La princesa Eutenàsia

Hola pseudo!

M'he llegit uns quants relats i sonets teus, aquesta tarda, i m'han agradat molt! L'única objecció que t'hi podria fer és que faltaria polir-los una miqueta (alguna falta d'ortografia i para de comptar), però per la resta em semblen prou elaborats i ben escrits! Perquè per sobre de tot, el més important és el missatge, i en aquest sentit, em remeto a la introducció de l'últim treball teu que has penjat, Sonet XIX.

Aquest relat l'he trobat especialment bo, i d'aquí que et pengi el comentari aquí. Pel que fa a la redacció o a qüestions d'estil, reitero el que t'he comentat abans sobre polir una mica el text. Però la trama en si és absorbent i a sobre, per si no n'hi hagués prou, dóna peu a l'oportuna reflexió.

En els dos primers paràgrafs planteges l'essencial de la situació: un final de vida imminent. Destaca la nota de resignació que has sabut plasmar perfectament amb tan poques paraules.

El tercer paràgraf està dedicat a l'altra part que comparteix la major part del sofriment, amb un plany anticipat per la mancança de tot allò que l'havia -en el fons- mantingut viu. De la quotidianitat dels gestos i les paraules, en resum.

Un exemple d'allò que et deia de polir el text: treure un dels dos "però" que encapçalen el tercer i el quart paràgraf, per no fer-ho tan reiteratiu.

Tornant al contingut, pel que fa al quart paràgraf, la idea que conté és l'admissió de la situació que suposa la impossibilitat de sortir-ne.

I la visió comparativa de la mort com a deslliurament és la idea del cinquè paràgraf. Si bé el clímax està per arribar, ja que la part que més destaca de tot el text, el que de debò infon angoixa al lector i fa reflexionar, és el final. Una súplica que pot ser interpretada de moltes maneres, un final estudiadament obert que, llegit amb calma, dóna peu a una lleugera esgarrifança. Hi ha alguna cosa de terrible en la frase "Tan de bo t'ho pogués dir".

Encantat de llegir-te, pseudo! Mercès pel teu comentari i, pel que fa al llibre, la veritat és que encara no ho sé, suposo que a mitjans d'aquest mes ja podrà encarregar-se. A la pàgina web de l'editorial hi figura, en la fitxa del llibre, algun poema transcrit i un trosset d'un altre. Si mai te'l llegeixes ja em diràs què te'n sembla!

Salut i fins la propera!!!

Vicenç

Aquest final....! Per què no lo ha dit??tenc una sensació estranya ara... i si és això el que volies, ho has aconseguit.
Molt bo.

una besada...!

és un relat molt trist i dur, però m'has fet sentir tot el que passava... La princesa Eutenàsia és freda, però sempre et pregunta abans de venir-te a buscar...
eis! per cert, gràcies per tenir-me en els teus preferits!!

com a companya dels últims batecs. Un relat molt trist, però sentit...

M'ha agradat força com l'has escrit, tot i que el tema és dur...però tu l'has vestit de princesa, per acabar amb el dolor que ofega i descompon.

Hi ha una part que em fa trontollar i és el no poder-se acomiadar del que s'estima..... espero tenir temps quan sigui l'hora...

un beset

angie

Gràcies pel teu comentari. M'ha agradat el relat. És una situació trista. Em sembla angoixant el fet que no pugui comunicar-se el personatge.
Seguiré llegint els teus relats.

per molts anys, pseudo!! (no sé perquè, però estava convençuda que feies anys dilluns.. un lapsus amb l'aniversari de l'annna :P)

Bé, doncs m'ha agradat força aquest relat, no n'he llegit gaires, que parlin sobre l'eutenàsia. No sé si la princesa seria l'eutenàsia o la mort, bé, suposo que d'alguna manera, són sinònims. M'agrada l'impotència que hi ha en tot el relat, perquè no li pot dir res a la persona que estima (bé, no és que m'agradi, m'agrada com està escrit).

Res doncs, que per molts anys, i a veure si ens trobem per barraques eh!!


Una abraçada!

Tiamat

els últims pensaments angoixants d'un moribund, la seva impotència després d'un accident, la seva necessitat de ser acaronat i acompanyat en els darrers moments per la persona a qui estima.

Però, renoi, què trist! No fa per un dia d'aniversari! Aixequem les morals! Cantem a la vida!! Anem de farra!! PER MOLTS ANYS XAVAAAAL!!!

i vist que ja som dia 22... PER MOLTS ANYS!!! Com que aquest relat ha estat públicat el dia 22, i ja és el teu aniversari, doncs aquí em tens fent un comentari... (rodolí..xD) Que passis un bon dia d'aniversari!!

Ohhhh... és tant trist aquest relat, m'ha fet posar la pell de gallina. Ës que, quanta impotència que transmet, i quin final més contundent, voler dir que l'estimés i no poder... simplament genial!! M'ha encantat, és fantàstic!

Petons i una abraçada!!

Gorwilya