La quietut de la constància

Quan una cosa es repeteix
any rere any fins al punt
que penses que no té fi i és eterna,
té malgrat tot un final:
com la vida mateixa
amb el seu constant degoteig
de formes mai repetides però equivalents.

Aleshores, potser et demanis
quin profit has tret d'alló viscut:
si ho has sabut comprendre i aprofitar,
o si has perdut el temps
endut pel continu brollar
en aparença etern.
Narcotitzat per l'esdevenir.

I passa de sobte; i allò que fa un instant
semblava etern, s'atura.
L'apariència de quietut de la constància
es trenca. I allà, davant,
tens la resposta.