la punta del llapis

Pico amb la punta d´un llapis
sobre un full en blanc - podria ser
un "staedtler noris" - importa la marca?

Ho faig d´una forma rítmica...
insistent... quan no sé que escriure.
Manies potser, però em relaxa.

tic, tic, tictictic...

Després mossego el llapis, també d´una forma
rítmica, insistent, com si aixafés
un pal infantil de regalèssia...
mentre miro sobre el paper
un munt de punts negres que
simulen cèl-lules de formigues mortes.

axaf, axaf, axaf...

Arrugo el paper, desfogant ma ignorància
i el llenço.
Escupo una escata de vernís
que amaga la fusta anònima
on hi dorm el grafit.

szup!

M´aixeco, apago el llum, faig que marxo, m´aturo...
sento un formigueix, un cruixir de idees avortades
en la paperera...
podrien haver sigut l´inici d´un gran poema!