La princesa de la piga

Un relat de: Sol_ixent
La princesa dels cabells rinxolats i la piga grossa a la galta dreta ja mai tornarà a somriure, a escriure poemes bonics, a fer-me pastissos gegants de formatge i a dir-me que sóc una bleda i que tan sols sé escriure sobre coses tristes i melancòliques.

Avui ha decidit que ja no val la pena estar-se més aquí. Les pors, la pressió i els misteris de la seva innocent i jove ànima li han guanyat definitivament la partida. Justament l’últim dia de l’any.

Aquí hi fa massa fred, ho sé de sobres. Sempre n’ha fet, però cal abrigar-se bé per no defallir en tots els intents, per enèsima vegada li repeteixo, encara que com sempre en farà cas omís.

Tan sols em consola el moviment autòmatic prement el play i deixant sonar la bonica veu dolça: “Si me’n vaig abans que ho facis tu, no feu gaire dol i prepareu-vos un sopar espectacular com si fos Cap d’Any...*”

Així ho farem, bonica. Et recordarem sempre amb una gran rialla.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sol_ixent

Sol_ixent

129 Relats

386 Comentaris

108542 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc... I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por." [M. Rodoreda. Pròleg de "Mirall trencat"]