Cercador
La pubis relations
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Aquella dona de cos proporcionat i bellesa prou primorosa era el remei per alguns homes deixats de la mà i del... de llurs dones. Li deien Nilda, l'escurçat de Brunilda, fora aquella síl•laba que res tenia a veure amb la pell clara de la professional. Freelance del propi body, es mostrava amb fotos picardioses com faldilletes amb serrells i llaçades amagant turgències per deslligar amb urgències. Els que la llogaven acostumaven a ser també desemprenedors que volien promoure activitats i ella ho aconseguia, més part avançada en un catre com cal. Tot molt pagat, dietes apart, que mantenia la silueta i li convenia.
Un cop va ser requerida a terres egípcies per un guia turístic per ofertar excursions amb pseudo-camells empeltats amb dàlmates venecians exaltant estrafolarisme atípic que ven. Resistència i esveltesa, el lema. La Nilda va somriure amb aquella facècia, però va accedir. Li agradava aquell home tapat com un beduí i, com s’habitua en el pubisrelationisme, per segellar el tracte van acoblar-se fregant pubis amb vehemència més ...
En despertar-se després de la nit de luxúria en un luxós hotel de fastuositats estereotipades, la Nilda va mirar l'home. Curiosament es deia com el gran riu. Va riure per les crescudes que li havia vist experimentar. De cop, però, va empal•lidir. Un raig del gran déu Ra il•luminava el mascle adormit. El dia abans li havia vist els ulls i sentit la veu, però havien anat directe a la cambra i estat pràcticament a les fosques. Escudrinyava en Nil: mirall en faccions, tipus de cabells i altres trets que no eren de gènere.
Van investigar i descobrir que els havien adoptat pares de llocs distants que no havien estat informats del bessó/na.
La passió no marxava entre la pubis relations i el camel-dalmatian tripsmaker. Callarien.
Un cop va ser requerida a terres egípcies per un guia turístic per ofertar excursions amb pseudo-camells empeltats amb dàlmates venecians exaltant estrafolarisme atípic que ven. Resistència i esveltesa, el lema. La Nilda va somriure amb aquella facècia, però va accedir. Li agradava aquell home tapat com un beduí i, com s’habitua en el pubisrelationisme, per segellar el tracte van acoblar-se fregant pubis amb vehemència més ...
En despertar-se després de la nit de luxúria en un luxós hotel de fastuositats estereotipades, la Nilda va mirar l'home. Curiosament es deia com el gran riu. Va riure per les crescudes que li havia vist experimentar. De cop, però, va empal•lidir. Un raig del gran déu Ra il•luminava el mascle adormit. El dia abans li havia vist els ulls i sentit la veu, però havien anat directe a la cambra i estat pràcticament a les fosques. Escudrinyava en Nil: mirall en faccions, tipus de cabells i altres trets que no eren de gènere.
Van investigar i descobrir que els havien adoptat pares de llocs distants que no havien estat informats del bessó/na.
La passió no marxava entre la pubis relations i el camel-dalmatian tripsmaker. Callarien.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
435778 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com