientela, era alhora afectuosa i veraç, l'home explicava las clients amb paraules entenedores, la naturalesa - de vegades deliberadament obscura - dels diferents productes i serveis; amb això si més no tenia la confiança dels clients, que acabava generalment en una relació de franca amistat. Els investigadors van considerar necessari ampliar la recerca sobre l'empleat. No es van sorprendre gaire quan van tenir coneixement de que havia estat un dels executius de confiança de l'anterior Direcció General, era però un clar candidat al canvi, convergien en ell, les famoses tres C's [ per ampliar informació mora.a@guimera.info ] ; allò que el feia més vulnerable, era però, que l'home tenia idees, i les expressava de forma clara i en llengua catalana !. Un dels investigadors ho va comprovar en demanar-li la seva explicació del perquè el Bernat, havia cancel·lat els comptes; perquè no li ho pregunten directament al Bernat mateix ? .

L'equip d‘investigadors va considerar que a més de fer-ho amb el Bernat, ho podien fer també amb un grup de clients seleccionats; els criteris de selecció anaven des del potencialment satisfets dels serveis rebuts, fins als que també havien cancel·lat els seus comptes, i dins la mostra hi havia clients amb importants vinculacions i d'altres poc o gens vinculats.

El Bernat, no va tenir cap problema per atendre als investigadors, ben altrament la
sensació d'estar esperant aquesta visita, era del tot evident; els va explicar que com tothom estava més que tip de les comissions, les penalitzacions i les mitges veritats de les entitats financeres, i que en el seu cas el detonant per a trencar la seva relació amb el sector financer, i decidir-se a endegar el projecte de " La Rajola " havia estat el fet que ( segons sembla ), aquesta era la versió que li van donar en preguntar-ho, havien traslladat l'única persona de l'oficina amb la que podia parlar, no únicament per qüestió de llengua - que també - sinó perquè, sempre, sempre, sempre, o be trobava la solució del problema que se li plantejava de forma immediata, o be assumia el compromís de fer-ho en un termini cert, que també, sempre, sempre, sempre, complia. Curiosament amb algun matis -també els clients de parla no catalana- van dir el mateix. Havien viscut com una pèrdua, fins i tot una mica com un engany, el trasllat del caixer de mitjana edat; alhora molts d'ells donaven exemple de conductes enganyoses i/o abusives, tant del Director, Apoderat, com d'alguns empleats concrets de l'oficina.

L'informe que es va llegir en la reunió extraordinària de L'Associació de Banquers, Extorsionadors , Escanyapobres, Prestamistes i Expoliadors , venia a dir en conclusió que la majoria de persones valoren - encara - molt especialment, la facilitat de relacionar-se en la seva llengua [ i només els catalans som veritablement poliglotes, oi ? ] , la honestedat i la transparència com atributs dels empleats, i que per contra es malfien de les constants ofertes, de la pressió que se'ls hi fa per comprar o invertir , i de la informació que reben, freqüentment esbiaixada, i/o deliberadament falsa.

Els membres de l'Associació estan elaborant un nou model de relacions amb els clients, i els empleats, del que ens farem ressò, tant aviat com estigui conclòs. No volem pensar - una vegada més - que aquesta declaració sigui únicament una estratègia de marketing.

El Bernat va esbrinar dels investigadors l'oficina en que actualment treballava el caixer de mitjana edat, el va anar a veure, i li va oferir feina a "La Rajola", amb una millor retribució de la que pogués tenir actualment; coneixia prou be que una part dels escandalosos guanys del sector financer, venien de l'existència de diverses escales salarials; els empleats antics, tenien encara sous que els permetien viure de forma digna, mentre que els nous empleats, rebien sous mensuals, sempre per sota dels 1.000 € [ 600,700,800,..] ; el caixer li va agrair la seva oferta i la seva visita, tot i fent-li evident que s'estimava la seva feina, i la seva empresa, i que malgrat tot continuava pensant que la seva era un autèntica tasca social, en la que calia continuar perseverant ; més enllà de la publicitat enganyosa, la realitat fundacional de moltes entitats financeres, havia estat justament la lluita contra la usura !

"La Rajola" cotitzarà ben aviat a borsa, dins de l'Ibex 35, del que han caigut - fins al moment - un bon grapat d'entitats financeres !