La promesa d'un pare

En un petit barri, hi havia una casa gran amb un jardí ben cuidat on hi vivia una família. La família estava composta per: la Laura, que era una dona treballadora però que en aquells moments estava per la seva família i no per la feina; en Gerard, que era un soldat de l’exèrcit i la seva filla Sara, que ella tenia sis anys.

Tot feia unes hores que havia sortit el sol i la Laura va anar a despertar a la seva filla Sara. Va entrar a l’habitació i li va explicar què anirien a fer durant tot el dia. La Sara es mostrava receptible amb el que la seva mare li estava explicant.

Va arribar l’hora de agafar el cotxe, on es dirigirien cap a l’aeroport. Allà, en Gerard va agafar la seva filla i li va dir:
-Tu tranquil·la, d'aquí un temps tornaré estar amb vosaltres. Cuida bé de la mare durant el temps que no hi sigui. T’estimo molt filla.

Llavors la va deixar al terra i li va fer un petó. Després, va mirar a la Laura i li va dir:
-Mira la nostra petita, està confosa i no sap què passa, vull que li expliquis tot el que passa i que estigui orgullosa del seu pare i que tu també ho estiguis.
-Com vols que no estigui orgullosa de tu? Si tens una feia molt arriscada i serveixes pel nostre país. No podria estar més orgullosa! Però, estic aterrada, et necessito per educar-la. -va dir-li ella.

Ella l’anava a interrompre’l però ell li va fer un petó. Llavors, va agafar l’equipatge i va marxar. La Sara li va preguntar a la seva mare:
-On va el pare?
-Va a defensar el nostre país! Però vol que sàpigues que tornarà i que estarà bé.- li va dir ella
-Mentre el pare no hi sigui, jo et cuidaré mare!
-Gràcies princesa, sé que em cuidaràs molt bé!-li va respondre amb els ulls plorosos

La Sara, es va adonar de que la seva mare estava intentant no plorar i la va abraçar com mai ho havia fet. La Laura, en aquell moment es sentia trista, però al veure-la a la seva petita li donava forces per seguir endavant. Es va eixugar les llàgrimes i li va dir:
- Va tornem cap a casa, et prepararé el que vulguis.
-D’acord! –li va dir amb un gran somriure d'orella a orella.

Van anar passant els mesos, llavors els anys i la Sara i la Laura es preguntaven quan tornaria el seu pare i el seu marit. Fins que un dia, van tocar un home el timbre i la Sara, que ja tenia dotze anys, va anar a obrir la porta. De cop, es va quedar immòbil i no podia reaccionar, fins que l’home va dir:
-Hola princesa, ja sóc a casa!