La putíssima veritat

Un relat de: Bonhomia

Vaig jo amb la meva Kalashinikov matant a tothom... i què! Però si ja no em queda res... m'han fet fora d'aquest món!!!! Estic insuportable... però jo sé que podré... em bull la sang per tu i per tot... encara que tu també em fagis fora! Em correré a sobre el món... me la sua el dibuix que en surti, marxaré volant i em crearé el meu... si... amb la meva Kalashnikov d'importació... ja me la sua el punk... n'escolto perque no hi ha res més. Em tanco en una bombolla que, assassina, explota... perque exploteu! Perque aquest món m'explota a mi... Us sembla agosarat... a mi no. Us puc ben jurar que a la majoria de gent de països subdesarrollats o amb dictadures, i als vagabunds, els hi molaria un ou... i no m'estic flipant, estic essent realista, per què tanta seguretat? Potser per interessos creats? Sona a tòpic, oi? Però és la putíssima veritat. Tancats tots en el nostre món, amb les nostres envejes i les nostres manies... l'estem destruïnt! Destruïnt... algú ha sentit aquesta paraula per dintre? Si...

Comentaris

  • de terrorismes[Ofensiu]
    franz appa | 04-06-2008

    D evegades és pitjor una mort lenta -la que el text lúcidament recull com a acusació- a la mort violenta -la que defensa el text... ¿il·luminadament?-. però a nivell global...?
    Ha d'ahaver una altra sortida. Ha d'haver-ne.
    Si algú es molesta a prohibir la fabricació de kalashnikov, és clar.
    Salut,
    franz

  • Sembles molt empipat....[Ofensiu]
    llamp! | 04-06-2008

    i em pregunto pq? En el teu escrit divagues per molts temes diferents. No sé pq has d'agafar un Kalashnikov i disparar... tb existeixen els còctels Molotov i no per això has d'estar obligat a llençar-ne.

    La mera existència d'una arma no ens obliga a ningú a utilitzar-la, ni tan sols a posseïr-la.

    Però el que més m'espanta és el títol "La putíssima...". Sembles tant empipat que no coordines el que estàs escrivint.

    Recomanació: Coordina, posa pau al teu cervell, domestica les neurones, que tots sabem que als esquizofrènics ens costa domar-les, estructura el teu discurs, reflexiona sobre els teus errors i actua en conseqüència.

    No perdis els estreps, sigues caut i vigila on trepitges. Res més, et desitjo sort.

    Del teu colega, llampec.

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513891 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.